Congrés de Diputats
Societat 06/10/2022

La llei trans i la de l'avortament comencen a caminar al Congrés amb l'amenaça de PP i Vox de derogar-les

La cambra baixa també dona llum verda a tramitar la normativa de benestar animal amb divisió entre Unides Podem i PSOE

4 min
La ministra de Drets Socials, Ione Belarra, i la titular d'Igualtat, Irene Montero, en una imatge al Congrés dels Diputats

MadridLa nova llei de l'avortament i la llei trans comencen a caminar al Congrés. La cambra baixa ha rebutjat les dues esmenes a la totalitat que havien presentat el PP i Vox perquè les lleis no es comencessin ni a tramitar. En els últims mesos, els dos partits han atiat una campanya pública contra les dues normatives impulsades pel ministeri d'Igualtat i han advertit en diverses ocasions que si arriben a governar les derogaran. Malgrat tot, el govern espanyol ha aconseguit una majoria àmplia dels socis d'investidura i dels grups independentistes perquè dues de les lleis més rellevants de la legislatura tirin endavant pel tràmit d'urgència. La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha pronosticat que estaran llestes abans que acabi l'any. Igual que la llei de benestar animal , que també ha començat la seva tramitació aquest dijous després que el consell de ministres l'aprovés al mes d'agost. El ministeri de Drets Socials, que pilota la ministra Ione Belarra, també preveu que la norma vegi la llum a finals d'aquest any.

El Congrés s'ha tornat a partir pel mig en el debat d'aquestes tres iniciatives. Ha estat especialment polaritzat en les lleis de l'avortament i trans. El PP i Vox han estat molt crítics amb la llei que garanteix els drets a les persones trans. Els populars posen en dubte, sobretot, que la nova normativa permeti el canvi de sexe sense autorització mèdica als menors de 16 anys. "Per què s'entesten a confondre despatologització amb absència d'assessorament de personal sanitari?", ha preguntat la diputada popular María Jesús Moro. Més bel·ligerant ha estat la diputada de Vox Carla Toscano, que ha arribat a dir que la disfòria de gènere (el terme tradicional i ja superat en molts sectors que es fa servir per equiparar transsexualitat i trastorn psiquiàtric) es deu a un "dèficit de testosterona" que es pot "regular després durant l'adolescència". I ha acabat afirmant: "Els nens tenen penis i les nenes vagina, el sexe és binari i la ideologia de gènere és un càncer".

Abans, Irene Montero havia acusat aquests dos partits de promoure la "transfòbia" i ha tret pit de la majoria parlamentària aconseguida perquè la llei es comencés a tramitar: "No tenen els vots perquè som més en aquesta cambra i a la societat els que volem que la llei trans sigui llei". Els aliats d'investidura avalen el text del ministeri d'Igualtat, alguns amb matisos, com el seu soci de govern, el PSOE. La diputada socialista Raquel Pedraja ha defensat l'impuls de la llei, però ha admès que és "millorable" i que pretenen incloure alguns canvis a la normativa durant el tràmit parlamentari perquè sigui més "garantista". Els socialistes, amb tot, han evitat secundar les paraules de l'exvicepresidenta espanyola Carmen Calvo, que fa unes setmanes va mostrar la seva oposició a la normativa en una entrevista a El Mundo: "La llei trans pot destrossar tota la legislació d'igualtat".

La llei de l'avortament avança

Irene Montero també ha hagut de defensar la nova llei de l'avortament, que permetrà interrompre l'embaràs a les menors de 16 anys sense consentiment patern, davant les crítiques del PP i Vox, que també havien presentat esmenes a la totalitat per no tramitar la llei, i que han estat rebutjades. "Prohibir no fa que els avortaments desapareguin, sinó que posa en risc la vida de les dones", ha dit la ministra d'Igualtat, que també ha remarcat que la normativa permetrà avortar en centres hospitalaris públics. En aquest punt, la diputada popular Marta González ha recriminat a Montero que no tingui en compte l'objecció de consciència dels professionals sanitaris.

Ara bé, el dret a l'avortament divideix el PP. Per exemple, el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, és contrari que les menors de 16 anys puguin avortar sense el consentiment dels pares, mentre que la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, s'hi ha mostrat favorable. Vox ha tornat a fer servir un discurs agressiu contra la normativa de Montero i la diputada Lourdes Méndez ha qualificat la llei de "salvatjada": "Davant la cultura de la mort, Vox defensa la vida". Ciutadans també havia presentat una esmena a la totalitat per eliminar el punt sobre la gestació subrogada, perquè el partit d'Inés Arrimadas n'és favorable.

Per la seva banda, entitats feministes defensen que la nova llei blindi la garantia a l'accés universal per interrompre l'embaràs voluntàriament i evitar així que hi hagi eventuals restriccions en el futur. A banda, exigeixen l'eliminació de "causes mèdiques" com un dels motius per autoritzar un avortament, i que es pugui fer sempre a petició de les dones i sense terminis, cosa que permetria avortar sense impediments a partir de la setmana 22, mentre que ara es requereix l'aval d'un consell ètic. Per acabar, també reclamen la despenalització absoluta, és a dir, que no n'hi hagi cap referència al Codi Penal i que, a més, hi hagi un organisme que gestioni les denúncies per incompliments, informa Marta Rodríguez Carrera.

Divisió entre socis de govern per la llei de benestar animal

D'altra banda, la llei de benestar animal, impulsada pel ministeri de Drets Socials, divideix els dos socis del govern espanyol, PSOE i Unides Podem. El text prohibeix el sacrifici d'animals excepte per motius sanitaris o eutanàsics, i també abandonar-los, a més de perseguir el seu maltractament. La norma, que es començarà a tramitar al Congrés, també equipara la protecció que dona als animals de companyia als gossos de caça. Un element al qual els socialistes ja han presentat una esmena per deixar fora d'aquesta protecció els animals de caça, una posició que també comparteixen el PP i Vox, que havien presentat esmenes a la totalitat (que han estat rebutjades). El PNB també n'havia entrat una perquè considera que la llei envaeix competències autonòmiques. Una crítica que han repetit també els grups independentistes catalans, que han permès que la llei comenci la seva tramitació però han demanat canvis en el camp competencial.

stats