Menys crits i més empatia: la fórmula secreta dels bons líders

Encapçalar projectes amb compromís ètic, la valentia i la capacitat comunicativa són fonamentals a l'hora de liderar

4 min

Cos i ment — Menys crits i més empatia: la fórmula secreta dels bons líders Getty

BarcelonaQuè tenen en comú l’entrador del Barça Xavi Hernández amb el polític i cantant Lluís Llach? I la directora de cinema Carla Simón amb la cuinera Ada Parellada? La resposta la té Xavier López, mestre, exdirector de l’escola Octavio Paz, que acaba de publicar el llibre Lideratges valents publicat per Columna, en què ha parlat de lideratge amb aquests professionals i amb altres sis: l’editora Iolanda Batallé, el director d’Open Arms Oscar Camps, el metge Bonaventura Clotet, l’actor Jordi Milan, la periodista Mònica Terribas i el director del Barcelona Institute of Science and Technology Eduard Vallory.

Tots tenen en comú que, per a López, són “líders i referents” i ell tenia moltes ganes de descobrir com s’ho fan a l’hora de liderar en àmbits tan diferents fins al punt d’haver-se convertit en models a seguir per a molta gent. I és que per a l’autor, aquests 10 personatges són un referent que ell vol compartir perquè tothom, a la seva escala –sigui a la família, a una empresa, a un club esportiu–, pugui aplicar aquestes bones pràctiques i aquesta bona manera de liderar. El llibre, però, no vol ser un decàleg, sinó un refugi on anar a buscar solucions creatives i noves maneres d’afrontar problemes i reptes. “No he pretès elaborar un receptari, ni molt menys un manual del bon líder, sinó mostrar el testimoni de persones amb una biografia marcada per la il·lusió d’encapçalar un somni i convertir-lo en un projecte col·lectiu”, destaca López.

Les persones, al centre

El punt de partida del llibre és senzill: què és un bon líder? Després d’haver dedicat hores i hores a esbrinar-ho i haver tingut llargues converses amb els 10 personatges a qui entrevista al llibre, López ho té clar: “Els bons líders són els que posen les persones al centre del seu lideratge”. Una figura totalment allunyada, per exemple, d’aquella imatge antiga d’un directiu d’empresa cridaner, malhumorat, que exigeix sempre més i a qui no li importa en absolut la vida dels seus treballadors. Igual de lluny, també, d’un entrenador que no sap dialogar ni escoltar, que imposa el seu criteri i no sap fer autocrítica. O del mestre que només repeteix coneixements de forma mecànica, sense tenir en compte qui són els joves que té davant i quines inquietuds o curiositats els mouen.

Els líders de qui parla Xavier López en el seu llibre estan als antípodes d’aquests models. “Tots estan encapçalant projectes amb valor i compromís ètic, cadascú al seu àmbit, són valents i tenen una gran capacitat comunicativa i sobretot comparteixen la il·lusió d’encapçalar un somni i convertir-lo en un projecte col·lectiu”. És per això, segons ell, que han de ser uns referents per a liderar el segle XXI i el futur. “Sense humanitat no hi ha lideratge –diu López– i això m’ho han ensenyat aquestes persones”.

Preguntat sobre com va fer la tria dels 10 personatges, López explica que tenia molt clar que havien de ser aquests. “N’hi ha alguns a qui segueixo des que jo era petit, com el Jordi Milan, actor i fundador de La Cubana, que m’ha ensenyat que el teatre és una eina educativa molt potent. N’hi ha d’altres que he anat descobrint per la meva feina, com l’Ada Parella o l’Oscar Camps, que em van encantar. Jo els coneixia a tots des de la distància i m’ha agradat molt poder aprofundir en el seu llegat i compartir-lo”, reconeix.

Tot i valorar la tasca que fan aquests líders, López també vol destacar que “actualment hi ha molts lideratges bons que són invisibles i cal promoure’ls. Hem de potenciar aquests equips de persones que treballen cada dia sumant esforços, fan molta feina, però no són mediàtics ni visibles i Catalunya en té molts, i per això els hem de fer valdre”. D’aquests líders anònims n’hi ha “als hospitals, a les escoles, al món dels serveis…". "Catalunya té un gran esperit de lideratge, està liderant el seu destí i ho fa amb aquests talents, siguin visibles o invisibles”.

López també deixa clar que no tots els líders mediàtics que veiem sovint als mitjans són els més bons. “No tothom té aquest part humana, de valors i ètica que és tan important –destaca– perquè hi ha gent que és líder per casualitat o per factors aliens a ells i no són referents”.

De tots ells diu que no n’hi ha cap especialment que l’hagi sorprès per sobre dels altres, però reconeix que l’ha captivat molt la manera de fer de l’entrenador del Barça. Xavi Hernández, “amb una vida dedicada al Barça i que ha liderat un temps de transició que aposta per la Masia, mentre alhora ha de gestionar egos i tot l’ecosistema del vestuari” i que el fascina “el lideratge de Lluís Llach perquè ha vertebrat els països catalans i manté aquesta flama viva fins ara”.

I com a cloenda ens fa un resum de l’esperit del llibre: “És vàlid per un mestre, per un monitor infantil o pel director general d’una empresa. És un punt de connexió amb el que aquests líders anònims estan fent i el que altres ja han fet i poden ser un punt d’inspiració”.