"M’he enamorat de ca seva": l’engany immobiliari de les notes que inunden les bústies de Palma

Palma"Hola, m'he enamorat de ca seva. Si algun dia decideix vendre-la o llogar-la, per favor, contacti amb mi. Que tingui un bon dia!". No hi ha cap logotip. Ni el nom d'una empresa. Ni una targeta comercial. Només un petit paper, aparentment escrit a mà, amb aquest missatge, un nom (María) i un número de telèfon. Aquests dies, la nota ha aparegut a les bústies de diversos habitatges del Molinar, un dels barris més cotitzats de Palma. Tot fa pensar que qui l'ha deixada és una persona que s'ha enamorat d'una casa concreta i prova sort per si algun dia el propietari decideix vendre-la. Però una simple telefonada revela una realitat molt diferent.

L'ARA Balears s'ha fet passar per un propietari interessat a vendre el seu habitatge i ha contactat amb la persona que havia deixat la nota. Durant la conversa, la dona explica que treballa per a una empresa especialitzada en intermediació immobiliària i gestió d'inversions que cerca habitatges per encàrrec de diferents clients. Segons assegura, entre aquests, hi ha particulars amb una elevada capacitat econòmica –"com futbolistes i banquers"– i fons d'inversió immobiliaris i d'informàtica, entre d'altres.

A la caça

En aquest cas, explica, la recerca respon a l'encàrrec d'un home resident a la Península que té un vaixell amarrat a la zona i vol comprar una casa al Molinar per poder-hi passar temporades amb la família. Però deixa clar que aquest és només un dels perfils amb què treballen. "Tenim clients de tot tipus, i molts són estrangers", afirma.

La seva feina consisteix a recórrer barris on pràcticament no hi ha habitatges disponibles (bona part dels de Palma) i identificar aquells immobles que poden encaixar amb les necessitats dels seus clients. Quan troba una casa que considera interessant, hi deixa una nota a la bústia amb l'esperança que el propietari s'hi posi en contacte si algun dia decideix vendre-la o llogar-la. Quan això passa, explica, visiten l'habitatge, n'avaluen l'estat i en fan una taxació per determinar-ne el valor de mercat. "Si vostè no sap quin preu posar-hi, nosaltres el valoram", resumeix durant la conversa. A partir d'aquí, si el propietari està interessat a vendre, intenten posar-lo en contacte amb el client concret que cerca habitatge a la zona, per intentar arribar a un acord.

Demanada per la identitat dels fons d'inversió o dels compradors que representa, evita donar-ne detalls. "No ho deim. El nom dels fons només es diu quan l'operació ja està avançada i hi ha un acord", respon.

Una estratègia clara

La conversa posa de manifest una pràctica cada vegada més estesa en les zones amb menys oferta immobiliària: intentar contactar amb propietaris que ni tan sols han posat el seu habitatge a la venda. En un mercat on els immobles disponibles són escassos i la competència és màxima, alguns compradors amb una elevada capacitat econòmica ja no esperen que aparegui una oportunitat als portals immobiliaris. Intenten avançar-se i arribar directament als propietaris.

També és reveladora la manera com es produeix aquest primer contacte. La nota no esmenta cap empresa, cap agència immobiliària ni cap fons d'inversió. Només inclou una frase aparentment personal –"M'he enamorat de ca seva"– escrita en castellà i repetida en anglès, un format que convida a pensar que qui l'ha deixada és un particular, potser un comprador estranger, interessat exclusivament en aquell habitatge. La identitat de qui hi ha al darrere només es descobreix després de fer la telefonada.

A diferència de la publicitat convencional d'una immobiliària, la nota simula una iniciativa personal i espontània, un recurs que desperta més curiositat i augmenta les possibilitats que sigui el mateix propietari que faci el primer pas.

Transformació del mercat

El cas del Molinar és també un reflex de la situació que viu el mercat immobiliari. La combinació d'una oferta molt limitada, una demanda constant i l'interès creixent de compradors amb un elevat poder adquisitiu ha convertit aquest antic barri mariner en un dels mercats residencials més cars de Palma. Les cases que surten a la venda sovint canvien de mans en poc temps i, en alguns casos, ni tan sols arriben a anunciar-se públicament.

Aquest context ha afavorit noves fórmules de captació. Les empreses que treballen per a grans patrimonis, inversors o compradors solvents ja no es limiten a esperar que aparegui una oportunitat al mercat: la van a cercar. Ho fan carrer per carrer, bústia per bústia, intentant obrir una conversa amb propietaris que, fins aquell moment, ni tan sols s'havien plantejat vendre.

El fenomen coincideix amb una crisi de l'habitatge que continua agreujant-se. Mentre cada vegada són més les famílies que denuncien les dificultats per accedir a un habitatge pels preus elevats i la manca d'oferta, els compradors amb més poder adquisitiu canibalitzen un parc residencial cada vegada més escàs.

El president de Consubal, Alfons Rodríguez, explica que la pràctica detectada no és nova i que acostuma a aparèixer en moments de forta pressió del mercat immobiliari, com el d'ara: "Són tàctiques de les empreses immobiliàries quan tenen molta demanda sobre una determinada zona o un tipus d'immoble. No solem tenir denúncies sobre aquest tema, tot i que sí que ens consta que passa, sobretot en moments com aquest, en què la demanda és infinitament superior a l'oferta. Denunciar aquestes pràctiques és complicat perquè, encara que és cert que en algunes d'aquestes situacions inicialment no està identificat l'interessat, això no afecta directament la possible comissió d'una falta", exposa.

Pot semblar que el missatge de María és només una nota deixada a una bústia. En realitat, és el reflex d'un mercat en què els compradors més solvents ja no esperen que les cases surtin a la venda: les van a cercar de manera agressiva. I ho fan en una Mallorca on, al mateix temps, hi ha persones que viuen en autocaravanes, en assentaments improvisats als marges de la via de cintura o que han estat desallotjades de l'antiga Presó de Palma sense una alternativa residencial consolidada. Dues realitats que conviuen en una mateixa illa i que evidencien fins a quin punt la crisi de l'habitatge s'ha convertit en una de les grans fractures socials de les Balears.