Mallorca Live: la cultura no pot ser una excusa
La inversió pública en cultura no només és legítima, és necessària. Cap país ni cap societat amb una mínima ambició col·lectiva pot deixar la cultura exclusivament en mans del mercat. El suport institucional a projectes culturals serveix per garantir pluralitat, accés, cohesió social i projecció exterior. Però precisament perquè els recursos públics són limitats i provenen de tota la ciutadania, la inversió ha de respondre a criteris de proporcionalitat, transparència i interès general. És aquí on el cas del Mallorca Live dispara les alarmes.
L’entramat d’empreses format al voltant del festival, que tornarà a fer-se del 12 al 14 de juny, ha rebut gairebé 3,5 milions d’euros de les institucions en només cinc anys. Una xifra elevada que encara ho és més quan se sap que és només una mica menys que el que ha rebut en el doble de temps –10 anys– la promotora d’un festival de referència internacional com el Primavera Sound de Barcelona (3,9 milions). La similitud és difícil de justificar. El Primavera Sound ha construït una identitat cultural sòlida, un cartell pioner i una marca reconeguda arreu del món. El 65% del públic és internacional i un 10% arriba de la resta de l’Estat. És un festival que mou molta gent.
El Mallorca Live té molta assistència, però tot just ha aconseguit atreure un 15% de públic de fora de l’illa. Si l’ajut de l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes (AETIB) pretén impulsar el turisme de festivals –una aposta que també mereix debat en una illa sotmesa a una enorme pressió turística–, la fórmula no funciona. Omplir una esplanada de gent durant tres dies no basta per convertir un festival en un projecte estratègic.
En tot cas, les prioritats polítiques fa temps que quedaren clares. No és casual que tant el Govern com l’Ajuntament de Palma, des que els governa el PP, integrin turisme, cultura i esports, en aquest ordre, dins una mateixa conselleria i regidoria. Tampoc no és casual que el Mallorca Live es promocioni a les principals fires turístiques internacionals. El suport públic no és tant una aposta cultural com estratègia de màrqueting turístic.
A més, la comparació amb el Mobofest és reveladora. Després d’una dècada fent feina per la música de proximitat i per una cultura arrelada a l’illa, el festival ha anunciat que plega. Un projecte impulsat per gent jove al qual, en comparació, s’han injectat quantitats ínfimes de doblers públics. Qüestió de prioritats. Si el Govern vol declarar el Mallorca Live projecte estratègic, que ho faci. Però aleshores també hauria d’exigir contraprestacions culturals reals: suport a la creació local, espais no residuals per als artistes illencs i transparència sobre la destinació dels recursos públics. Perquè la cultura necessita inversió pública. El que no necessita és convertir-se en una simple excusa per continuar alimentant la maquinària turística.
