Societat 28/02/2022

Les mascaretes ja recorren llocs remots de la mar balear

Els experts adverteixen que no s’han trobat alternatives biodegradables per al material sanitari derivat de la pandèmia i diuen que es tardarà dècades a revertir-ne l’impacte

5 min
Una mascareta trobada a la Colònia de Sant Jordi.

PalmaSi bé encara és prest per quantificar l’impacte mediambiental que tindran els materials sanitaris que han renascut amb el coronavirus, els experts alerten que objectes com les mascaretes ja estan arribant “a llocs remots on no haurien de ser”, assegura la biòloga marina del Centre Oceanogràfic de les Balears (COB) Salut Deudero. I posa d’exemple l’illa de Cabrera. Al costat d’un equip d’unes sis persones, aquesta experta realitza mostrejos de microplàstics i macroplàstics a les aigües que banyen les Balears.

“És evident que abans de la pandèmia no hi havia mascaretes a la mar i que ara sí que n’hi ha”, ressalta Deudero. En concret, el primer registre que té aquest centre d’un albirament de mascaretes a l’illa més solitària de l’Arxipèlag data del 16 de març del 2021. Aquells dies, Deudero i el seu equip duien a terme un encàrrec que els va portar també a agafar mostres a Menorca. “A Eivissa no hem fet mostrejos in situ, però possiblement està igual, perquè si a Mallorca descobrim un tipus de residu, també el solem veure per aquí”, apunta l’experta. 

Així mateix, recorda que, des del primer moment en què varen reprendre les sortides, els va cridar l’atenció que algunes de les mascaretes trobades a l’aigua ja tenien color verdós, és a dir, que “feia molt de temps que eren aquí”. “A la reserva integral d’un parc nacional, on mai esperaries trobar-ne una!”, remarca. “I això que era a l’hivern”, afegeix al·ludint a la temporada baixa.

Una mascareta sura a la mar.

A la llista dels plàstics que més abunden

Tal és la repercussió que estan tenint els residus derivats de la pandèmia en la societat, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat que en aquests dos darrers anys s’ha duplicat la producció mundial de plàstic, fins als 1,6 milions de tones al dia. De fet, el 2021, les mascaretes varen passar a formar part de la llista de plàstics que més abunden a la mar, anota Deudero. Amb tot, si existís una llista autonòmica, la biòloga marina assenyala que el rànquing estaria encapçalat per les botelles, els taps i les bosses d’un sol ús.

Per poder dur a terme els mostrejos, que solen realitzar-se a partir de projectes finançats per altres entitats, el COM usa una metodologia “barata i senzilla”, que consisteix a solcar l’aigua a la recerca de residus plàstics. “Vas en una embarcació petita i apuntes els tipus d’escombraries que vas trobant, ja sigui surant a la superfície de l’aigua, enganxades a les roques o encallades en la sorra de les platges”, explica. “Des que va acabar el confinament, hem trobat alguna mascareta en la majoria de llocs als quals hem anat”, assegura Deudero, que diu que, en el cas dels guants, ha estat a l’inrevés: “Al principi en vèiem alguns, però això cada vegada va a menys”, afegeix.

Amb Deudero, també treballa la doctora en Ecologia Marina Carme Alomar. Ella reivindica que, per poder fer una aproximació precisa sobre l’impacte mediambiental que suposarà l’ús massiu de materials sanitaris, “és necessari que la mar faci la seva pròpia activitat”. Per entendre aquest procés, Alomar comença explicant: “Cal tenir en compte que els residus, generalment, es produeixen a la part terrestre i, després, han d’arribar a la mar”.   

En concret, compta que el 80% de les escombraries que solen trobar a l’aigua de l’Arxipèlag han estat generades directament en terra. Per exemplificar aquest procés, recorda que, durant el primer any de la pandèmia, varen agafar mostres d’una àrea marina protegida, tant de la superfície de la mar com de la seva profunditat. 

“En aquell moment no vàrem trobar ni guants ni mascaretes, la qual cosa té sentit, perquè veníem d’un confinament i d’una activitat social i turística baixa”, apunta. “No obstant això, en una campanya realitzada només uns mesos després, ja sí que trobàrem mascaretes, que a més tenien indicadors que feia un temps que eren aquí”, assegura.

Per part seva, Deudero subratlla que, encara que la magnitud de residus sanitaris trobats en aigües de les Balears encara “no és excessiva”, sí que ho és en el cas de les botelles de plàstic. Així i tot, defensa que “n’hi ha i són un problema ambiental, perquè n’hi pot haver un cúmul massiu”. 

En aquest sentit, Deudero remarca el fet que, en el temps de pandèmia, “com que tot ha estat sobrevingut, no hem estat capaços de pensar en alternatives biodegradables” per als materials de protecció. “Anam a destemps de la responsabilitat social”, afegeix l’experta. I lamenta que el medi ambient “necessitarà anys, si no dècades, per depurar-se d’aquestes substàncies tan poc degradables”.

Les mascaretes a les platges

Entre setmana, al voltant de les 10 del matí, l’investigador marí de Save the Med Sergio Ruiz sol fer sortides, acompanyat d’estudiants i voluntaris, per netejar platges de Mallorca, d’entre les quals destaca Can Pere Antoni, Ciutat Jardí, Magaluf, Sant Pere i Peguera. “Sí que recollim mascaretes, però no diria que sigui una cosa escandalosa, sinó més aviat tot el contrari”, assegura. Pel que conta, en una de les darreres sortides que va realitzar al costat d’uns 19 alumnes, varen agafar quatre mascaretes. “I ja ens va semblar molt”, diu Ruiz, que considera que la majoria de mascaretes són aquí “més per una distracció que no perquè la gent ho faci malament i les tiri a terra”.

El que sí que ha identificat aquest investigador és que, des que va començar la pandèmia, cada vegada recullen menys plàstic d’un sol ús. “No veim tant de plàstic sencer com abans”, diu. Si bé és cert que això podria atribuir-se a una menor activitat social, ell ho associa a una major conscienciació ciutadana i a l’efecte de la Llei de residus de les Balears. 

“El que continua sent preocupant, sobretot a Can Pere Antoni, és l’enorme quantitat de residus plàstics que hi ha procedents de la mala gestió de les aigües”. En aquest sentit, precisa que solen recollir entre 10 i 50 quilos d’aquests residus per dia. “Hi ha de tot: tovalloletes, compreses, preservatius, fulles d’afaitar...”, lamenta.

Com disminuir-ne l’impacte

“Si tinguéssim els recursos i el finançament necessaris, es podria analitzar quantes mascaretes hi ha per cada dos quilòmetres”, assegura Deudero, que actualment –com que no té un encàrrec concret per al mostreig de residus derivats de la pandèmia– allò que fa és anar anotant-ho a mesura que recullen dades per a altres projectes. Encara que alguns poden arribar a considerar que és una dada irrellevant, aquesta experta explica que aquests mostrejos són importants per facilitar mesures que ajudin a reduir residus. “Si en un mostreig concloem que hi ha molt deplàstic associat a l’alimentació, es pot assessorar els productors d’aquest sector i avisar-los que els seus envasos, quantitativament, estan sent un residu prioritari”, destaca.

“Si generes un residu, allò que és clar és que, d’una manera o una altra, un percentatge queda en el medi ambient”, assenyala Salut Deudero. “Allò que passa és que aquesta problemàtica no s’acaba fins que no es fa una aproximació integral que abasti tots els agents que aporten aquests residus a la mar”, afirma aquesta experta, la qual fa referència no tan sols als habitants d’una zona concreta, sinó també als territoris veïns, al turisme, als vaixells que hi naveguen... “Quan hi ha una normativa, evidentment hi ha menys residus, però per a això és necessari tenir una aproximació quantitativa d’allò que suposen”, conclou.

stats