Societat 28/05/2021

“La Llei d’eutanàsia em calma; ja pensava a tenir els doblers per partir on fos legal”

D’aquí a un mes, la prestació es farà efectiva a tot l’Estat, després de dècades de lluita ciutadana

6 min
Imatge d'arxiu

PalmaQuan els metges li varen donar el diag-nòstic, Júlia (nom fictici) no havia sentit mai parlar de la malaltia: esclerosi lateral amiotròfica o ELA, una afecció neurodegenerativa –considerada rara– que debilita el sistema muscular i que no té tractament curatiu. El primer símptoma que li va fer saltar l’alarma que alguna cosa no anava bé va ser un debilitament general, sobretot a les mans i a l’hora de parlar. A mesura que passava el temps, li era de cada vegada més difícil fer tota sola les rutines diàries. La varen diagnosticar fa sis mesos, quan el projecte de llei d’eutanàsia ja era damunt la taula. “Em va calmar, perquè ja estava pensant a tenir els doblers per poder anar a Holanda, Bèlgica, Suïssa... on fos legal accedir a aquesta prestació”, relata Júlia, de 35 anys, asseguda al sofà de la casa que haurà de deixar perquè les escales li compliquen accedir-hi. Assegura que cada passa que es fa per fer efectiu el dret a la mort assistida “és una tranquil·litat” i no una por: “Em fa pena, però no por. Si fos una mica més gran seria diferent, però amb la meva edat... és molt prest”, diu. Entén la gent que està en contra de la prestació, però subratlla que “s’ha de viure de prop per saber què és i per què algunes persones volem triar aquesta opció”.

Comissió d’avaluació, figura clau

Dies després d’aprovar-se la llei, Júlia va registrar el document de voluntats anticipades a la Conselleria de Salut perquè quedàs palesa la seva voluntat d’accedir a l’eutanàsia en cas que no pogués valer-se per ella mateixa. La metgessa li va dir que era una fita, perquè havia estat la primera persona a demanar-ho una vegada aprovada la normativa. A menys d’un mes perquè la llei es faci efectiva, Salut treballa contra rellotge perquè es pugui accedir a aquest dret a partir del 25 de juny, tal com estableix la normativa.

Una passa important s’ha fet aquesta setmana: el Govern va nomenar dilluns els membres de la Comissió de Garantia i Avaluació, que té com a funció principal resoldre totes les sol·licituds per accedir a l’eutanàsia a les Illes Balears. Està formada per nou membres: cinc sanitaris amb almenys cinc anys en el Servei de Salut i quatre juristes, també amb més de cinc anys d’experiència en el seu àmbit professional.

Els membres titulars a les Illes seran Joan Santamaria, coordinador de la unitat de cures intensives de l’Hospital General; Ana María Espino, cap del servei de Neurologia de Son Llàtzer; Joan Pou, coordinador mèdic de l’àrea de Salut del Camp Redó; Oriol Lafau, coordinador autonòmic de Salut Mental; Laura Monserrat, advocada experta en bioètica; Juan Marqués Pascual, advocat i tècnic del Servei de Coordinació i Producció Normativa del Servei de Salut; Josep Aguiló, catedràtic de Filosofia del Dret; María del Carmen Tomás-Valiente, advocada i professora de Dret Penal a la Universitat de les Illes Balears (UIB), i Yolanda Muñoz, infermera especialitzada en medicina pal·liativa. A més de resoldre les sol·licituds, han de verificar en el termini màxim de dos mesos si la prestació d’ajuda per morir s’ha fet d’acord amb la llei i resoldre les reclamacions que formulin les persones a qui el metge responsable hagi denegat la sol·licitud.

Jaume Estudiante, membre de l’associació Dret a Morir Dignament a Balears (DMD), sosté que un dels punts flacs d’aquest sistema és que, com que els governs autonòmics poden escollir els membres de la comissió, “si es vol provocar cert boicot a la llei en alguna comunitat, es poden triar membres que siguin objectors i que no explorin a fons els casos, més enllà dels que són de llibre”. En aquest sentit, considera que “el component ideològic de qui controla les conselleries de Salut pot marcar si els processos seran més o menys garantistes o amb més o menys qualitat”. Cal recordar que la llei es va aprovar al Congrés amb els vots en contra de només el PP i Vox. Amb tot, l’activista subratlla que la llei és “una gran fita” aconseguida després de dècades de lluita ciutadana i significa una passa endavant per garantir una mort digna.

La infermera Yolanda Muñoz, que forma part del comitè a les Illes, defensa que els membres han de ser persones “ja no favorables a l’eutanàsia, sinó amb criteris d’ètica importants, perquè el nostre paper ha de ser el de respecte a l’autonomia de les persones i als professionals que han portat a terme el procediment”. Creu que és difícil manipular la comissió perquè el seu paper “és molt restringit”. “No és valorar si el patiment és així o no, sinó que el procediment s’ha fet correctament”, afegeix. De fet, explica que una altra garantia és la manera com funciona el comitè de manera interna: cada cas és valorat per una parella de professionals (un sanitari i un jurista) i, si no hi ha acord, la decisió s’eleva al ple de la comissió. A més, si es denega la petició, el sol·licitant la pot recórrer i tornar a començar el procés.

Tranquil·litat jurídica

“La meva intenció és llevar-me del mig abans de ser un vegetal. Abans de convertir-me en una persona viva, però que no pot expressar sentiments, alimentar-se, parlar, girar-se dins del llit... Jo no vull viure així i tampoc ser una càrrega per a la família i els amics”, diu Josep Martorell des de la terrassa de casa seva, a Santa Eugènia, amb la serra de la Tramuntana al davant. Li varen diagnosticar la mateixa malaltia que a Júlia, ELA, però ara fa dos anys. Al principi li fallava la cama dreta en sortir a córrer –“sempre he estat molt esportista”, conta–. Des de llavors, “la meva autonomia física ha anat minvant”, relata. Martorell també va registrar fa uns mesos el document de les voluntats anticipades, en què va deixar per escrit la seva intenció de final de vida. Ara se sent bé, sense cap mena de dolor, “fins i tot de molt bon humor”, amb el suport “impagable” de la companya, els fills i els amics. Però afirma que no vol arribar a viure “amb un dolor insuportable o sense tenir consciència”.

Pep Martorell a la terrassa de casa seva,  a Santa Eugènia.

Que la llei sigui vigent d’aquí a poques setmanes el tranquil·litza, “perquè tot aquest tema estava dins una nebulosa i tenim molts casos que encara tenen problemes amb la justícia”, cosa que li sembla “inaudita al segle XXI”. Es demana si tindrà coratge quan arribi el moment. “La religió no suposarà un problema, perquè no crec en cap vida després; però acomiadar-me de la meva gent és fort”, tanca.

Segons la llei orgànica, té dret a sol·licitar l’eutanàsia el ciutadà o la ciutadana major d’edat, amb capacitat plena de decidir, que es trobi en supòsits de patiment greu, crònic o impossibilitant, o amb una malaltia greu i incurable amb un patiment físic i/o psíquic insostenible. Ha de tenir nacionalitat espanyola, residència legal o un certificat d’empadronament d’almenys 12 mesos. El procés comença quan el metge responsable rep la sol·licitud d’eutanàsia i té un temps per valorar i informar el pacient de tot allò que es pugui fer abans d’arribar a la fi de la vida. Després, la persona sol·licitant ha de fer una segona sol·licitud, que signarà el mateix metge responsable. Una vegada signat el document, un metge consultor –que no coneix el pacient, però té a veure amb la malaltia que pateix– fa un tercer informe, en què considera si és adequat o no continuar el procediment. Finalment, la Comissió dona el vistiplau final.

Formació i sensibilització

“És un procés molt garantista”, defensa el director general de Prestacions i Farmàcia del Servei de Salut, Nacho Garcia. Actualment, la Conselleria està treballant amb el Ministeri de Sanitat i les altres autonomies el protocol de bones pràctiques, que es vol aprovar per consens per tal d’homogeneïtzar l’aplicació de la llei a tot l’Estat. En concret, treballen els punts que fan referència a la guia de medicaments, l’objecció de consciència i quin protocol s’ha de seguir en cas d’incapacitat, “per saber com ens manejam amb persones que hagin expressat la seva voluntat d’eutanàsia en el document de voluntats anticipades”, detalla.

Paral·lelament, redacten un decret per poder fer un registre oficial de les persones objectores i, mentre no estigui llest, qui no vulgui participar en el procés ho podrà comunicar al seu centre sanitari “i, d’aquesta manera, es respecta aquest dret, inclòs en la llei”. El director general creu que el nombre de professionals objectors no posarà “en absolut” en risc la prestació, precisament perquè “no és massiva”. A escala internacional, la prevalença de l’eutanàsia està al voltant del 0,006% de la població, “però hem d’esperar a veure què passa aquí, perquè són cultures molt diferents”. 

D’altra banda, el Servei de Salut està fent feina per formar els professionals sanitaris i s’organitza internament amb equips referents en el tema a cada zona sanitària.

stats