Ciència
Societat 27/10/2022

Quan els meteorits van sacsejar Mart, la NASA estava escoltant i observant

Els científics pensaven que havien registrat terratrèmols, però en realitat es tractava de l'impacte de roques

Kenneth Chang / The New York Times
3 min
El cràter que va deixar l'impacte del meteorit a Mart

Nova YorkLa nit de Nadal de l'any passat, Mart va tremolar.

El sismòmetre exquisidament sensible de l'aterratge InSight de la NASA va registrar degudament l'esclat de vibracions sísmiques i després va enviar les dades –un regal de la ciència– a la Terra l'endemà. Els científics d'InSight estaven ocupats celebrant les festes. Quan van estudiar el tremolor amb detall a principis de gener, semblava diferent de les més de 1.000 tremolors que la nau espacial havia registrat durant la seva missió d'estudiar l'interior del Planeta Vermell durant més de tres anys i mig. "Va ser clarament un esdeveniment sísmic, i va ser un gran esdeveniment sísmic –va dir Mark Panning, el científic del projecte de la missió InSight–. I ens va emocionar de seguida".

En articles científics publicats aquest dijous a la revista Science, els científics que utilitzen dades de dues naus espacials de la NASA revelen que l'esdeveniment sísmic no va ser a causa del trencament de les roques per les tensions internes del Planeta Vermell, sinó que van ser ones provocades pel xoc d'una roca espacial que va impactar contra Mart. Aquest descobriment ajudarà els científics a entendre millor què hi ha dins de Mart i serveix com a recordatori que, igual que la Terra, Mart també és colpejat per meteorits.

Però, a diferència de la Terra, on els meteorits solen desintegrar-se a l'entrar a l'atmosfera, a Mart les roques xoquen en gran part intactes. Tot i que el Planeta Vermell no té moviments tectònics, els terratrèmols es produeixen quan l'escorça del planeta es refreda. La tremolor del dia de Nadal es va registrar com una dels més potents fins ara, i per primera vegada es van detectar ones superficials, és a dir, vibracions que viatjaven al llarg de l'escorça exterior de les roques que hi ha a la superfície de Mart. Per a tots els altres terratrèmols, el sismòmetre només havia observat ones corporals, vibracions que viatgen per l'interior del planeta. I que l'epicentre del suposat terratrèmol estigués lluny va afegir-hi més misteri: volia dir que el terratrèmol no només és gran, sinó també poc profund.

"Va ser difícil determinar per què teníem ones superficials", va dir Philippe Lognonné, professor de la Universitat de París i investigador principal del sismòmetre. Dos mesos després, els científics d'una altra nau especial de la NASA van descobrir que l'esdeveniment sísmic no era un terratrèmol. Era el xoc d'una roca que havia colpejat Mart. I no era una roca petita: tenia entre 4 i 12 metres de diàmetre i va alliberar una energia equivalent a entre 2,5 i 10 quilotones de TNT. La bomba atòmica d'Hiroshima va alliberar 15 quilotones de TNT. Va deixar un cràter més gran que un camp de futbol.

Com ho van descobrir?

Durant els tres anys que fa que l'InSight és a Mart, no s'havia vist cap impacte de meteorit a les dades sísmiques. Això indica una deficiència del coneixement de l'escorça marciana i dels models informàtics que simulaven els senyals sísmics esperats. Ara fa un mes, els científics van informar que havien identificat quatre petits cops de meteorits a un parell de quilòmetres de l'InSight, i ara també saben de cops de meteorits més grans i més lluny.

Quan els científics estaven treballant, al mes de febrer, per fer una imatge tridimensional de Mart, van veure que hi havia una gran taca, una zona d'explosió de pols alterada que no havien vist abans. Era tan gran que es veia des de les imatges meteorològiques que enregistrava una altra càmera en òrbita. Van començar a tirar enrere les imatges en el temps i van veure que la taca hi era el 25 de desembre, però no el 24. I van recordar que l'InSight havia gravat un gran esdeveniment sísmic per Nadal. Les imatges mostren que el meteorit va deixar un cràter de 150 metres d'amplitud i va disparar gel des de sota la superfície. És el gel més pròxim a l'equador marcià que s'ha trobat mai.

Un cop identificat que els senyals sísmics eren per l'impacte d'un meteorit, els científics van revisar les dades per veure si algun terratrèmol anterior era realment l'impacte d'una roca. I van veure que s'assemblava molt a una tremolor de tres mesos abans, tot i que creuen que és poc probable que els dos impactes estiguin relacionats.

stats