Miquel Martín Gamisans serà el nou director general de La Xarxa
BarcelonaEl periodista Miquel Martín Gamisans serà el nou director general de La Xarxa, en un nomenament instat per Esquerra, que previsiblement tancarà l’acord amb CDC aquest divendres, segons ha pogut saber l’ARA en primícia. La seva entrada suposarà un contrapès en la gestió que ara encapçala Francesc Pena com a conseller delegat. Pena, un home de confiança del també taradellenc Francesc Homs, mantindrà el càrrec. De fet, La Xarxa -que presta serveis de suport a les televisions i ràdios locals- alterarà el seu organigrama i crearà una direcció encapçalada per Gamisans i Pena, que inclourà també quatre persones més. Entre les atribucions de Gamisans hi haurà els continguts, una àrea que actualment comanda Joan Foguet i que, si no hi ha cap gir de guió d’aquí a divendres, es quedarà a La Xarxa.
Gamisans va ser director de comunicació d’Òmnium entre el 2002 i el 2004. Aquell any va traslladar-se a Madrid per exercir de cap de premsa del diputat a les Corts Joan Puigcercós. Posteriorment ha exercit de consultor de comunicació en diverses empreses, a més de ser soci director de Catmèdia Global, editora del diari digital Directe.cat, entre els anys 2010 i 2011. Fonts oficials de La Xarxa no confirmen, de moment, aquest moviment. “No se’ns ha comunicat formalment res”, expliquen. L’últim canvi organitzatiu és la incorporació recent de Miquel Herrada, procedent de la ràdio i web Cugat.cat, com a responsable de continguts digitals.
Els canvis d’organització arriben un mes després que Pena convoqués els treballadors -hi ha 180 persones en plantilla- per explicar quin seria el futur immediat de la casa. El conseller delegat va explicar, segons assenyalen fonts dels treballadors, que en el futur hi hauria menys informació i més entreteniment. Això, però, no havia de comportar una reducció dels llocs de treball. I s’intensificarà la política de no ser un mitjà, sinó un centre d’ajuda al sector local.
El perpetu contrapès de La Xarxa
La història de La Xarxa està plena de giragonses i canvis de model. L’origen cal trobar-lo en COMRàdio, una emissora impulsada el 1995 per la Diputació de Barcelona amb l’objectiu de dotar-se d’un contrapès mediàtic afí al PSC amb el qual fer front a l’hegemonia de Catalunya Ràdio (amb els seus directius nomenats pel pujolisme). Quatre anys més tard, se li sumava una unitat audiovisual: la Xarxa de Televisions Locals (XTVL). De nou, el contrapès polític: en aquest cas a Comunicàlia, la xarxa de televisions de proximitat que agrupava sobretot emissores d’ajuntaments de CiU. Aquell mateix any es posava en marxa la tercera pota del projecte: Lamalla.cat, en el seu moment un dels portals informatius més complets de Catalunya, molt centrat en les noves tecnologies, i que des del 2007 es va especialitzar en la informació local.
El moment de màxim sacseig d’aquesta triple estructura arriba el 2013, quan les tres branques s’unifiquen en una sola marca: La Xarxa. Mesos abans, però, ja es van liquidar les emissions de COMRàdio, que van anar acompanyades de la pèrdua de la llicència de Barcelona de FM, que va recuperar l’Ajuntament i la va adjudicar a Barcelona TV. En aquesta fase, La Xarxa s’ha caracteritzat per minimitzar els continguts propis i deixar que siguin les mateixes televisions associades les que aporten la programació. De fet, el canal manté algunes franges de programació en directe, però no té una graella horària com és habitual.
