Més d'11.000 parcel·les de sòl rústic es poden urbanitzar amb la normativa vigent, segons Terraferida

PalmaL'entitat ecologista Terraferida ha presentat aquest dissabte un estudi fet sobre la potencialitat d'edificació en sòl rústic de Mallorca, una xifra que fins ara no s'havia analitzat a fons, segons expliquen en un comunicat. A partir de dades obtingudes, Terraferida adverteix que el Pla Territorial vigent permet urbanitzar un mínim d'11.214 parcel·les en sòl rústic no edificable de l'illa si es fa construint-hi habitatges de 300 metres quadrats.

Per això, assenyalen que "és molt urgent una acció del Govern per aturar la urbanització massiva del camp, un fenomen que es produeix des de fa anys i que està convertint Mallorca en una gran urbanització amb uns pocs espais no edificats". Per altra banda, han identificat 72.137 parcel·les ja edificades amb 53.200 habitatges. D'aquestes construccions, el 24,6% serien edificacions agrícoles i cal afegir-hi les 1.200 registrades com a indústries, comerços, serveis, bars restaurants o altres usos urbans.

A més, alerten que hi ha 7.448 parcel·les amb edificacions ampliables, quantitat que ocuparia una superfície de 163,2 metres quadrats. Per tant, "la superfície mitjana ampliable fins a arribar al màxim permès –300 metres quadrats– és de 136,8 metres quadrats per habitatge", afegeixen. D'aquesta manera, estimen que les edificacions existents en sòl rústic ampliables poden fer-ho en 1.018.886 metres quadrats de superficie.

La xifra encara es pot ampliar més

Ara bé, "si a aquesta xifra s'hi suma la potencialitat de construcció de les 11.214 parcel·les edificables, s'hi poden arribar a consolidar 3.364.200 metres quadrats de superfície construïda, que en total sumen 4.383.086 metres quadrats de superfície edificable", indica l'entitat. Tot i això, a aquests càlculs, però, "caldria sumar-hi la potencialitat d'edificar més habitatges mitjançant el sistema de la concentració de parcel·les".

Segons Terraferida, "una de les operacions habituals és adquirir parcel·les que fan partió per poder sumar els metres quadrats de parcel·la mínima edificable", fet que "dispararia encara més les xifres obtingudes en aquest treball". Per exemple, "si ponderam que cada nou habitatge en sòl rústic podria suposar 6 places i cada habitatge ampliable, 2 places, l'increment seria de 82.240 places noves, el mateix nombre d'habitants que sumen els municipis de Manacor i Inca, però dispersos en una multitud d'edificacions que desfiguraran tot el sòl rústic", expliquen.

Davant això, els ecologistes adverteixen que "el sòl rústic és el més valuós que té Mallorca" i que "cal frenar l'allau urbanitzadora a foravila i salvar el que queda". De fet, "just els darrers 25 anys s'han concedit un mínim de 10.000 llicències per construir grans habitatges amb piscina", un fenomen que "expulsa l'agricultura, transforma el conjunt de la parcel·la més enllà de l'edificació i en canvia els usos agraris i forestals, a banda de crear més dependència alimentària".

Una immensa urbanització

Una de les conseqüències dels usos urbans del camp és el consum d'aigua: "La substitució de la terra fèrtil per ciment i asfalt destrueix la capacitat productiva del sòl que ha proporcionat aliment i una diversitat biològica d'un valor incalculable al llarg de milers d'anys", afirmen. Un altre dels efectes que provoca això és la "necessitat de carreteres noves" i elimina "la memòria biocultural que havia permès una explotació racional dels recursos".

En definitiva, Terraferida lamenta que "estam convertint foravila en una immensa urbanització cada dia més exclusiva per a estrangers rics". Com a exemple de bona pràctica, posa el cas de Menorca, que va protegir el sòl rústic íntegrament el 2003, fet que "avui tothom reconeix que va ser un encert històric que ha permès conservar agricultura i paisatge totalment compatibles amb la resta de sectors econòmics".