SOCIETAT

La meitat de l’aigua que arriba a les depuradores està massa contaminada

Els ajuntaments de les Illes no donen a l’abast per controlar els abocaments a la xarxa de clavegueram

Gairebé la meitat de l’aigua que arriba a les depuradores de les Illes Balears (un 46,5%) està fora dels paràmetres que marquen les ordenances municipals i el Pla hidrològic. Ho va explicar dimecres en una compareixença en comissió al Parlament, a petició pròpia, el conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, que va voler fer “un exercici de transparència” fent públiques les conclusions d’un informe sobre l’estat de la qüestió. L’entrada d’aquest volum d’aigua que vulnera les normatives dificulta molt la feina de recuperar-la i explica, com a mínim en bona part, que el 12% de l’aigua que surt de les depuradores, al seu torn, tampoc compleixi la normativa.

El secretari general de l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (Abaqua), Juan Calvo, recorda que a l’aigua que arriba a les depuradores s’hi han trobat abocaments de tota mena: des d’olis i greixos de cuines d’hotels i restaurants -que quan es refreden se solidifiquen i tapen els conductes- fins a pintures, benzina, residus industrials... i caps de gamba. Sí, Calvo explica que s’han arribat a trobar canonades completament col·lapsades per un abocament de caps de gamba. “Amb aquesta càrrega de contaminants es fa molt difícil fer la depuració correctament”, assegura el secretari general d’Abaqua.

Un dels problemes principals és la manca de control dels abocaments, que és una competència municipal. Els ajuntaments, explica Calvo, són els que haurien d’analitzar qui contamina les aigües residuals i actuar en conseqüència. Un excés de matèria orgànica, diu el secretari general d’Abaqua, complica que les depuradores n’eliminin el 70%, que és el que marca la normativa. Però quan s’hi llencen productes químics o residus industrials, tot es complica encara més: “La depuració d’aigües és un procés biològic i aquests abocaments el trenquen, cal reparar-ho i començar des de zero”.

El 12% de l'aigua depurada a les Balears no compleix la normativa

El paper del turisme

Calvo reconeix que els municipis més petits sovint no tenen prou capacitat per controlar què es llença a la xarxa de clavegueram i apunta que els consells insulars, que tenen les competències de la gestió de residus, haurien de poder donar-los suport. Aquesta mancança es nota encara més en poblacions especialment turístiques més enllà de grans municipis com Palma i Calvià.

Una pista sobre el pes dels abocaments del turisme la dona el cas de la pitiüsa gran. La depuradora d’Eivissa és la responsable del 92% de l’aigua depurada que no compleix la normativa, però a l’illa no hi ha una indústria potent. Calvo apunta, doncs, que els abocaments que dificulten la recuperació de l’aigua haurien de venir de la indústria turística, tot i que alhora admet que falten estudis per confirmar-ho. Alhora, l’informe d’Abaqua sobre la depuració d’aigües indica que, a Eivissa, el 71,5% de l’aigua arriba a les depuradores vulnerant la normativa. És l’illa amb un percentatge més alt. A Menorca, ho fa el 62,9%; a Formentera, el 41,6%, i a Mallorca, el 29,8%.

Les pluges torrencials són un altre dels factors que causen que surti aigua massa contaminada de les depuradores. Com que a moltes poblacions la xarxa que recull l’aigua de pluja i la que canalitza les aigües fecals no estan separades, quan plou massa tota va a la depuradora, en supera la capacitat i arriba a la mar sense filtratge. Calvo apunta que caldria separar les dues xarxes, perquè l’aigua de pluja pogués anar directament a la mar.

Abaqua ja ha començat a prendre algunes mesures per intentar ajudar els municipis a regular el problema i per controlar-lo millor. Per exemple, ja prepara la instal·lació de sensors a les entrades i sortides d’aigua de les depuradores que permetran fer-ne un seguiment en temps real. La intenció d’Abaqua, explica Calvo, és que els ajuntaments es puguin connectar a aquests sensors, perquè quan s’hi detecti alguna anomalia puguin cercar-ne el responsable amb més rapidesa i detectar patrons d’abocament.

Abaqua, en el marc d’un pla de modernització digital, també prepara la instal·lació de sensors a les barques amb què recull residus que suren a la costa. Els permetran saber la temperatura, terbolesa, acidesa, presència de clorofil·la... de l’aigua marina per cada zona on passin les barques i identificar problemes que hi pugui haver. L’agència ja s’ha posat en contacte amb instituts d’investigació perquè puguin aprofitar totes les dades que aconseguiran així.

EDICIÓ PAPER 06/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF