Milers de barques tiren cada dia les aigües brutes a la mar

PalmaÉs greu que una embarcació buidi el seu dipòsit d’aigües brutes a prop de la costa amb l’excusa que s’ha fet tota la vida?Una no ho seria, però que una part ben significativa de les més de 30.000 embarcacions d’esbarjo que en temporada alta es concentren al litoral balear, fins a 12.000 un mateix dia, ho faci, llavors és un greu problema. I és un greu problema diari. Milers de descàrregues de les sentines (dipòsits d’aigües brutes de les barques) es produeixen cada dia dins les 3 milles més properes a la costa, on només està permès si han estat tractades i sense sòlids i on, en tot cas, no es recomana el buidatge.

Ningú no en té dades, però experts, navegants, gestors i ecologistes coincideixen que aquest abocament irregular de restes fecals és un dels principals problemes que té la gestió marítima de les Illes Balears, i no té una solució clara que funcioni. Un conjunt de causes, però que es resumeixen en una manca clara de serveis adequats al volum i a les necessitats dels navegants, fan que una part molt significativa de les descàrregues d’aigües brutes de les embarcacions d’esbarjo es facin directament dins la mar. “Aquest fet suposa una agressió ambiental, perquè la concentració d’aquest residu s’uneix a d’altres aportacions com les que provenen de les depuradores saturades, principalment a l’estiu, i això afecta la biodiversitat”, explica Raquel Vaquer, biòloga marina i coordinadora de l’informe Mar Balear de la Fundació Marilles.

Aquesta suma de factors, en absolut atribuïbles únicament a una font de contaminació com puguin ser les nombroses descàrregues sense control de les aigües brutes de les embarcacions, ha provocat que durant els darrers 20 anys la qualitat excel·lent de l’aigua de bany hagi baixat 20 punts a les Balears. De fet, l’any 2000 la monitorització que en fa la Conselleria de Salut fixava en un 90% les aigües litorals amb una qualificació d’‘excel·lent’, mentre que el 2022 (darrer any complet mesurat)aquest paràmetre no passava del 70%. “No n’hi ha dades perquè l’Administració no fa cap tipus de control de les descàrregues dels vaixells, però evidentment, després de la depuració de mala qualitat, i les aigües que vessen sense depurar a la mar durant les tempestes, el buidatge de les sentines afegeix afectació a la mar”, afirma Raquel Vaquer.

No es pot generalitzar i en algunes instal·lacions portuàries la gestió és exemplar. Però a la immensa majoria, i les de Ports de les Illes Balears són el més clar exemple d’això, les deficiències d’aquest servei són enormes. “A Menorca podem afirmar, lamentablement, que no hi ha cap port que ho tingui com cal. O falta la bomba o falta la mànega, o directament no et donen el servei. Ningú no t’ho dirà clarament a la cara; quan demanes per buidar, et diuen que ara el mariner no pot, però la realitat és que aquest servei no es dona. Així de trist i així de clar. Jo m’he reunit amb Ports de les Illes Balears i admeten la situació, però no la resolen”, explica Bernat Casasnovas, un professional del sector nàutic que ha creat Adriza Mediterránea, una cooperativa que aspira a oferir algunes solucions com el buidatge de les embarcacions mitjançant solucions mòbils: “El nostre projecte és una embarcació amb dipòsit que s’acosta a les barques fondejades i els ofereix el servei de buidatge. Es còmode i és una alternativa concreta davant el fracàs clamorós de l’Administració, que no només no ho controla als ports privats, és que no ho té als que gestiona directament”, afirma Casasnovas.

Joan Vich, un navegant que ha heretat la passió per la mar del seu pare, es mostra molt preocupat. “A sa Ràpita, per exemple, funciona bastant bé. Però la norma general, i nosaltres ens hem mogut, és que si vols buidar les aigües brutes, tot és un problema. Alguns ho tenen devora la benzinera. Vas allà, que hi ha una coada per posar benzina, i el mariner et mira com dir ‘ni se t’acudi ara voler fer això’. Altres tenen una bomba i un dipòsit, en un racó, i et diuen que parlaran amb el mariner i t’avisaran. I ja està, no t’avisen. Ja pots estar molt conscienciat, que no hi ha manera. I l’Administració no ho controla”.

Els navegants, en general, n’estan conscienciats, però aquesta manca de serveis o la complexitat de l’operació per uns sistemes poc eficients “no ho posen sempre fàcil”, admet Biel Dols, president de Fan Med, un col·lectiu que reuneix des de navegants fins a clubs nàutics. Dols mesura les paraules perquè representa la pràctica totalitat de les empreses, instal·lacions i professionals nàutics, però reconeix que “es pot fer millor, i entre tots hem de contribuir a millorar la situació. S’han elaborat i es continuaran fent materials de bones pràctiques que recorden la importància de no tirar les aigües a la mar, sinó a un punt de recollida”, sentencia. Tot i que l’ARA Balears ha remès les preguntes per escrit a la gerència de Ports IB, el moment de canvi de gestió política ha fet impossible que cap responsable públic oferís una resposta a les crítiques d’usuaris, experts i ecologistes.

Bacteris fecals

“Hem de tenir en compte que la normativa es fa per algun motiu. Són aigües que van tractades amb components químics i per això no es poden amollar a prop de la costa. A més, la concentració de bacteris fecals és molt negativa per a la qualitat de l’aigua. Afecta la posidònia, com ho fan també els altres vessaments”, explica des de Maó Víctor Guerrero, responsable de temes marins del GOBMenorca. “Ens telefona gent sensibilitzada, d’aquí i també embarcacions que estan de pas, i no es poden creure que a unes illes com les Balears –i en el cas de Menorca, que és, a més, Reserva de la Biosfera– no hàgim estat capaços d’oferir un sistema senzill i omnipresent, perquè ens hi jugam la natura”, lamenta. En una recent memòria de gestió, el port de Maó, que depèn d’Autoritat Portuària com la resta dels grans ports illencs, reconeixia també que el del servei de recollida d’aigües brutes d’embarcacions s’ha de millorar.

Altres operadors, com és el cas d’Alcudiamar, han fet de la gestió dels residus, inclosos els fecals de les embarcacions, un dels seus punts forts. Aquest port esportiu situat al nord de Mallorca ha instal·lat diferents punts de succió que queden a prop de la major part dels amarradors. “Així, només amb una mànega no gaire extensa, podem arribar a les embarcacions i amb una senzilla operació buidar-ne el dipòsit. Pensam que és important fer-ho accessible de bon de veres, perquè aquest és un aspecte fonamental de la gestió portuària”, explica la responsable de gestió ambiental d’Alcudiamar, Maria del Mar Vera. Aquesta tècnica confirma l’èxit de la mesura: “Hem hagut de fixar un horari de recollida. La demanda és altíssima i així ens organitzam. Pens que el navegant vol fer les coses bé, però se li han d’oferir els mitjans”.

Les aigües excel·lents baixen 20 punts

Les dades de monitorització de les aigües de bany que fa la Conselleria de Salut retraten com els darrers 20 anys (2000-2020) les que tenien la màxima condició, d’excel·lent, han passat de ser el 90% a només el 70%. La presència de restes fecals figura a les analítiques, juntament amb molts altres materials impropis. Els experts recorden que la principal afectació prové de les depuradores i els vessaments des de terra.