Qui demana l’eutanàsia a les Balears i com funciona el procés?
Les dades mostren un augment sostingut de les sol·licituds, amb un perfil majoritàriament d’edat avançada i amb malalties greus, en un procés que continua sent minoritari
PalmaLa llei de l’eutanàsia, en vigor a Espanya des del juny del 2021, s’ha anat implantant de manera progressiva a les Balears, on fins ara 116 persones han sol·licitat aquesta prestació i 40 hi han mort després d’acollir-s’hi dins el sistema sanitari públic.
El debat sobre aquest dret ha tornat a l’actualitat arran del cas de la jove catalana Noelia Castillo, que va rebre l’eutanàsia a Barcelona el març passat després d’un llarg procés judicial. El cas ha reobert la discussió social sobre l’abast i l’aplicació de la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia.
Aquesta norma reconeix el dret a sol·licitar l’eutanàsia a persones amb una malaltia greu i incurable o amb un patiment crònic i incapacitant que impliqui un sofriment físic o psíquic constant i intolerable.
Augment sostingut de les sol·licituds
Segons les dades de la Conselleria de Salut i del Ministeri de Sanitat, les sol·licituds han crescut de manera sostinguda des de l’entrada en vigor de la llei: 9 el 2021, 25 el 2022, 37 el 2023 i 45 el 2024. En paral·lel, les prestacions efectuades també han augmentat, amb 6 casos tant el 2021 com el 2022, 11 el 2023 i 17 el 2024.
Tot i aquest increment, la incidència continua sent baixa: el 2024 es registraren 0,05 sol·licituds per cada 1.000 habitants i 0,01 prestacions, fet que situa l’eutanàsia com una pràctica minoritària dins el sistema sanitari.
Per illes, Mallorca concentra la major part de casos, amb 64 sol·licituds i 24 prestacions entre 2023 i 2024. La segueixen Eivissa, amb 14 sol·licituds i 3 prestacions, mentre que a Menorca i Formentera la incidència és molt menor.
Perfil dels sol·licitants
El perfil majoritari és el d’un home d’edat avançada. El 63,6% de les persones que han sol·licitat l’eutanàsia són homes, amb una edat mitjana d’entre 67 i 70 anys. La franja més habitual se situa entre els 50 i els 79 anys, especialment entre els 70 i els 79.
Entre les persones que finalment han rebut la prestació, l’edat mitjana és de 69,5 anys, amb una distribució equilibrada entre homes i dones.
Pel que fa a les causes, les malalties oncològiques i neurològiques són les més freqüents. El 2024, 19 sol·licituds estaven relacionades amb patologies oncològiques i 14 amb malalties neurològiques, seguides de casos de pluripatologia avançada i malalties respiratòries.
Un procés complex i llarg
La majoria de sol·licituds (84%) es tramiten des de l’atenció primària, fet que evidencia el paper central dels metges de família en el procés. La prestació es duu a terme principalment en hospitals (41,2%), tot i que també es realitza al domicili (35,3%) i en residències (23,5%).
El temps mitjà entre la primera sol·licitud i la prestació és de 71,2 dies, encara que pot variar segons cada cas.
Una de les dades més rellevants és que una part significativa dels sol·licitants mor abans de completar el procediment. Només el 2024, 14 persones varen morir durant la tramitació, sovint sense haver formalitzat la segona sol·licitud requerida per la llei. Aquesta situació reflecteix la fragilitat dels pacients i la complexitat del procés.
Garanties i control del sistema
El sistema inclou mecanismes de control per assegurar que es compleixen tots els requisits legals. El 2024 es varen emetre deu informes desfavorables i es registraren sis reclamacions davant la comissió de garantia i avaluació, de les quals només una va ser estimada. A més, es varen produir tres revocacions voluntàries, fet que confirma que la decisió pot reconsiderar-se en qualsevol moment.
En conjunt, les dades mostren una implantació progressiva de l’eutanàsia a les Balears, encara amb una incidència reduïda però amb un augment sostingut i un debat social obert sobre el seu abast i aplicació.
