Una llei només per a l'escola
QUE LA LLEI DE SÍMBOLS no tenia ni cap ni peus ho vàrem saber tots des del mateix dia que es va anunciar. M'atreviria a dir que fins i tot els que l'aprovaren al Parlament, com a votants únics però majoritaris a la cambra balear, sabien que era una llei ridícula per fer un ridícul estrepitós. Al diari d'aquest diumenge, Quim Torres en recuperava la història: després d'un any d'entrar en vigència, el Govern no ha sancionat ningú per incompliment i tampoc no n'ha fet cap actuació.
Tanmateix, com tantes altres lleis per motius diferents, la de símbols era una norma feta a conveniència del Govern. Ni més ni manco. Una llei feta només per a l'escola, amb l'agreujant que això no es volia reconèixer. Se la tragueren de la màniga en el moment més calent d'oposició al TIL, quan tota la comunitat educativa havia entès que el Tractament Integrat de Llengües tenia l'objectiu d'acabar amb l'arrelament del català al sistema d'ensenyament i per això feia visible la defensa de l'escola a la nostra llengua. Se la tragueren de la màniga perquè degueren pensar que encara era pitjor per als seus interessos que els símbols d'aquesta defensa es contemplassin façana rere façana que no que el català fos la llengua vehicular de l'ensenyament com havien triat la immensa majoria de pares i mares.
Al cap d'un any, ni el Govern, ni cap dels màxims responsables d'un edifici públic que duen a la butxaca el mateix carnet dels qui aprovaren la Llei de símbols al Parlament es recorda d'aquesta imposició. La Llei de símbols ha quedat en no-res, en una anècdota que, d'aquí a uns anys, ens farà somriure, com ens fan somriure totes les coses que no tenen gens de sentit.
