L’últim berenar amb Dalí: tanca el celler Can Castanyer de Sineu

SineuSoterrat en el carrer de l’Esperança de Sineu, el celler Can Castanyer és el darrer de la vila on s’ha fet vi i el darrer que l’ha servit i venut ‘a l’antiga’, sense transformar-se en restaurant. Sense fer renou, ni cap anunci oficial, tancarà les portes demà definitivament, amb poques probabilitats que torni a obrir.

A Can Castanyer, s’hi ven vi i s’hi consumeix vi a l’hora de berenar. A l’hivern posa en marxa la xemeneia, on els clients poden torrar el menjar que han duit de ca seva. “Serà una gran pèrdua”, lamenta un dels seus parroquians. És sineuer, però viu a Palma i cada dia baixa a berenar al celler. “Fa 40 anys que hi vénc”, explica.

La clientela fixa de Can Castanyer està formada per unes 22 persones, segons explica Cati, l’al·lota que hi fa feina des de fa onze anys i que ara anirà a l’atur. Abans eren més, però molts ja són morts i no hi ha hagut relleu generacional. El principal motiu del tancament és la manca de rendibilitat, ja que la venda de vi a granel té competència al poble. “La gent va a comprar-ne a altres bandes, on tenen obert en diumenge i hi fa bon aparcar”, explica.

Can Castanyer és possiblement el darrer que s’ha mantingut amb l’esperit originari dels cellers, apunta Joan Vanrell, arquitecte i estudiós del patrimoni sineuer: “És probable que sigui l’últim de Mallorca d’aquestes característiques”, diu.

La seva història comença molts segles enrere. Es creu que la casa medieval que té a sobre va ser la seu de la cúria reial de Sineu: és a dir, l’administració de justícia, categoria que va mantenir fins al 1820, més o manco, i que possiblement el celler n’era la presó. Molts sineuers encara el coneixen amb el nom de Massanella, com se l’anomenava quan era propietat d’un dels fills de la possessió de Massanella. Posteriorment el va adquirir l’amo en Tomeu Frau de Can Castanyer, que en va ser propietari fins que morí, fa 13 o 14 anys. Durant els darrers temps se n’ha encarregat un vinater de Santa Eugènia.

Adéu dels clients

Per als seus clients és una gran pèrdua, segons relaten alguns d’ells. “Jo no sé on aniré a fer l’ou, ara”, diu un, amb emoció continguda; i procedeix a detallar les ‘virtuts’ del lloc. “Cada dia berenam devora un Dalí”, expressa, tot assenyalant el ‘quadre’ que han deixat les marques d’humitat que fan de mosaic a la paret del celler.

Els parroquians del celler sineuer celebraran el tancament demà, amb un dinar.