Sector nàutic
Societat 02/09/2023

A Maó, 250 barques esperen un amarrador; a Ciutadella, 401

Els empresaris nàutics de Menorca demanaran al Govern més possibilitats per al sector, mentre els ecologistes alerten de la saturació a la mar

Ivan Martín
4 min
El port Ciutadella acumula una llista d’espera de 401 propietaris.

MaóCada cop són més els propietaris d’embarcacions que demanen un amarrador públic als ports de Menorca. Segons dades de l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), gestora del port de Maó, en els set primers mesos d’enguany s’han registrat 72 sol·licituds d’amarrador per a barques de fins a vuit metres d’eslora, només dotze peticions menys que les que hi va haver en tot el 2022. A Maó, hi ha 622 amarradors de gestió directa i 1.078 de gestió indirecta, i la llista d’espera s’eleva fins a les 250 persones.

Des de l’APB admeten que el temps d’espera actual se situa entre els tres i els quatre anys, tot i que matisen que “l’objectiu de la llista és saber la preferència d’assignació. No és el nostre objectiu reduir la llista ni que quedi a zero. Tenir un amarrador no és cap dret i la llista és una manera de col·locar per ordre els usuaris a mesura que els llocs van quedant lliures”.

Per la seva banda, Ports IB gestiona els de Fornells i Ciutadella. Aquest darrer acumula una llista d’espera de 401 propietaris. A tot això, Ports IB continua el procés d’elaboració del Pla General, que tindrà una vigència de quinze anys, per al qual considera penalitzar els titulars dels amarradors que no els emprin, a fi d’evitar que el territori no pugui absorbir la demanda. També es valora apostar per noves formes de gestió, a través de clubs de navegació o compartint embarcació entre diferents usuaris, així com la creació de marines seques i millorar les rampes de varada. Actualment, Ports IB gestiona un total de 13.321 amarradors a l’Arxipèlag.

Les empreses nàutiques de Menorca traslladaran a partir de setembre a la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua les principals demandes del sector, amb la finalitat de fer feina per tal que puguin ser efectives la pròxima temporada turística. La secretària general de l’associació que agrupa aquestes empreses a Menorca (Asmen), Maria Garcia, recorda que són “un dels col·lectius que ha evolucionat més en els darrers anys en creixement d’empreses, senyal de l’augment de la demanda”. El fet que el conseller balear de la Mar sigui el menorquí Juan Manuel Lafuente agrada a la patronal perquè, segons diu, “és coneixedor de la realitat de l’illa i pot ser un factor a favor per millorar les relacions amb l’administració”.

L’associació, integrada a PIME, reconeix que el mateix sector veu negativament determinades conductes o activitats que molesten, però destaquen el pes econòmic i l’aposta per practicar la navegació dins una ordenació necessària. “Som conscients que la mar és el mitjà i que aquest s’ha de mantenir i protegir”, afirma Garcia.

El dèficit d’amarradors preocupa Asmen, des d’on recorden que “no s’ha fet cap instal·lació que hagi permès incrementar el nombre d’amarradors en els darrers trenta anys, tan sols projectes molt puntuals”. Maria Garcia vol deixar clar que des de l’associació “no predicam un augment indefinit d’amarradors”. A més, precisa el plantejament que caldria executar a Menorca: “Hi ha una mala gestió, perquè l’administració empra la filosofia d’un amarrador, una barca, i creim que no té sentit, ja que hi ha moltes embarcacions que només surten quinze dies a la mar i la resta estan a terra. S’hauria de tenir en compte la necessitat d’ús”.

Finalment, admeten la preocupació existent en el sector pel lloguer d’embarcacions sense titulació. De tota manera, Asmen apunta directament el govern espanyol. “Els negocis no estan infringint la llei, estan en el seu dret i fins i tot algunes empreses apliquen una sèrie de mesures sense tenir-ne l’obligació”.

Asmen i GOB discrepen

El debat de la sobresaturació turística també s’ha estès a la nàutica. Mentre que Asmen ho relativitza, el GOB demana actuacions concretes per regular els usos nàutics en el litoral menorquí. La secretària general de l’associació d’empresaris del sector assegura que la sobresaturació “només s’evidencia en funció de les condicions meteorològiques”. I afegeix que “quan el vent bufa de sud és normal que les cales del nord s’omplin d’embarcacions de menorquins, gent que té segones residències o turistes”.

Per part seva, el responsable de l’Ordenació Territorial dels ecologistes, Miquel Camps, apunta que Menorca supera la capacitat de càrrega nàutica, com posa en relleu l’informe que encarregà el Govern el 2019. Aquest document exposa que l’illa té una capacitat per a 2.115 embarcacions i un reportatge gràfic del 2010 fet pel Consell de Menorca en comptabilitzava 2.344. Camps entén que si fa onze anys ja se superava el màxim de capacitat de càrrega nàutica, ara s’ha desbordat. “En aquests anys s’han fet increments d’amarradors, per tant, ara mateix tenim molta més oferta nàutica de la que podem acollir”, opina.

Davant aquestes dades, el GOB exigeix que es reconsideri el projecte de port esportiu a Addaia, que duplicaria l’oferta actual de capacitat, així com les grans marines seques a Cala Molí i al port de Ciutadella. El volum d’embarcacions que es genera i la manca d’espai provoca que es fondegi damunt praderies de posidònia, però segons Camps l’escenari podria empitjorar: “Si defensam les empreses que poden llogar embarcacions sense titulació i es planteja poder llogar barques pròpies a particulars, Menorca arribarà a col·lapsar-se”.

stats