L’alguer i les seves belles paraules

Posidònia, alga, negre… digau-ne com vulgueu. A les Illes tenim la sort de disposar d’un ecosistema ric i divers que ens proporciona peix, aigües netes, oxigen, arena per a les platges, paisatges submarins... i això és massa important per no prestar-hi mai atenció.

Aquest hàbitat, però, està greument amenaçat per la pressió humana, la ignorància de no saber o no voler saber i la insensibilitat de les administracions responsables de conservar-la. A pesar de tot hi ha esperança, perquè amb el temps hem après que la Posidonia oceanica és una planta que forma un ecosistema molt evolucionat, que es troba en un punt clímax i que alberga una enorme diversitat. Un dels darrers descobriments fa referència a la seva gran capacitat de capturar CO2, un dels gasos responsables del canvi climàtic global. El professor Carlos Duarte ens explicà que una hectàrea d’alguer captura 17 vegades més CO2 que una hectàrea del mític bosc tropical.

Pèrdua de coneixement popular

Avançam en coneixement científic, però mentre incorporam aquesta nova informació, sembla que perdem coneixement popular associat a l’alguer. Si aquest sols queda en mans d’uns quants mariners vells, ens temem que no està assegurat. Ja sabem que no ho és, però reivindicam aquí el seu nom popular: l’alga. També en deim negre del biòtop i blanc o blanquer dels fons d’arena amb què es mescla. El punt on es toquen negre i blanc s’anomena barba i és el que els ecòlegs defineixen com un ecotò, lloc de contacte entre hàbitats d’elevada biodiversitat.

Les barbes solen ser més o manco lineals i poden anar paral·leles o perpendiculars a la costa. Hi sol haver barba de terra, més pròxima a la vorera, i barba de fora, que és la part oposada. Saber on són és de gran interès per als mariners. Blanc i negre poden formar vaires, taques de blanc dins el negre o taques de negre dins el blanc. Moltes barbes i vaires tenen talassònims (noms de lloc de la mar) concrets. Les motes o clapes d’alga poden formar elevacions importants anomenades altines. Es tracta de desnivells positius en zones d’orografia més o manco constant. A vegades altina s’usa per designar tota una praderia.

Cada rizoma o tija s’anomena colló d’alga, una ‘brutor’ molt temuda pels xarxers. Els llocs on el corrent acumula els rizomes morts en gran quantitat s’anomenen collonars d’alga. També hem sentit anomenar el paller de la mar al lloc costaner on la mar treu i acumula aquestes fulles. Tots hem vist a l’hivern concentracions d’alga morta a l’interior de cales i platges, que fan com un brou espès. Idò els més vells l’anomenen rim, espès o banc. Aquest protegeix la platja de l’erosió de l’onatge. El rim és l’hàbitat d’uns crustacis ben curiosos; el puu, l’arriet, l’arriet panxa blanca i el gambó. Tots s’usen (no tant com abans) per pescar oblades o peix roquer, i s’han definit com una mescla de petits crustacis isòpodes idoteids i amfípodes gammàrids. La saviesa popular ha simplificat al màxim la nomenclatura que la ciència no ha pogut evitar.

Dures fibres de les tiges

A les platges i cales arriben també les dures fibres de les tiges. Els pescadors vells els en diuen filassa. Quan aquesta s’acumula a la vorera de la platja, l’acció d’anar i tornar de les ones les aplega i modela fins a crear les bonisses o pilotes. L’alga ha tingut i té moltes utilitats. S’usa per fer el jaç al bestiar, pel seu poder desinfectant. També està documentat que el papa Juli III jeia en un matalàs d’alga. Les xinxes no hi pujaven i això els va popularitzar.

La fulla també s’ha usat com a aliment per al bestiar, per transportar vidres (l’alga dels vidriers, en deien) i construir habitatges. A ca nostra la usam per estotjar-hi la patata una vegada treta, per esmorteir la caiguda de fruita davall certs arbres o com a adob mesclat amb fems. Molts de pagesos escampaven alga sobre l’era una vegada havien batut el gra. D’aquesta manera no hi sortia herba a l’hivern, es mantenia fresca i el trespol no cruiava.

El negre recula a molts indrets a causa del càstig que els humans li infligim. La construcció de ports, per exemple, té un impacte transformador enorme. No cal ni parlar de l’impacte de les àncores, que es multiplica com més grans són. I justament això és el que ara es promou, més ports per a grans eslores al Molinar, Palma, Pollença, Portals… amb capacitat per destrossar en minuts el que ha costat segles crear. Per conservar els alguers i les seves belles paraules, coneixement, respecte i ports petits.