Més de 60 entitats del Llevant reclamen una sanitat pública de qualitat i que l’Hospital de Manacor dobli el nombre de llits

PalmaEl col·lectiu Dones de Llevant torna a reclamar una sanitat pública i de qualitat davant el que consideren un retrocés en la prestació de serveis i una derivació a la privada cada cop més acusada en diverses especialitats clau. Així ho han fet saber aquest dilluns a Manacor, on representants de diverses entitats de la societat civil, sanitàries, sindicals i esportives (en representació de les més de 60 que es concentren en una sola veu) han reiterat la seva crida per aconseguir que l’Hospital de Manacor compleixi, per exemple, la fase 3 del seu Pla director i augmenti el nombre d’habitacions i llits dels 200 actuals “als més de 400 que serien els ideals per a una població potencial de 167.000 persones”, ha explicat Maria Magdalena Gelabert, portaveu del col·lectiu.

“Ara que s'acosten eleccions generals és important que tots els partits tinguin presents aquestes reivindicacions que feim des de gener del 2026, a més de reclamar dades que l’hospital comarcal encara no ens ha facilitat”, critiquen tot recordant l’esperit d’aquella demanda per una sanitat pública i de proximitat, que ara farà 40 anys va omplir els carrers de Palma per demanar la construcció urgent de l’hospital manacorí, l’any 1987.

Així mateix, les entitats ciutadanes reclamen dignificar les condicions laborals i econòmiques dels facultatius i incentivar forma que no caiguin en la necessitat d’haver de fer feina “els matins a la pública i els capvespres a la privada”. En aquest sentit, Miguel Reyero, en representació de Metges del Món, ha fet memòria: “Abans, als anys 80 anys, havies de signar un contracte d’exclusivitat amb la sanitat pública després d’haver-te tret les oposicions. Després, amb els anys, fins i tot t’incentivaven econòmicament amb el que ara vindrien a ser 900 euros. Avui, amb el que donen ja no els compensa; és una situació que s’hauria de solucionar”.

Manca de transparència

També demanen més finançament per part del Govern per poder obrir les consultes i els quiròfans els horabaixes, i que els pacients crònics o les cirurgies no s’hagin d’externalitzar a la sanitat privada, “cosa que fa que molts d’aquests pacients s’estimin més esperar perquè els operin a la pública”. L’advocada Francisca Mas ha fet una menció especial en la transparència, tant pel que fa als processos de finançament als hospitals privats, com pel que fa als pressupostos anuals de la sanitat autonòmica.

“Volem un servei de ginecologia estable i adequat a la comarca; que l’Hospital de Manacor torni a ser reconegut pel prestigi i la qualitat de les sales de part. Que les interrupcions voluntàries de l’embaràs es derivin a la privada. Aplaudim la millora de les instal·lacions, però no serveis de res si no fa minvar les llistes d’espera de les especialitats”, afegeix Gelabert, qui ha recordat que tant el passat mes de març com fa dos mesos es varen sol·licitar dades a la gerència del centre manacorí “i encara no hem obtingut resposta”. “Amb tot això continuam sense un segon centre de salut a Manacor, el qual sol·licitam que sigui SUAP (Servei d’Urgència i Atenció Primària)” indispensable per poder alleugerir les incidències cada vegada més grosses que pateixen les Urgències de l’hospital públic comarcal.

El col·lectiu Dones de Llevant incideix també en la necessitat “que els diagnòstics tinguin en compte les peculiaritats dels cossos de dones i homes i l’equilibri en els tractaments més efectius; per exemple, un infart és més complicat de detectar en el cos d'una dona, fet que suposa un problema seriós”. “Vivim més anys, som un 30% més pobres i som qui en la majoria dels casos s'encarrega de les cures familiars”, ha dit Francisca Mas. “Per això, és molt important conservar el sector públic, perquè és un aliat de les dones”.