L'obesitat infantil al món s'ha quadruplicat en 30 anys

BarcelonaL'epidèmia de l'obesitat no deixa de créixer arreu del món i ja s'ha convertit en la primera forma de malnutrició a escala mundial. Mil milions de persones pateixen obesitat arreu del món, segons assegura un estudi publicat aquest divendres a la prestigiosa revista The Lancet que ha comptat amb la col·laboració de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). En poc més de trenta anys el nombre de persones que pateixen aquesta patologia s'ha duplicat entre els adults i s'ha multiplicat per quatre entre els més joves de dinou anys.

L'estudi ha fet seguiment del pes i la talla de més de 220 milions de persones en més de 190 països per veure com ha evolucionat l'índex de massa corporal (IMC) entre el 1990 i el 2022. Segons la revista, l'any 2022 fins a 879 milions d'adults i 159 milions d'infants i adolescents patien obesitat, mentre que el 1990 eren 195 milions i 31 milions, respectivament. Els resultats mostren que els nois són majoritàriament els que més pateixen la patologia crònica (un 59%), però la tendència a l'alça no fa gaire distinció entre sexes: entre les noies s'ha multiplicat per 4 i entre els homes per 4,4.

En el cas dels adults amb obesitat, la majoria són dones, si bé l'augment més significatiu s'ha registrat entre els homes. Concretament, la taxa d'obesitat entre la població femenina va passar de l'1,7% el 1990 al 6,9% el 2022, mentre que per als homes l'augment va ser del 2,1% al 9,3% en el mateix període de temps. "L’obesitat és una malaltia crònica complexa que es caracteritza per un excés de greix corporal o una disfuncionalitat d’aquest greix, que redueix la qualitat de vida i la funcionalitat de la persona", explica a l'ARA Violeta Moizé, doctora en alimentació i nutrició de la unitat funcional d’obesitat de l'Hospital Clínic. S'associa a moltes altres malalties, com la diabetis de tipus 2, els problemes cardiovasculars i la hipertensió arterial, i també incrementa el risc de desenvolupar càncer. Juntament amb el sobrepès, és la cinquena causa de mort al món i les causes són múltiples: "[Hi ha factors] socials, econòmiques i de disponibilitat [d’aliments]", apunta Moizé.

La meitat a Catalunya

Les dades també mostren que durant aquests darrers trenta anys ha disminuït el nombre de persones amb desnutrició, tant entre els adults com entre els infants, amb la qual cosa l'obesitat l'ha substituït com a principal problema relacionat amb els hàbits nutricionals. Segons l'estudi, els països amb més prevalença d'obesitat el 2022 van ser els dels arxipèlags del Pacífic i el Carib, on prop de dos terços dels adults tenen obesitat. En canvi, a l'altra banda de la balança hi ha la Xina, que és l'onzè per la cua del rànquing mundial entre les dones.

En el cas d'Espanya, la tendència entre les dones s'oposa a la majoritària, ja que juntament amb les franceses són l'únic col·lectiu que ha reduït lleugerament la taxa d'obesitat. A Catalunya, el 15,8% de les persones tenen obesitat i un 35% tenen sobrepès, segons l'Enquesta de Salut de Catalunya. Si se sumen les dues dades, la meitat dels catalans presenten algun grau de sobrepès. Tanmateix, els darrers anys la situació ha començat a capgirar-se i ara l'índex es manté estable des del 2020, amb una prevalença entre els infants de 6 a 12 anys d'un 6,3%.

Canvi de costums

Moizé atribueix l’increment del sobrepès dels darrers anys a un “canvi de costums” que se suma a un ambient poc propici a tenir una vida saludable. “Han augmentat els productes ultraprocessats, cada vegada tenim menys temps per cuinar i no aprofitem l’accés a la dieta mediterrània”, ha dit. A més, detalla, “tenim una vida més sedentària, més estressada i dormim menys”. D'altra banda, però, l'especialista destaca el paper important que té el nivell socioeconòmic a l'hora de determinar qui patirà la malaltia. "L'obesitat es defineix més pel codi postal que pel codi genètic", assegura, i assenyala el doble estigma de les persones que la pateixen: les dificultats econòmiques se sumen a la incomprensió de l'entorn.

De fet, una de les autores de l'estudi, la investigadora índia Guha Pradeepa, ha advertit que tant el canvi climàtic com els conflictes poden empitjorar els índexs mundials de desnutrició i d'obesitat, perquè fan créixer la pobresa i el cost dels aliments rics en nutrients. Com que és una malaltia amb causes diverses, cal abordar-la de manera integral. En aquest sentit, Moizé valora la feina que es fa des de la sanitat pública i celebra que Catalunya hagi estat la primera comunitat autònoma a incorporar als CAP “professionals de la dietètica, la nutrició, psicòlegs i fisioterapeutes per fer front a aquest augment en la prevalença de malalties cròniques”.