La mar Balear s'ofega entre excrements

PalmaLa mar Balear s'ha convertit en un abocador i les conseqüències són de cada vegada més evidents. El 2025 es va prohibir fins a 20 vegades nedar a platges de diferents municipis de Mallorca, com Manacor, Pollença i Santanyí, entre d'altres, per la presència de bacteris fecals que són un perill per a la salut pública. Fins i tot es varen fer prohibicions excepcionals de fins a una setmana (del 7 al 14 de juliol) a Magaluf.

Tal com evidencia l'Informe Mar Balear 2026 –elaborat per la Fundació Marilles–, el nombre d'incidències per contaminació fecal a les platges de les Illes s'han duplicat entre només un any (del 2024 al 2025). Aquest augment és a causa de l'abocament d'excrements que els vaixells fan a la mar, el mal estat dels claveguerams i la no separació de la recollida d'aigües pluvials i aigües brutes a la majoria dels municipis de les Illes. Durant la temporada de bany del 2025 –l'època en la qual la Conselleria de Salut fa les analítiques per determinar la qualitat de l'aigua– va ploure en abundància a les Illes i les xarxes de clavegueram es varen col·lapsar a determinades zones. "Quan plou, el clavegueram hauria d'absorbir tota l'aigua, però no ho fa i s'amolla la mescla d'aigües mixtes a la mar a través dels sobreeixidors", explica la biòloga marina i també la coordinadora de l'Informe Mar Balear, Raquel Vaquer.

Vaquer reclama més "tasques de manteniment dels claveguerams i, fins i tot, canviar-ne alguns trams" a més de "prioritzar la conservació dels que es troben a la costa i separar la recollida de les aigües pluvials i de les aigües brutes". Fonts de la Direcció General de Recursos Hídrics asseguren que "la separació en origen de les aigües, la millora de les xarxes de clavegueram i la modernització dels sistemes de sanejament són objectius prioritaris dels programes d'inversió del Govern i els ajuntaments, que són els responsables de la gestió de l'aigua a l'àmbit urbà". Durant aquesta legislatura "ja s'han mobilitzat 77 milions d'euros amb l'objectiu de "donar suport als municipis perquè millorin les seves xarxes d'aigua per avançar cap a una gestió més sostenible d'aquest recurs", afegeixen les mateixes fonts.

Un gran problema

Per evitar els abocaments a la mar també s'hauria de garantir que "totes les embarcacions buidin les aigües brutes als ports i controlar que mai ho facin a la costa", continua Vaquer. És greu que una embarcació buidi el dipòsit d’aigües brutes a prop de la costa amb l’excusa que s’ha fet tota la vida? Que una part significativa de les més de 30.000 embarcacions d’esbarjo que en temporada alta es concentren al litoral balear –fins a 12.000 un dia– ho faci és un greu problema, com va explicar l'ARA Balears. Milers de descàrregues de les sentines (dipòsits d’aigües brutes de les barques) es produeixen cada dia dins les tres milles més properes a la costa, on només està permès si han estat tractades i sense sòlids i on, en tot cas, no es recomana el buidatge.

"Un gran problema", així veu la situació Bernat Casasnovas, un professional del sector nàutic que ha creat Adriza Mediterránea, una cooperativa que aspira a oferir algunes solucions com el buidatge de les embarcacions mitjançant solucions mòbils. Casasnovas va fundar la cooperativa amb l'objectiu d'oferir un servei de recollida de residus, "ja que a Menorca, no n'hi ha enlloc", segons assegura. En el mateix sentit, assevera que "només hi ha una màquina de recollida al port de Ciutadella que no funciona".

A la manca d'instal·lacions de recollida de residus als ports, s'hi afegeix que "els vaixells estan obligats a fondejar on hi ha arena", explica Casasnovas, per no provocar impactes directes damunt la posidònia en tirar-hi l'àncora. Per això, en lloc de buidar el dipòsit a tres milles de la costa, "el 99,9% de les barques ho fa entre platja i platja, per la qual cosa la matèria orgànica no es fon i crea una capa damunt la posidònia i la mata per sempre", lamenta. Casasnovas opina que la normativa que regula i protegeix la posidònia "no està malament" tot i que considera que a Menorca "hi ha més problemes amb els bacteris fecals que maten la posidònia que no amb les àncores".

Fonts de la Direcció General de Recursos Hídrics asseguren que el Govern "impulsa la millora de les estacions depuradores i també dels punts d'abocament, inclosos els emissaris marins, i n'adapta les infraestructures a nivells de més exigència, que són de cada vegada més estrictes en consonància amb la normativa europea". A més, anuncien que l'Executiu té en marxa un programa d'inversions de 219 milions d'euros per a depuració i sanejament previst per als pròxims quatre anys". Amb aquestes iniciatives, el Govern "té l'objectiu d'avançar cap a la contaminació zero de les platges i, a llarg termini, cap als abocaments zero per aconseguir la reutilització total de l'aigua depurada i tancar el cicle de l'aigua".

[Salvem Portocolom és l'entitat que ha elaborat el vídeo que acompanya aquesta notícia]