Poder judicial

Sánchez i Feijóo acorden fer un "últim intent" per renovar el CGPJ i el Constitucional

El govern espanyol i el PP no donen detalls de les negociacions ni es fixen un horitzó temporal per a l'acord

5 min
El president espanyol, Pedro Sánchez, i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, saludant-se a la Moncloa

MadridHa calgut que Carlos Lesmes anunciés la dimissió aquest dilluns perquè Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo abordessin la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que ja fa 1.406 dies que està en funcions. Després de tres hores de reunió a la Moncloa, el president espanyol i el líder del PP han acordat fer un "últim intent" per desbloquejar la situació, segons han coincidit a explicar el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i el vicesecretari del PP Esteban González Pons. Tots dos, que s'han afegit a la segona meitat de la reunió, tornaran a seure a la taula de la negociació per trobar una sortida "com més aviat millor" al bloqueig del CGPJ i a la substitució d'un magistrat del Tribunal Constitucional que correspon al Senat. Més enllà de posar-se a parlar "seriosament", ni Bolaños ni Pons han avançat detalls que permetin intuir un acostament de posicions i tampoc han fixat un horitzó temporal per arribar a un acord.

A la sortida de la reunió, el líder del PP ha anunciat a través de Twitter que han "avançat en abordar una renovació conjunta del CGPJ i el Tribunal Constitucional amb un nou marc que aprofundeixi en criteris d'independència". Segons ha explicat González Pons, la seva proposta és que la tria dels vocals es faci seguint "criteris d'idoneïtat" i no d'afinitat política. No ha volgut confirmar el grau d'acceptació de Bolaños sobre aquesta qüestió. "Confio que també serà possible una reforma legal com demana la Unió Europea", ha afegit Feijóo en la seva piulada.

Aquest últim és un dels principals elements de debat: engegar una reforma legal per canviar el model d'elecció dels vocals de procedència judicial i que siguin els mateixos jutges i magistrats els que els escullin. Ni el ministre ni el dirigent conservador tampoc han avançat si hi ha hagut acostament en aquest sentit. "Vostès coneixen les diferents posicions", ha respost Bolaños, que considera vàlid el model actual en què són el Congrés i el Senat –per tant, els dos grans partits– els que designen els vocals a partir d'una llista prèviament votada per jutges i magistrats.

Tot i la insistència dels periodistes, cap dels dos ha volgut entrar en detalls del contingut de la conversa i s'han limitat a celebrar la represa del diàleg. "Haver pres la decisió de tornar a seure, de donar-nos una última oportunitat, no és menor", ha subratllat González Pons des de la seu de Génova, tenint en compte que les posicions entre PSOE i PP estan "molt allunyades". Però fonts conservadores subratllen la satisfacció perquè han vist més receptivitat al govern espanyol i han aconseguit "vincular" la renovació del CGPJ i el que queda pendent al Constitucional.

Sobre el tribunal de garanties, està pendent nomenar un relleu d'Alfredo Montoya, magistrat que va dimitir al juliol per problemes de salut. Va ser nomenat pel Senat a proposta del PP de manera que, teòricament, tocaria al partit de Feijóo proposar un nou candidat. A més, el govern espanyol i el CGPJ han de nomenar dos magistrats cadascun. La situació actual és que l'executiu esperava que el TC tingués a punt els seus dos noms per anunciar els seus de manera simultània, però les negociacions al CGPJ entre el bloc conservador i el progressista estan bloquejades. Si hi hagués renovació de l'òrgan de govern dels jutges, ja serien uns nous vocals els que designarien els dos magistrats del Constitucional. Pel que fa als que corresponen al govern espanyol, González Pons ha insinuat que són objecte de negociació quan ha parlat del "fair play que acostuma a regnar i inspirar" aquests nomenaments.

Lesmes comunica la renúncia a Felip VI

La represa de la negociació ha arribat arran de la dimissió de Carlos Lesmes al capdavant del CGPJ i del Tribunal Suprem, que Bolaños ha considerat que "agreuja més la profunda crisi institucional" en què està sumit el poder judicial. En paral·lel a la trobada a la Moncloa, Lesmes ha comunicat de manera formal a Felip VI la renúncia, així com al president del govern espanyol –a través del ministeri de Justícia–, als presidents del Congrés i el Senat, al del Tribunal Constitucional, a la sala de govern del Tribunal Suprem i als vocals del CGPJ.

La comissió permanent de l'òrgan de govern dels jutges, de fet, s'ha reunit aquest dilluns per abordar-ne la substitució. L'encara president del CGPJ va encarregar un informe al gabinet tècnic, que va proposar que el president de la sala primera i vicepresident del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán, ocupés els càrrecs de president del CGPJ i del Suprem. Inicialment, el mateix Lesmes havia defensat una bicefàlia: Marín president del Suprem i el vocal de més edat del CGPJ, Rafael Mozo, president d'aquesta institució. Ho avala un informe del 2019 dels lletrats del CGPJ, i ara alguns vocals també defensen aquesta via. De fet, han demanat que al ple d'aquest dijous es voti qui ha de substituir Lesmes. Fonts consultades per Europa Press alerten que si hi ha un pols per aquesta qüestió, podria acabar judicialitzat a la sala contenciosa administrativa del Suprem i s'obriria una "crisi constitucional sense precedents".

L'informe que avalava Marín per ocupar els dos càrrecs va rebre el vistiplau de la comissió de govern del Tribunal Suprem, i Lesmes el va presentar al ple del CGPJ, però fonts consultades adverteixen que no es va votar. Ara alguns vocals volen presentar batalla perquè no sigui algú de fora qui assumeixi les funcions de la presidència i, segons fonts consultades, és una opinió que comparteixen membres dels dos sectors. Mozo, proposat pel PSOE, no ha tingut problemes per criticar la reforma legal del govern espanyol que limita les competències del CGPJ a l'hora de fer nomenaments mentre està en funcions. És membre de Jutges per la Democràcia, associació judicial progressista que aquest matí ha optat perquè la resta de vocals del CGPJ també dimiteixin.

Marín, número 1 de la seva promoció

Marín Castán (Segòvia, 1952) va ser designat el 2014, per àmplia majoria, president de la sala civil del Tribunal Suprem. El magistrat va ingressar a la carrera judicial el 1977 com a número 1 de la seva promoció. La seva primera destinació, segons recull el perfil publicat a la web de l'Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV), va ser el jutjat de primera instància i instrucció de La Roda (Albacete) entre el gener del 1978 i el febrer del 1980. Precisament, Marín és considerat pràcticament cofundador de l'associació, de la qual va ser portaveu els anys 1988 i 1989.

La segona destinació va ser el jutjat de primera instància i instrucció de San Roque (Cadis), on es va estar fins al 1981, any en què va ascendir a la categoria de magistrat i va ocupar plaça al jutjat d'instrucció número 3 de Sant Sebastià fins al març del 1982. L'abril d'aquell mateix any Marín va entrar a l'Audiència Provincial de Huelva i el 1992 va fer el salt a la de Madrid. Poc després va formar part del Gabinet Tècnic d'Informació i Documentació del Suprem i des d'allà va ser promogut a la categoria de magistrat de l'alt tribunal. El vincle de Marín amb la justícia i el Suprem s'estén al seu arbre genealògic. Un tiet besavi seu ja va arribar a presidir aquest òrgan i el seu pare va ser magistrat i catedràtic de dret civil. El germà de Marín, a més, és fiscal en cap de la sala militar del Tribunal Suprem i la seva filla i el seu gendre també són magistrats.

stats