La major part de les agressions sexuals encara no es denuncien

PalmaUn dels grans problemes als quals s'enfronta la lluita contra les agressions sexuals és "la xifra negra". "La major part dels delictes no es coneixen perquè la víctima no denuncia", ha indicat el catedràtic de Dret Penal de la UOC Josep Maria Tamarit a la seva intervenció durant el seminari sobre delictes sexuals en l'oci nocturn que la UIB ha duit a terme aquest dimarts amb la col·laboració de la UOC. A l'Estat es denuncien 11.692 delictes contra la llibertat sexual, xifra que suposa només un 0,5% de tots els delictes que arriben als jutjats. "És una xifra molt baixa, que revela que moltes víctimes no els fan públics", ha afegit.

Tamarit ha estat un dels ponents del seminari, que també ha comptat amb la participació del catedràtic de Dret Penal de la UIB, Eduard Ramon; el president de l'Audiència Provincial de Balears, Diego Gómez-Reino, i el metge forense de l'Institut de Medicina Legal de Balears, Borja Moreno. L'esdeveniment també ha comptat amb l'assistència de la directora insular d'Igualtat, Nina Parrón.

"Un gran problema de salut pública", així és com ha qualificat el catedràtic de la UOC les agressions sexuals, incloses les que tenen lloc dins el context de l'oci nocturn, en el qual s'afegeixen factors de risc. "L'alcohol i les drogues en la víctima i l'agressor, la massificació i la normalització de certes conductes augmenten el risc, encara que no siguin factors determinants", ha explicat Tamarit, qui també ha recordat que "la majoria d'agressions tenen lloc en l'àmbit de les persones conegudes".

Per la seva banda, Eduard Ramon ha fet referència a la sentència judicial contra la Manada (cinc homes violaren una jove a les festes de Sant Fermí de Pamplona el 7 de juliol de 2016). Els violadors varen ser condemnats per l'Audiència Provincial de Navarra el passat març a 9 anys de presó, sentència que ha estat confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra. "El problema està en la distinció entre abús i agressió, perquè, si hagués estat agressió, el mínim de presó hauria estat de 13 anys i 6 mesos", ha indicat Ramon, qui no està gens d'acord amb la sentència. "Som absolutament crític acceptant els fets provats de la sentència. La llibertat de la víctima va ser anul·lada, i hi va haver agressió sexual". Ramon ha assenyalat que la comissió que s'encarrega de reformar els delictes sexuals dins el Codi Penal "eliminarà aquesta diferència". "Tot es considerarà agressió i variaran els agreujants", ha dit.

Diego Gómez-Reino ha fet referència a la resposta judicial a les agressions i al problema que genera moltes vegades "la valoració de la prova" del delicte. "En el cas del judici de la Manada, crec que l'opinió pública hauria variat si el judici hagués estat públic. Donar accés als mitjans de comunicació funciona com a mecanisme de control per als tribunals", ha apuntat.

Per últim, Borja Moreno ha explicat el treball dels metges forenses en el cas dels delictes sexuals, tant pel que fa al reconeixement de les víctimes com a l'anàlisi de substàncies que provoquen submissió química.