Metges del Món detecta gairebé 700 barreres per accedir a la sanitat el 2025, la majoria administratives i informatives

PalmaMetges del Món ha registrat un total de 695 barreres per accedir a la sanitat a les Balears al llarg de l'any 2025, 304 de les quals han estat administratives; 244, informatives; 65, culturals; 52, econòmiques, i 30, físiques. Aquest divendres, l'entitat ha organitzat una jornada anomenada 'Sanitat universal? Barreres per a l'accés a la sanitat pública a les Balears' a la Universitat de les Illes Balears, en la qual ha donat a conèixer aquestes dades.

En una nota de premsa, Metges del Món ha alertat sobre les dificultats que "encara impedeixen l'accés ple" a la sanitat pública a les Illes, especialment per a "les persones migrants i altres col·lectius en situació de vulnerabilitat". De fet, han incidit en el fet que encara que el dret a la salut està reconegut com a universal, la realitat demostra que "moltes persones en situació de vulnerabilitat troben obstacles que els impedeixen rebre atenció sanitària en igualtat de condicions".

En aquest sentit, han subratllat que aquestes barreres "no són meres dificultats puntuals", sinó "problemes estructurals" que afecten especialment "persones migrants, grans i col·lectius socialment vulnerabilitzats". Les barreres d'accés es manifesten de diferents maneres. En primer lloc, les barreres administratives, derivades de requisits legals i administratius, com l'exigència d'empadronament i residència superior a tres mesos.

"Això exclou els que no poden complir aquestes condicions per viure en lloguers informals, en infrahabitatges o directament sense llar. Aquesta situació s'agreuja en casos d'especial vulnerabilitat, com ara menors i dones embarassades, que haurien de tenir garantida l'atenció sanitària sense restriccions", han manifestat. A això se suma la "burocratització del dret", que obliga a tràmits addicionals per a persones estrangeres, la qual cosa "dilata injustificadament l'accés".

Les barreres econòmiques també serien un altre "factor determinant", atès que "moltes persones pateixen pobresa farmacèutica", ja que no poden pagar els medicaments, assumir copagaments del 40% o pagar factures en urgències, la qual cosa genera "un efecte dissuasiu i posa en risc la salut". A això s'afegirien despeses ocultes com transport o productes sanitaris no coberts. Així mateix, existeixen també barreres físiques, com la falta de centres sanitaris pròxims, horaris d'atenció restringits i obstacles arquitectònics que "impedeixen l'accés a persones amb mobilitat reduïda".

Aquestes limitacions afecten especialment els qui "treballen en condicions precàries", sense possibilitat d'absentar-se per acudir a una cita mèdica. D'altra banda, les barreres informatives reflecteixen la "falta d'informació clara" sobre drets i procediments, amb una "absència de serveis d'interpretació i la desinformació del personal administratiu", que a vegades "exigeix requisits no previstos o en nega l'accés injustificadament". Aquesta situació s'agreujaria per "comportaments racistes" i "violència verbal" cap a persones migrants i racialitzades.