Lou Reed a Catalunya: de Nazario a Poe

El març del 1975, quan el franquisme ja vivia en plena agonia i al dictador encara li quedaven uns mesos de vida, el polèmic promotor Frank Andrada esperava a l'aeroport de Barcelona el músic novaiorquès Lou Reed, famós llavors en cercles reduïts, no per haver estat alma mater de The Velvet Underground, sinó per treballs ja com a artista en solitari com Transformer (1972) i Berlin (1973). Andrada explica en una crònica escrita en primera persona en el llibre Como triunfar en la música (Maikalili Ediciones, 2002) com va tancar el tracte: "En aquella època no s'utilitzaven els bancs, així que vaig haver de passar la frontera francesa a la nit amb una maleta plena de diners per pagar un avançament de les despeses. Dos mesos més tard Lou Reed arribava a Barcelona". Va ser la primera vegada que el músic tocaria a Barcelona i a l'Estat. Diuen les cròniques que en els dos concerts que va fer al desaparegut Palacio de Deportes de Barcelona (actual BTM) els efectes de l'heroïna eren realment visibles: es movia per l'escenari com si hagués de caure a plom en qualsevol moment. Llavors l'ús de l'opiaci era considerat com un acte contracultural i transgressor. Pocs anys més tard, durant la dècada dels 80, en grans nuclis urbans com Barcelona es va comprovar que l'ús d'aquella droga estava el més allunyat possible del glamur artístic. El 1981, un any després que omplís la plaça de toros de Les Arenes amb la gira Growing up in Public Tour , Reed començava la seva rehabilitació definitiva de les addiccions.

Després d'aquell accidentat debut barceloní, Reed ha anat tenint una intermitent relació amb Catalunya que sempre ha estat marcada per la dualitat entre l'admiració a l'artista i la fama de persona esquerpa. El dibuixant Nazario Luque, bregat en l' undergound comtal, va ser el protagonista d'un dels episodis més rocambolescos que uniran per sempre més Reed amb Barcelona. El 1978 el nord-americà usaria un dibuix de Nazario per a la revista Rock Comix per a la portada del disc Take no prisioners . Reed, que va enamorar-se d'aquell dibuix al més estil Víbora va tirar pel dret i no va demanar permís a l'autor, la signatura del qual va ser esborrada. Nazario va demandar la discogràfica RCA i fins a l'any 2000 no es va resoldre el cas a favor del dibuixant, que va rebre 4 milions de les antigues pessetes com a compensació.

Reed va tornar a visitar Catalunya el 1984, ja en forma. A partir de llavors va ser quan la poesia i la literatura van començar a guanyar terreny en la seva producció artística i gràcies a les lletres va poder visitar terres catalanes, no només per actuar-hi (com el 1998 a les Festes de la Mercè i el 2006 dins del festival Primavera Sound), sinó per presentar-hi els seus llibres i fer recitals amb la seva dona, Laurie Anderson (el 2002 al festival Grec i el 2009 al de la Porta Ferrada). El 2008 va presentar la traducció al català del llibre-recull de les lletres de les seves cançons amb el títol Travessa el foc (Empúries, 2008). Va ser llavors quan va participar en l'edició barcelonina de les jornades Made in CataluNYa al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona on, juntament amb Patti Smith i Anderson, va recitar poemes de Josep Carner, Joan Salvat-Papasseit, Carles Riba, Martí i Pol i Joan Margarit, entre d'altres. L'última visita de Reed a Catalunya data del 2010, quan va presentar-hi el llibre El cuervo (Ediciones Alfabia), una obra basada en el poeta Edgar Allan Poe.