SOCIETAT
Societat 22/01/2021

Francesc Felipe: "Un 60% dels menors de 35 anys juga a videojocs; el català no pot quedar-ne exclòs"

El Creador de Gaming.cat parla del món dels videojocs en català

Cristina Ros
4 min
“Un 60% dels menors de 35 anys juga a vídeojocs; el català no pot  quedar-ne exclòs”  Francesc Felipe

PalmaFrancesc Felipe Legaz (ses Salines, 1974) és doctor en Biologia Molecular, àmbit en el qual desenvolupa la seva activitat professional. Ara bé, ja fa 35 anys que es va aficionar als videojocs i, tot i que assegura que de cada vegada té menys temps per jugar-hi, és qui coordina la plataforma Gaming.cat, la comunitat en català de videojocs que ell mateix va crear el 2007. En aquests tretze anys, la comunitat ha crescut notablement i avui és el punt de trobada de persones i grups de jugadors catalanoparlants, i un espai per a la creació i difusió de contingut en la nostra llengua.

Què us va dur a posar en marxa Gaming.cat?

Aleshores, jo jugava amb gent de mig món i no trobava catalanoparlants per compartir el joc o la informació sobre el tema. Cercant catalanoparlants, vaig cercar un fòrum que hi havia en aquella època que es deia Va de Jocs i vaig veure que l’havien tancat. Em vaig dir que això no podia ser, que el principal lloc de referència hagués desaparegut. Em vaig proposar crear-ne una alternativa. Així va néixer la web Gaming.cat.

Fins a quin punt el propòsit era també anar guanyant espais per a la llengua catalana?

Si volem que el català sigui present en totes les àrees d’oci, de feina i de la nostra vida, necessitam espais comuns on la gent es pugui reunir, discutir, posar projectes en marxa. És la idea de fons, que existís això, i amb aquest objectiu vaig obrir un canal de Youtube i un blog de notícies, entre d’altres. En aquella època tenia temps lliure i hi podia fer moltes coses. Amb el temps, amb la gent que s’hi ha anat reunint han sorgit moltes idees amb el mateix objectiu: fomentar el videojoc en català i també fomentar l’audiovisual a internet en català. N’estàvem del tot mancats i encara n’estam, menys, però mancats.

Perquè hi ha altres llengües com a referents, especialment en aquest àmbit.

La gent que ens troba és perquè ens cerca moguda pels mateixos interessos. I encara que el projecte ha crescut amb els anys, trobes molta gent que ignora que existeixi res en català sobre videojocs. En la seva mentalitat, el món dels videojocs funciona en espanyol o en anglès. Queda molta feina a fer en aquest sentit.

En un món tan dominat per l’audiovisual, per què és important que hi hagi videojocs també en català?

Posaré un exemple: ara ha passat una mica de moda, però quan el joc per excel·lència entre els joves era Minecraft, hi havia una opció en català i això feia que hi hagués un munt de canals de Youtube en català dedicats a Minecraft. Això, que no ha passat amb altres jocs d’èxit, ja condiciona molt que els jugadors es relacionin en català i creïn continguts en aquesta llengua i en consumeixin. Hi ha tot un món al voltant dels videojocs amb tanta o més transcendència, com fer retransmissions en català en directe, que és allò que s’hauria de fomentar i invertir-hi, perquè pot tenir més atractiu i crear més afició que no el videojoc en si.

Quin espai ocupa l’àmbit dels videojocs en català?

Encara és minoritari, i ho és en aspectes que són fonamentals: els videojocs, les comunitats de jugadors, l’audiovisual i les webs especialitzades. Malgrat que ha crescut en els darrers anys, és del tot insuficient. Hem de pensar que un 60% dels menors de 35 anys juga a videojocs; el català no pot quedar-ne exclòs. Si la nostra llengua no està entre els joves, té els dies comptats.

És significatiu l’augment del nombre de videojocs en català? Com els qualificaríeu?

La seva presència entre l’oferta també és minoritària. Hi ha més jocs en català i són de més qualitat, però no es coneixen gaire i els has de cercar activament. I allò que també és important, o sobretot, és que els jocs internacionals, els de més èxit, no tenen l’opció de català. Als existents se’ls hauria de donar molta difusió i cercar la manera que estiguin en català, que no és altra que finançar-ne públicament la traducció i que els governs dels territoris de parla catalana, en una acció conjunta, pressionin les principals empreses perquè acceptin incloure-hi l’opció en català. Hi ha bones iniciatives de la Plataforma per la Llengua, però aquestes empreses sovint ni responen.

Som deu milions de catalanoparlants. Com és que països amb llengües menys parlades sí que les hi tenen incloses?

M’ho deman sovint, perquè a més de ser països petits amb menys parlants, el seu nivell d’anglès és altíssim. Supòs que aquí no ens ajuda el fet de la cooficialitat de l’espanyol. Hi hauria d’haver una aposta pública decidida de tots els governs catalanoparlants.

A més de la traducció, en què s’hauria d’invertir?

Falten empreses més potents que s’hi impliquin i haurien de tenir més ajuda pública, perquè fer jocs més ambiciosos és costós. També s’hauria de fomentar la competició i que es retransmetés en català. I estimular els joves que fan continguts a les xarxes, crear més referents, models d’èxit. Això és un peix que es mossega la coa: si no hi ha producció, no hi ha consum; i si no hi ha consum, tampoc hi ha producció. Fer contingut en català no et limita l’èxit. Un bon contingut sempre té sortida.

stats