El millor peix d’aquí

Ens roben les garroves

El bon preu a què es venen les han convertides en un producte desitjat

Els robatoris de garroves s’han convertit en la notícia de l’estiu. Bé, potser la notícia és el bon preu que tenen les garroves. Una cosa va amb l’altra. D’ametles, no en roben, perquè hem tornat al temps en què el preu de l’ametla no basta per pagar el cost de recol·lecció i, a més, la Xylella ha fet malbé els ametlerars. El problema dels robatoris de collites és tan antic com el descobriment de l’agricultura, en el neolític, i ha estat sempre com una busca dins l’ull dels pagesos. La solució donada per la Conselleria i les autoritats policials és controlar els magatzems i els punts de venda, de manera que es faci impossible vendre garroves que no acreditin la procedència. Amb això es pot frenar molt el problema, sempre que tothom col·labori i sense deixar de banda els controls sobre el terreny.

Les prunes de Terracor

L’empresa manacorina comercialitza la seva pròpia fruita, de bona qualitat

Fer fruita a Mallorca ha estat impossible els darrers vint anys. Tan sols unes quantes produccions concretes i limitades han pogut aguantar-se, però hi ha símptomes que qualque cosa està començant a canviar. Podria ser que un dels motius fos que la fruita que arriba de fora té presència, però és deficient en sabor. Sovint no és menjadora. Això va deixant a la vista un mercat potencial, que es pot guanyar a partir de les bones condicions del clima i els sòls de Mallorca, l’aprofitament de varietats locals i amb l’avantatge de comercialitzar la fruita en el millor punt de maduració. L’opció de l’empresa manacorina Terracor ha anat en aquesta direcció, posant en producció 50 hectàrees de fruiters i comercialitzant melicotó, pruna, nectarina i albercoc. Ha activat, així, una proposta innovadora quan semblava que no hi havia res a fer.

La ramaderia eivissenca

El sector ramader illenc ha minvat de manera progressiva els darrers anys

L’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa ha fet públic que les dades que maneja, corresponents a 2019, indiquen un preocupant retrocés del sector ramader a l’illa. El cens d’ovelles s’ha reduït un 60%, ja que ha passat de 17.800 a 5.200 entre el 2008 i el 2019. S’ha reduït també el nombre d’explotacions: de 517 s’ha passat a 302. Les cabres han passat de 4.065 a 1.571. El boví i el porcí són molt dèbils i també han davallat. Dins aquest panorama, hi ha la nota positiva de l’increment de l’aviram, que ha crescut de 7.445 aus el 2018 a 19.655 el 2019, amb tres noves explotacions d’avicultura ecològica incorporades el 2019. La ramaderia eivissenca té un greu problema de manca de rendibilitat, com la de la resta de les illes, però agreujat per les petites dimensions de les propietats rurals i l’avançat procés d’urbanització.

El benestar animal

Les polítiques europees el promouen per garantir la qualitat alimentària

El benestar animal és una de les polítiques més importants de la Unió Europea des de fa anys. L’objectiu és assegurar la bona alimentació, el bon allotjament, el bon estat de salut i l’atenció a les necessitats de cada espècie animal. Així es garanteix la seguretat i la qualitat alimentàries, cosa que té un impacte directe en la qualitat dels productes ramaders i fa possibles models eficients i sostenibles. De bell antuvi, qualsevol producció ramadera feta a la Unió Europea ha de complir amb els requisits obligatoris de benestar animal, però des de fa uns anys s’estan implantant sistemes de certificació privada per acreditar-ne el compliment. A Menorca la cooperativa COINGA, que és capdavantera en aquest camp, i amb ella les 70 vaqueries que li duen la llet, ha aconseguit el certificat de benestar animal lliurat per Aenor, que es tradueix en un millor preu de la llet per als pagesos.

El millor peix i marisc d’aquí

S’ha creat una marca que serveix per promoure la pesca de Mallorca

L’organització de productors pesquers Mallorcamar, que reuneix la totalitat de pescadors professionals de Mallorca, ha presentat la marca col·lectiva ‘Millor quín’, el millor peix i marisc d’aquí, una marca que vol valorar el producte pesquer local com a exemple de frescor, qualitat i sostenibilitat. La marca està avalada per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació i pretén ser una eina per diferenciar el peix i el marisc fresc de Mallorca, procedent de la pesca costanera artesanal, capturat amb mètodes tradicionals i mitjançant pràctiques de pesca sostenibles, en caladors que enrevolten l’illa. Els pescadors mallorquins fan passes i obtenen resultats: ja fa més de cinc anys que han aconseguit reduir l’esforç pesquer i incrementar els ingressos.