La Llavanera o les caques d’or

EivissaAquest article farà mala olor, consti que hem avisat. El torrent de la Llavanera és el tercer curs d’aigua més important de l’illa d’Eivissa, desemboca al port just després de travessar la milla d’or de Vila, just entre l’Ibiza Gran Hotel (un cinc estrelles ‘gran luxe’) i els pisos de luxe de Salt Bae, The N Residences, ara mateix en construcció (a partir d’un milió i mig d’euros). Al peu de la Llavanera es pot admirar en viu la cobejada postal de Dalt Vila. Tot és un luxe en aquest lloc. Excepte l’olor, si ha plogut massa.

L’Eivissa del luxe i les aigües fecals no s’avenen. És lògic, el maridatge s’intueix impossible; l’olor de caca és cosa de gent que ha hagut de canviar els bolquers dels seus fills, els rics no hi estan tan avesats. Així que, quan hi ha hagut inundacions i desbordaments, no és estrany escoltar exabruptes per part dels nobles veïns de la Llavanera. Articles i declaracions proliferen, i així ha tornat a passar després de les inundacions del 30 de setembre i les posteriors de l’octubre. Han estat especialment celebrades les del cuiner turc Nurset Gökçe, més conegut com a Salt Bae, propietari d’una vintena de restaurants a tot el món i promotor de The N Residences, just devora de la Llavanera. “És un gran problema perquè fa mala olor”, protestava el cuiner, en declaracions a Periódico de Ibiza. Devora seu, el relacions públiques Carlos Martorell rematava les opinions del seu beneficiari: “Salt Bae és un tipus molt generós i simpàtic, que ara ha de lluitar contra aquest torrent pestilent”.

La lluita de Salt Bae tot just ha començat. A l’altre costat de la Llavanera, l’Ibiza Gran Hotel fa anys que es baralla contra el ‘torrent pestilent’ sense guanyar ni una sola batalla. L’Ibiza Gran Hotel, construït a partir i damunt del Casino d’Eivissa, i inaugurat el 2008, és un dels establiments pioners en l’aposta pel luxe. S’ha topat amb el ‘problema’ de la Llavanera des del minut zero. De fet, l’establiment va ser un dels principals damnificats de les inundacions del 30 de setembre. L’1 d’octubre, l’hotel anunciava que havia de tancar: “Amb fonda tristesa els comunicam que, per les greus inundacions que es varen produir ahir a Eivissa capital, l’Ibiza Gran Hotel ha patit un considerable dany en els seus sistemes elèctrics i instal·lacions essencials. Hem pres la difícil decisió de tancar l’hotel anticipadament, amb efecte immediat”. Sona a rendició incondicional. El torrent de la Llavanera li cobra un preu molt alt a l’Eivissa del luxe.

El maligne llot pudent

El torrent de la Llavanera és una força de la natura. Literalment. Amb una conca de 56,57 quilòmetres quadrats, neix al vessant del puig d’en Tur, vora la carretera de Santa Gertrudis a Sant Mateu, recorre bastant més de mig Eivissa i desemboca al port. Abans ho feia a les Feixes del Prat de les Monges; de fet, els seus sediments i l’aigua dolça que aportava varen contribuir durant segles a conformar aquella zona d’alt valor ecològic. Quan plou excessivament, el torrent baixa amb molta de força; al tram final, pla, amb el fons de la llera encimentat, és fàcil que es desbordi.

Si la Llavanera només dugués aigua de pluja, seria un problema, però no tant. L’autèntic motiu de queixa són les aigües fecals que arrossega quan la depuradora d’Eivissa no pot assimilar més aigua i ha d’obrir les comportes. Passa en situacions de plogudes extraordinàries o davant d’un mal funcionament. Es pensava que, amb la inauguració de la nova EDAR d’Eivissa, una infraestructura de gran capacitat que s’ha posat en marxa aquest estiu, el problema passaria a la història. Però ja s’ha vist que no. Entre altres coses perquè l’antiga depuradora continua funcionant com estació de bombeig; la nova depuradora retorna l’aigua sobrant a l’antiga instal·lació i, per tant, si fa falta, al torrent de la Llavanera, com s’havia fet sempre.

El president del GEN-GOB, Joan Carles Palerm, considera que aquests episodis són “inevitables”. De fet, a causa de l’escalfament global creu que cada vegada seran més freqüents les plogudes torrencials. Si l’aigua que retorna l’EDAR d’Eivissa ja està depurada, l’aigua que baixarà pel torrent serà quasi transparent; en canvi, si ha hagut de desaiguar d’emergència, el líquid inclourà probablement una part important de llots de depuradora, la substància que queda després del tractament de les aigües residuals: matèria orgànica, minerals i microorganismes. Excrement ultraconcentrat, perquè ens entenguem. Avecrem de merda. Un producte excel·lent per adobar els camps, però difícil de suportar per a un nas que encara tingui els dos forats. Un servidor ha tingut el privilegi d’assistir, anys endarrere, a un dels primers adobs experimentals amb llot de depuradora (coses del periodisme local). No fa olor de roses. De fet, l’aroma s’allunya tant del de les roses, que ningú el vol tenir gaire a prop. “Quan es posava als camps de conreu, es queixaven els veïns”, es lamenta Joan Carles Palerm. “Ara que es duu a l’abocador, es queixen els veïns de l’abocador”. I és que, a Eivissa, és físicament impossible trobar un lloc on abocar aquests llots sense que les seves qualitats odoríferes arribin a algun nas sensible.

Aquest és l’autèntic dolent de la pel·lícula, el culpable del ‘torrent pestilent’: el llot de depuradora. Joan Carles Palerm veu poc factibles les solucions que s’han plantejat, com la cobertura de la Llavanera en el seu tram final. “Els vapors responsables de la pudor han de sortir per alguna banda”, explica el president del GEN. “Si no surten per aquí, sortiran per allà: a algun veí li arribaran”. Fonts del grup ecologista, advoquen per una millor separació de pluvials i fecals, que no estan encara dividits al 100% a la ciutat d’Eivissa, i per no concentrar gran part de la depuració a la nova EDAR, com s’està fent, aprofitant-ne la gran capacitat.

Caca de postal

Les inundacions de setembre i octubre han fet aflorar una de les contradiccions en què vivim immersos a Eivissa: la diferència creixent entre la postal del glamur i la realitat d’una illa saturada de turistes i cotxes, amb dèficit d’infraestructures i professionals que les atenguin, poc preparada per afrontar situacions d’emergència. Una illa rica, tot i això; l’any 2024 Eivissa va rebre 3,27 milions de turistes. Una xifra extraordinària. Una xifra que no es tradueix en millores palpables per als residents. A Eivissa cada dia la ficció i la realitat se separen un poc més. De fet, si visitau el web de la promotora de Salt Bae (thenresidencesibiza.com) trobareu el torrent de la Llavanera amb un bellíssim color blau, com si t’hi poguessis tirar de cap i nedar una bona estona sense agafar cap malaltia. No és un color real. Si anau a la Llavanera, no hi nedeu. No es pot nedar en una postal.