Manacor dignifica el batle de Son Macià assassinat el 1936

ManacorRecuperar la figura de les nombroses víctimes de la Guerra Civil, que trencà la vida de molts innocents i defensors dels valors de la democràcia, serveix avui per dignificar els mateixos desapareguts i oblidats durant moltes dècades, però també per reescriure la història i que les noves generacions la coneguin. Aquesta és una de les pretensions dels organitzadors de l’acte d’homenatge a Toni Sitges Febrer ‘des Clot’ (1893-1936), batle pedani de Son Macià, que el 28 d’agost de 1936 fou detingut i deu dies després, el 7 de setembre, afusellat a Son Coletes (Manacor), sense que se li conegués cap malifeta ni cap delicte més enllà de representar amb fermesa i dignitat la veu dels seus veïns davant l’Ajuntament de Manacor en uns temps convulsos. Toni Sitges deixà viuda i tres fills, i la seva mort tardà set anys a ser reconeguda oficialment.

Les Cases Grans de Son Macià acolliren anit passada nombroses manacorines i manacorins, macianeres i macianers, i també historiadors, que recordaren la feina i la dedicació de Toni Sitges a servir el seu poble. Com a testimonis d’excepció, dos dels seus tres fills: Jaume i Bel, que visqueren una infància sense el pare, dins la misèria i la marginació, i als qui el règim franquista negà el dret a l’educació per la negativa de la seva mare que portassin la camisa falangista.

Antoni Tugores, a través de la veu de l’actor Joan Miquel, i Tomàs Garau feren un repàs de la vida de Toni Sitges, “detingut mentre espolsava ametles”, i es recordaren els projectes que impulsà, com l’ordenació urbana del poble i la construcció d’una escola, que mai veié fets realitat a causa de l’acarnissament dels insurgents del juliol de 1936. Per Tugores, Toni Sitges va ser una víctima més de “l’odi a la diversitat de pensament”.

Record a tots els macianers

L’acte de memòria a Joan Sitges a la clastra de les Cases Grans també serví per recordar una segona víctima mortal dels falangistes manacorins, Tomeu Adrover, que residí a les mateixes Cases Grans i que fou assassinat a Son Coletes el 24 d’agost de 1936. En el record també hi foren presents els macianers que, tot i no perdre la vida, varen ser represaliats pel règim, com també quatre macianers més que moriren en el front de batalla.

Unes 150 persones varen omplir el pati de les Cases Grans en un acte que, segons el presentador, Miquel Sureda, pretenia ser “patrimoni de tots els que creuen que es pot parlar de crim sense posar banderes”. Malgrat que no s’hi va convidar expressament cap polític, hi foren presents la consellera de Cultura i Participació, Fanny Tur; el director general de Participació i Memòria Històrica, Manel Santana, i regidors de la majoria de partits polítics amb representació a l’Ajuntament. Diverses interpretacions musicals varen servir per fer més emotiu un acte en què molts veïns mostraren la seva estima a Jaume Sitges i a Bel Sitges, acompanyats de molts membres de la seva nissaga.