Del manual de Menys Turisme als abusos policials: crònica d'un intent fallit de criminalització de la protesta

PalmaSi la setmana passada semblava que una part de l’opinió pública havia girat l’esquena a la plataforma Menys Turisme, Més Vida després que publicàs el manual on s’animava a passar a l’acció directa per protestar contra la massificació turística, els fets d’aquests darrers dies han provocat un gir de guió.

I la situació no ha canviat perquè ara a la societat illenca li sembli bé pintar immobiliàries anant encaputxats, sinó perquè si l’acció directa de Menys Turisme fregava el límit del que és acceptable pel gruix de la societat, la resposta de la Guàrdia Civil, que ha emmanillat i detingut dues joves per unes pintades, ha provocat la indignació ciutadana. Ara mateix són molts els que consideren que la benemèrita ha traspassat els límits del que un estat de dret entén per garanties democràtiques.

Així, la investigació per les pintades contra cinc immobiliàries de Santa Maria del Camí ja no gira únicament entorn d’uns presumptes delictes de danys contra el patrimoni. Les detencions de dues joves activistes, l’operatiu desplegat per la Guàrdia Civil, el contingut de l’atestat policial i la projecció pública que ha adquirit el cas han obert un debat que va molt més enllà dels fets investigats: la proporcionalitat de la resposta policial, els límits de la investigació sobre els moviments socials i la possible criminalització de la protesta contra la turistificació.

El context en què s’han produït les detencions també ha contribuït a alimentar el debat. Només una setmana abans, la plataforma Menys Turisme, Més Vida havia fet públic un manual d’acció directa amb recomanacions per participar en les mobilitzacions contra la massificació turística, mentre que el delegat del Govern a les Illes, Alfonso Rodríguez, advertia que els cossos i forces de l’Estat investigarien i perseguirien les accions contra negocis turístics. Les detencions han arribat, a més, pocs dies abans de la manifestació convocada per al 26 de juliol sota el lema ‘Mallorca al límit’, la tercera gran protesta contra el model turístic en poc més d’un any.

Un atestat que apunta més enllà de les pintades

L’atestat elaborat per la Guàrdia Civil, de més de 116 pàgines, dedica una part important a reconstruir les presumptes pintades contra cinc immobiliàries de Santa Maria, però també a contextualitzar-les dins el moviment contra la turistificació. Les dues joves són investigades pels presumptes delictes de danys continuats, danys contra el patrimoni històric —perquè una de les pintades es va fer sobre un Bé d’Interès Cultural (BIC)— i pertinença a grup criminal.

La investigació incorpora seguiments personals, vigilàncies, fotografies, rastrejos de xarxes socials, anàlisi de relacions entre les dues investigades i intervenció dels telèfons mòbils després de les detencions. També dedica diverses pàgines a descriure l’organització de Menys Turisme, Més Vida i d’Arran Mallorca, presentades com les principals estructures del moviment contra la turistificació.

LEntre els elements que més controvèrsia han generat hi ha la utilització d’indicis de caràcter ideològic. L’atestat destaca, per exemple, que al domicili d’una de les joves hi havia penjada una pancarta amb el lema ‘SOS Residents. STOP Overturisme’ i arriba a afirmar que aquest fet “en confirma sense cap dubte l’activitat delictiva”. A partir d’aquesta identificació, els investigadors varen rastrejar les seves xarxes socials fins a localitzar una segona jove, sobre la qual també varen practicar seguiments per confirmar-ne la identitat.

La Guàrdia Civil també sosté que els fets varen ser comesos per almenys tres persones i identifica un tercer investigat, el qual es trobaria actualment a l’estranger. Entre els indicis que incorpora hi figura la presència, als voltants de les immobiliàries, d’un vehicle propietat de la mare d’aquest jove.

Un altre dels eixos de la investigació és el manual d’acció directa publicat per Menys Turisme, Més Vida. Segons els investigadors, les recomanacions que conté —com cobrir-se el rostre i els tatuatges i seleccionar determinats objectius— coincideixen amb la manera d’actuar de les persones que varen fer les pintades. La plataforma, però, rebutja aquesta conclusió i recorda que el document es va publicar després dels fets investigats.

“És impossible que existeixi cap patró ni vinculació d’uns actes previs amb el fet de la publicació del manual. El que se cerca és crear falses vinculacions per criminalitzar i reprimir de forma injustificada”, sosté el portaveu del col·lectiu, Pere Joan Femenia. A parer seu, les mobilitzacions contra la turistificació “han incomodat sectors polítics i econòmics” i els intents de relacionar-les amb conductes delictives no són nous. Recorda, en aquest sentit, que durant la manifestació del 2025 i també després de la protesta del Trenc d’aquest estiu ja es va intentar, segons diu, desviar el focus cap a unes pintades alienes a les convocatòries.

En aquest sentit, per a Menys Turisme, Més Vida l’estratègia era criminalitzar la protesta contra el moviment que qüestiona el model turístic. En una línia semblant, el GOB ha defensat que la resposta institucional al malestar social “no hauria de ser la por, la intimidació i la repressió”, mentre que APAEMA ha qualificat de “difícilment justificable” el desplegament policial i ha advertit del risc que actuacions d’aquest tipus generin un efecte dissuasiu sobre la participació ciutadana.

La batalla jurídica i la mediàtica

L’advocat que representa les detingudes, Josep de Luis, també qüestiona la dimensió que ha adquirit el cas, tot i evitar entrar encara en el fons de la investigació. Recorda que la Guàrdia Civil no necessita autorització judicial per practicar una detenció, però sí que qualsevol actuació ha de respectar el principi de proporcionalitat. “Quan tot això hagi passat, mirarem si aquesta proporcionalitat existia o no”, explica.

La defensa insisteix que la seva estratègia implica exclusivament els tribunals i no el debat públic. “Ara mateix la nostra lluita és dins els jutjats, no al carrer”, assegura. Per això, considera que la mediatització del cas no ha partit de les investigades. “Qui ha generat aquesta guerra mediàtica no són les detingudes”, afirma. L’advocat també revela que, si el pare d’una de les joves no hagués contactat amb ell i la defensa hagués quedat únicament en mans del lletrat d’ofici que les assistia inicialment, “avui segurament tindríem una sentència condemnatòria”. Segons explica, el primer advocat els recomanava arribar a un acord.

El lletrat també sosté que la gestió comunicativa de l’operació no respon a la manera habitual de fer feina de la Guàrdia Civil, ja que considera que el cos no acostuma a fer aquests tipus d’atestats, un fet que considera més propi del servei d’Intel·ligència de la Policia Nacional. “Em va grinyolar molt l’atestat, perquè els informes solen estar ben fets, es limiten a documentar els fets i no entren en valoracions ni estableixen relacions de cap mena”, comenta. En demanar-li per la filtració de l’atestat, el qual, en pocs minuts, gairebé tots els mitjans tenien, es limita a respondre: “Qui ha gestionat tot això no era aquí a l’època de José Ramón Bauzá, perquè sabria que els focs no s’apaguen amb benzina”, afirma.

La protecció del patrimoni com argument

Per entendre i ubicar els fets sovint cal comparar-los amb altres semblants. Si suposadament el delicte més gran que han comès aquestes joves són els danys al patrimoni, concretament a un BIC, cal revisar quines han estat les recents actuacions en aquests casos. Consultades diverses fonts, no consta cap precedent públic recent a les Balears en què unes pintades sobre un BIC hagin derivat en una actuació policial d’aquest abast: detencions als domicilis, confiscació de telèfons mòbils, una investigació que incorpori seguiments personals i l’acusació de pertinença a grup criminal.

Un dels antecedents més recents que també comparteix connotació política és el cas de la pintada ‘Arruix sionistes’ a la façana de Ca n’Oleo, també BIC, i, a més a més, una de les seus més emblemàtiques del Govern. Malgrat tot, el procediment va acabar arxivat pocs dies després. En el cas contra la torre dels jardins de Natzaret el març del 2026, sí que hi va haver judici, però l’investigat fou citat a declarar, no detingut en arrest domiciliari, ni hi va haver seguiments policials, ni confiscacions de dispositius electrònics ni acusacions de pertinença a grup criminal.

Clarament, aquestes diferències han sortit al debat públic i plantegen una pregunta: si el criteri aplicat a Santa Maria respon exclusivament a la protecció del patrimoni o si conflueixen altres elements vinculats al context sociopolític en què s’han produït els fets.

En aquest sentit, fonts de Patrimoni del Consell de Mallorca recorden que el centre històric de Palma està declarat com a BIC. Això implica que qualsevol pintada que es faci dins aquest àmbit constitueix, potencialment, un dany sobre un BIC. Les mateixes fonts assenyalen que les administracions disposen habitualment de nombroses denúncies per a aquest tipus d’actuacions i que les forces policials disposen d’eines per identificar-ne els autors, com catàlegs de signatures i enregistraments de les càmeres de videovigilància del centre històric. Tot i això, no és habitual que aquestes investigacions adquireixin una dimensió pública comparable a la del cas de Santa Maria.

Igualment, considera que la qualificació de delicte contra el patrimoni històric no és, per si mateixa, un element excepcional. Recorda que qualsevol pintada sobre un immoble inclòs dins un conjunt històric declarat BIC pot encaixar dins aquesta tipificació penal i apunta que, si el criteri aplicat en aquest cas s’estengués de manera homogènia, milers de pintades que apareixen cada any al centre de Palma haurien de ser objecte d’investigacions similars.

Malgrat tot, la causa continua sota instrucció judicial i les dues joves es troben en llibertat provisional. Serà el procediment penal que haurà de determinar si els indicis recollits per la Guàrdia Civil sostenen les acusacions formulades. Tanmateix, el cas ja ha superat l’àmbit estrictament judicial. Les més de cent pàgines de l’atestat, el pes que hi adquireixen els vincles ideològics amb el moviment contra la turistificació, la coincidència temporal amb la convocatòria del 26 de juliol i l’abast de l’operatiu han convertit una investigació per unes pintades en un debat sobre els límits de la protesta social, la resposta de l’Estat davant els moviments ciutadans i la proporcionalitat de les eines emprades per perseguir determinats delictes.