CiutadellaAmb només 7 anys, Llorenç Pons Taltavull va ser el 2013 el cavaller més jove de la qualcada de Sant Joan. De llavors ençà no ha deixat de sortir cap any a la festa. Tampoc el seu germà Joan, que començà als vuit anys. Ara, 12 anys després, seran, a més, l’Home del Be i el descarregador, els protagonistes principals del Diumenge del Be, que precedeix a la sortida de la qualcada.
Borja, el seu germà petit, va ser també el més jove de 2023, amb només 11 anys. Els mateixos que té ara Joan Marquès, que l’any passat sortí el matí de Sant Joan. Un matí que va convertir en heroi de la festa a Guiem Rodríguez, el fill de l’amo de Santa Cecília, que als 12 anys aconseguí endevinar l’ensortilla durant l’assaig dels Jocs del Pla.
Tots tres –Borja, Joan i Guiem– temien no poder sortir enguany a la festa. L’acord assolit fa un parell de mesos entre l’Ajuntament de Ciutadella i els caixers senyors limitava per primera vegada la participació: cap cavaller menor de 14 anys ja no podria tornar a formar part de la qualcada.
A un mes de Sant Joan, però, consistori i nobles han accedit a “flexibilitzar” la nova limitació imposada a la festa. La prohibició de participar menors de 14 anys no tindrà efecte per als joves que ja van començar l’any passat el bienni. Tot un alè pel mateix caixer pagès de Migjorn, Joan Pons, que veia com el menor dels seus tres fills, Borja, es podria quedar sense sortir. I també per Xavi, el pare de Guiem, i per Manolo, el seu avi, que s’haurien quedat sense veure enguany el seu petit heroi tornant a provar sort en el joc de l’ensortilla.
“Ara ja està ben animat”, diu l’avi Manolo. De fet, Guiem no sortirà a la festa el matí, sinó el capvespre del dia de Sant Joan. Vol ser el més jove a encertar l’ensortilla amb l’asta petita als Jocs del Pla. “Ho té ben clar. Ara que sap que ja podrà prendre part, no hi ha qui li ho llevi del cap”, comenta.
La dificultat d’assegurar la festa
La decisió d’impedir la participació a la qualcada de menors de 14 anys es remunta al 2023. Llavors, la Direcció General d’Emergències, que valida el Pla d’autoprotecció pel qual es regula la seguretat a la festa des de fa deu anys, recomanà que els fills de pagesos de menys de 14 anys duguessin un casc que els protegís. Volia evitar accidents com el mortal que costà la vida a un petit casteller el 2006 a Catalunya i que motivà que, en endavant, totes les enxanetes de les colles el duguessin com a element de protecció en cas de caure.
Ara, la recomanació s’ha convertit en norma, consensuada entre l’Ajuntament que paga la seguretat i la festa, i els caixers senyors, que guien la qualcada, i inspirada també per les companyies que cobreixen l’assegurança de responsabilitat civil que es contracta. La regidora Esther Mascaró apunta que de cada vegada costa més trobar algú que vulgui assegurar la festa. Enguany, de fet, gairebé s’ha hagut de duplicar l’import per cobrir-la. L’assegurança es fa càrrec de tot el que passi als 400 actors principals, entre cavallers, voluntaris, policies locals i regidors, des de la matinada del 23 de juny fins a les set del matí de dia 25, quan acostuma a celebrar-se el darrer toc que tanca la festa.
Però també hi té molt a veure la massificació. Les prop de 30.000 persones que cada any es desplacen des de Mallorca i Catalunya i les desenes de milers que ho fan des dels altres pobles de Menorca han massificat de tal manera la celebració que n’han incrementat el potencial risc de molts actes i els han deslluït. La mort d’una dona el 2014 mentre feia una foto a un cavall que corria als Jocs del Pla va ser el detonant decisiu per a l’elaboració del Pla d’autoprotecció i el reforç de la seguretat que, des de llavors, regula les festes. Els actes principals tenen un accés restringit i un aforament limitat (6.480 persones el Primer Toc, 27.600 el Caragol del Born i 25.240 els Jocs del Pla). Molts ciutadellencs han quedat temporalment sense poder entrar a les places i espais públics on es celebren, fet que ha provocat queixes. Per tal de solucionar-ho, aquests darrers anys s’han arribat a posar damunt la taula diverses alternatives, inclòs el repartiment de braoneres entre els residents per tal de garantir-los l’accés, però els responsables de l’operatiu de seguretat ho han desaconsellat.
Ara són els mateixos membres de la pagesia, vertaders protagonistes de l’essència de Sant Joan, els que han de sacrificar parcialment la seva participació. Ciutadella era, fins ara, l’únic municipi de Menorca que no posava cap limitació d’edat per poder sortir a la qualcada. L’acord assolit entre l’Ajuntament i els caixers senyors redueix, en conseqüència, el nombre de cavallers, sobretot el dia de Sant Joan. Al matí, quan l’any passat van sortir 123 genets, només hi podrà haver 80 cavalls. I el capvespre, tan sols 130, per davall dels 146 que es comptabilizaren fa un any. 2024 marcà un registre històric a la qualcada de Sant Joan, amb 211 cavallers inscrits entre les tres tandes (el capvespre de dia 23 i les dues de 24). A partir d’ara, però, cap cavall podrà repetir a dues tandes seguides, una limitació que també pretén adaptar-se a les prevencions de la Llei de benestar animal. A més, tots els cavalls hauran d’estar assegurats pels seus propietaris. L’Ajuntament no se’n fa responsable.
La intenció de tanta restricció és millorar l’organització, respectar les tradicions, reconduir els horaris i evitar la degradació dels actes. “No hem de ser egoistes, tothom ha de col·laborar”, diu el caixer pagès, partidari d’aplicar “amb flexibilitat” les noves normes. “Sempre hi ha d’haver un motiu per al canvi i els que encara no n’estan convençuts ho aniran veient sobre la marxa”.
A Joan Pons també li ha costat assumir les noves normes. “Un al·lot del camp als deu anys ja té prou criteri per sortir a la qualcada –comenta. Ha nascut amb els animals i en coneix les reaccions. A més, som un gran defensor que els fillets puguin sortir prest a la qualcada. No crec que restringir-ne la participació solucioni Sant Joan, però almenys sí que hi posarà una mica més d’ordre”.
600 efectius vetllaran pel major operatiu de seguretat de la història
Prop de 600 efectius es mobilitzaran per reforçar la seguretat a les festes. Es tracta d’un dels majors operatius que s’hagi previst mai per Sant Joan. 200 policies nacionals, 130 policies locals de Menorca, 41 de Mallorca, desenes de guàrdies civils, 34 voluntaris de Protecció Civil de Mallorca i mig centenar de Menorca, altre mig centenar de voluntaris de la Creu Roja i de Sant Joan, informadors contractats per l’Ajuntament i sanitaris estaran actius durant els dies de festa. En el moment de major perill potencial, el capvespre de dia 24, amb motiu dels Jocs del Pla, n’hi haurà 370 de servei, 30 més que l’any passat.
El Centre de Coordinació de la Policia Local (CECOPAL), des d’on es dirigeix tot el dispositiu, comptarà amb la visió de 26 càmeres col·locades a altres tants punts de la ciutat. També disposarà de drons, una estació transportable TetraIB i dues antenes més per ampliar la cobertura i la connectivitat entre els diferents cossos de seguretat.
