De les pintades a la comissaria de Maó contra els agents infiltrats a ser investigats com a grup criminal: la Justícia contra Arran

PalmaA principi del 2020, almenys quatre agents del Cos Nacional de Policia s'infiltraren a diversos moviments socials vinculats a l’independentisme. Sota identitats falses, Maria Perelló s’infiltrà a Girona; Ramon Martínez, a València; i Daniel Hernández i Marc Hernández, a Barcelona.

Tots formaven part de la 33a promoció de l'Escola de Policia d'Àvila i actuen sota les ordres de la Comissaria General d'Informació (CGI). Durant més de dos anys, els quatre agents compartiren assemblees, debats, manifestacions, amistats i també relacions sexuals i afectives amb persones compromeses amb l’independentisme, el dret a l’habitatge o l’ecologisme. 

L’espionatge policial, sota les ordres de la que aleshores era la cúpula d’Interior, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i qui aleshores era secretari d’Estat d’Interior, Rafael Pérez Ruiz (que dimití al maig d’enguany), i Eugenio Pereiro Blanco, que era cap de la CGI fins a la seva jubilació el 2024, s’estronca quan La Directa i TV3 amb el reportatge especial Infiltrats del 30 minuts treuen a la llum el modus operandi, els perfils i, sobretot, els errors que varen cometre els talps i que foren clau perquè fossin descoberts.

Només dos dies després de fer-se públiques aquestes informacions (dia 12 de gener), un grup de sis militants d’Arran es traslladà des de Barcelona a Menorca, on els joves feren dues accions: la primera va ser una pintada a una finca visible des de la carretera general de Menorca (de Maó a Ciutadella), "La infiltració és tortura, us les tornarem totes", acompanyada de les inicials del policia. La segona fou el llançament de pintura a una paret de la Comissaria de la Policia Nacional de Maó, on foren identificats per agents del cos poc després. 

A banda de les accions de l’entitat juvenil contra les infiltracions policials recentment descobertes, partits polítics, associacions i societat civil sortiren als carrers de Barcelona, Girona, València i Palma per protestar contra aquestes pràctiques policials duites a terme fora ordre judicial. Igualment, des del 2022, diversos grups parlamentaris han presentat més de 200 preguntes al Congrés dels Diputats que no han estat contestades. 

La resposta que ha donat el Ministeri d’Interior fins avui davant l’allau de preguntes ha estat defensar que la Policia Nacional actua en el marc de l’ordenament jurídic espanyol i la Constitució i defensa que no es tracta d’agents encoberts, pels quals és necessària una ordre judicial, sinó d’agents d’intel·ligència al servei de la Comissaria General d’Informació. Recentment, la Mesa del Parlament català també ha traslladat a la Fiscalia les incompareixences dels responsables de la Policia Nacional davant la comissió d’investigació sobre els casos d’infiltració.

El Suprem envia la causa a Barcelona

La Justícia ha tancat la porta en totes les ocasions en què tant afectats com associacions han sol·licitat que s'investigassin els agents infiltrats. Es va arxivar la querella que presentà l'activista gironí i afectat Òscar Camps juntament amb cinc associacions. La jutgessa la denegà malgrat que Camps tingué una relació sentimental durant mesos amb una de les policies infiltrades.

De la mateixa manera passà amb la querella que cinc activistes presentaren davant un jutjat de Barcelona juntament amb qui un dels agents de la Policia Nacional havia mantingut relacions sexuals, perquè entén que "foren consentides en el moment que succeïren". Els que no han tingut la mateixa sort han estat els sis militants d'Arran que protestaren amb pintades contra les pràctiques dels agents, ja que un jutjat de Barcelona els investiga com a "grup criminal".

Segons la interlocutòria del Tribunal Suprem a la qual ha tingut accés l'ARA Balears, els joves que en un primer moment eren investigats pel jutjat de Maó, lloc on es produïren les pintades i on l'agent contra qui es feren les pintades prengué declaració, seran citats a Barcelona després que l'Alt Tribunal hagi resolt que és el jutjat barceloní el competent perquè entén que, tal com recull l'atestat policial en el qual es basa la investigació, fou a Barcelona on s'organitzaren els actes que dugueren a terme els joves.

"El jutjat de Maó considerà que a l'escrit policial es conclou que els sis subjectes identificats com a presumptes autors formen part d'un grup criminal amb suficient estructura i repartiment de rols i es conclou també que tots ells organitzaren els actes comesos a Maó des de Barcelona, lloc on també publicaren els vídeos on apareixen fent les pintades a les xarxes socials, on apareixien dades personals de l'agent de la Policia Nacional i incitaven a l'odi", apunta la interlocutòria del Suprem. Amb aquesta resolució al conflicte de competència interposat pel jutjat de Maó sobre qui és l'encarregat de jutjar els sis joves, és com l'Alt Tribunal passa la pilota (tal com també havia sol·licitat la Fiscalia) al jutjat de Barcelona, lloc on s'hauria comès el delicte més greu dels tres que se'ls imputen, el de pertinença a "grup criminal".

Citats el 17 de desembre

Els sis militants d’Arran ja tenen data per declarar. Serà el 17 de desembre al Jutjat d'Instrucció número 28 de Barcelona. Hauran de declarar pels delictes de danys, assetjament i, sobretot, de “pertinença a grup criminal”. Una acusació que consideren completament desproporcionada i políticament dirigida.

Els joves expliquen que varen conèixer l’existència del procediment “de manera sobtada i sense informació prèvia”, tot i que asseguren que la vigilància i el control policial sobre l’organització “són coneguts i constants”. “Les fitxes policials que s’han creat de la nostra militància són una pràctica sabuda i il·legal”, afirmen. En aquests moments, el cas està en fase d’instrucció i la militància reconeix el neguit de "no saber cap a on pot acabar derivant tot”. Tot i això, asseguren que se senten protegits pel suport legal d’Alerta Solidària i, sobretot, pel suport polític intern.

Per part seva, la defensa apunta al fet que traslladar la causa a Barcelona no ha estat "una simple qüestió de competències judicials o de geografia". Així ho interpreta la defensa dels joves investigats encapçalada per Alerta Solidària, que veu en la decisió del Tribunal Suprem una nova expressió de la resposta “política i repressiva” de l’Estat davant l’independentisme. “El missatge és el de sempre: a l’independentisme, canya”, resumeix la defensa del cas.

"La resolució del Suprem tanca una batalla silenciosa entre els jutjats de Maó i Barcelona, cap dels quals no volia assumir la instrucció per motius oposats: el primer perquè sostenia la tesi de l’organització criminal, i el segon perquè no hi veia cap indici i volia retornar la causa a Menorca", exposa la defensa d'Arran. La decisió final, adoptada pel Tribunal Suprem, manté la causa a Barcelona i obre ara una nova fase judicial en què els sis joves declararan el proper 17 de desembre a la Ciutat de la Justícia. Amb tot, la defensa reconeix que desconeix l’abast de les diligències fetes fins ara i que tota la informació disponible es dedueix només del contingut de la resolució del Suprem.

Tanmateix, l’advocat adverteix que, a criteri de la defensa, el plantejament judicial s’assembla a “una investigació prospectiva”, basada en la presumpció d’un entramat criminal sense indicis de pes. “L’excés de zel en causes polititzades és la norma des de fa molts anys”, afirma. La defensa, però, no avançarà l’estratègia fins a tenir accés complet a les conclusions policials i judicials: “Primer caldrà veure què tenen. No els donarem més informació de la que ja obtenen per vies legals o il·legals”.

Cap investigació sobre els agents infiltrats

Amb tot, denuncien que mentre els militants afronten càrregues penals, la Justícia no ha obert cap investigació sobre les infiltracions policials en moviments socials. "L’Estat protegeix els seus, i més quan aquests infiltrats actuaven sota el govern del PSOE i del ministre Marlaska”. Els tribunals, recorda, primer varen negar l’existència d’aquestes operacions i ara bloquegen les querelles presentades. Tot i això, la defensa celebra que la investigació periodística i la difusió pública hagin exposat les identitats dels agents: “Els deu fer vergonya anar pel carrer. Ara són conscients que la gent pot saber que són uns monstres”.

Els límits constitucionals

L'advocat i professor de Dret Constitucional de la UIB Sebastià Rubí considera que aquestes pràctiques poden xocar amb drets fonamentals com la llibertat d’associació, d’opinió o d’expressió, i alerten que, sense garanties, s’acosta a lògiques d’“estat policial”.

Des del punt de vista constitucional, explica que la limitació d’un dret fonamental només es pot dur a terme a través d’una llei orgànica que en determini les condicions o amb autorització judicial prèvia. I la infiltració d’un agent en una associació només és admissible si hi ha indicis que aquesta funcioni com una organització criminal, tal com defineix el Codi Penal. Sense control judicial, alerten, la pràctica seria inconstitucional i podria derivar en dinàmiques de “Policia patriòtica”.

Això, diu, no significa negar la possibilitat d’infiltracions: significa exigir que es facin amb garanties i dins dels límits constitucionals. En cas contrari, l’Estat hauria d’obrir expedients disciplinaris o fer assumir les responsabilitats a qui han donat les ordres, encara que admet que demostrar-ho sovint és complicat i la Fiscalia pot ser poc inclinada a actuar contra la Policia.

Malgrat tot, Rubí recorda que la base del delicte a l'odi és reconèixer el dret de protecció de grups minoritzats i vulnerables, no el d'institucions ni autoritats, com es pretén fer en aquest cas. Per això, apunta que qualificar de discurs d’odi missatges crítics amb la Policia entra de ple en conflicte amb la llibertat d’expressió que reconeix la Constitució.