L’extorsió amb el lloguer: “Això és el meu negoci, no som una ONG”

PalmaUn problema de salut va obligar Catalina (nom fictici) a deixar Palma i instal·lar-se a la Part Forana. Va llogar una casa per 500 euros fa 14 anys, quan encara compartia les despeses amb el seu marit. Avui, la propietària, segons denúncia Catalina, vol treure-la per rendibilitzar la propietat més enllà dels 925 euros que li paga. La seva pensió és de 965; només 40 euros més que el lloguer. “Cuid la casa millor que si fos meva. Estic malalta, sola, i li vaig demanar plorant que no me l’apujàs més. Ella té altres propietats, fins i tot un xalet amb piscina. No ha de menester els doblers per a res. És pensionista com jo, però no va atendre les meves súpliques. Em va dir: ‘Si no pots pagar, cerques una altra cosa. Tenc gent que l’espera. Això és el meu negoci, no som una ONG’. No em va quedar més remei que acotar el cap”, relata.

Els seus fills li complementen els ingressos perquè pugui tirar endavant, encara que és conscient que no podrà mantenir-se molt de temps en aquesta casa. “Em diu que ella sap que si jo en surt, podrà demanar-ne 1.300 euros. I té raó. Em fa sentir com si em fes un favor. No hi ha dret. Visc amb pena, angoixa i ansietat. Cada vegada que veig aquesta senyora em tremolen les cames”, afegeix. Segons denuncia, la propietària elimina, sistemàticament, la seva antiguitat com a llogatera i comença els contractes de zero. En vulnera els drets, però ella ho consent perquè no té on anar.

Reclamacions

El seu cas encaixa amb centenars de denúncies fetes davant Consubal, l’associació de consumidors de les Balears que presideix Alfonso Rodríguez. Les queixes pels abusos relacionats amb el lloguer s’han triplicat en els darrers dos anys; enguany són ja 326 d’un total de 905. En suposen un 36% i se situen al primer lloc del rànquing, per davant dels problemes amb les companyies telefòniques o les aerolínies, tradicionalment al capdavant de les reclamacions.

D’aquest 36%, la majoria de les consultes estan relacionades amb la pretensió dels propietaris d’incrementar el lloguer per damunt del límit marcat pel decret de la LAU (Llei d’Arrendament Urbà), fixat en l’augment de l’IPC. “Si el límit és un 3%, ens trobam amb abusos i intents d’incrementar aquesta renda en més d’un 50%, gent que vol apujar un lloguer de 800 a 1.400 euros”, assenyala Rodríguez.

La LAU va establir el 2019 que els contractes d’arrendament haurien de ser de cinc anys, prorrogables tres més anualment. “Ara comencen a vèncer aquests primers contractes i, en lloc de prorrogar-los, intenten fer-ne un de nou per apujar-los considerablement. Això es podria considerar una extorsió per part de propietaris usurers. Per desgràcia, molts llogaters es veuen obligats a acceptar i a plantejar-se d’on trauran els doblers”, explica Natalia Bueno, vicepresidenta del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de les Balears (APIB), qui celebra també l’existència de persones amb principis que no participen d’aquestes pràctiques.

L’advocat especialitzat Federico Morote no dubta que es tracta d’“un xantatge econòmic”. “Aquests casos estan augmentant moltíssim. En tenc bastants en marxa i sempre aconsell el mateix. Si no li ho notifiquen oficialment dins el termini [ha de fer-se amb almenys quatre mesos d’antelació abans de la fi del contracte de cinc anys], que no se’n vagin. Hi ha gent que ho fa. Uns tenen més coratge que uns altres”, explica. Morote es troba amb casos de tota mena: des d’un propietari que vol gairebé doblar el lloguer a la llogatera (de 700 a 1.300 euros) prorrogant-li el contracte i exigint-li la diferència en negre per no declarar-la, fins a un altre que proposa al llogater subarrendar una habitació sense contracte per afrontar la pujada.

L’increment abusiu i il·legal “va començar quan les hipoteques es varen encarir”, assenyala Alfonso Rodríguez sobre com els propietaris varen voler repercutir al llogater la pujada de l’Euríbor. “La immensa majoria d’afectats acaba per assumir el xantatge perquè no hi ha habitatge disponible. Literalment, no tenen on anar. No trobaran una altra cosa ni més cara ni més barata”, denuncia qui també qualifica la pràctica com “un xantatge”.

El consell que dona Consubal és negociar sempre amb els propietaris que es formalitzi un nou contracte de cinc anys. Tranquil·litat durant un lustre. “Volen treure’n profit, però, si pensen que en tenen prou, solen arribar a acords”, afegeix. Què passa si no hi ha acord? “Si està en els primers anys, el llogater podrà mantenir-se a l’habitatge perquè un jutge tombarà l’increment que vol el propietari. Per contra, haurà d’assumir una mala relació amb ell i la no renovació en acabar el contracte. I si està al final dels cinc anys i no accepta, el trauran al carrer. És així de simple”.

Sempre hi ha altres mètodes. Legítims per part del propietari que vol recuperar el pis, com demostrar que el necessita per a ell o un familiar directe, “encara que també existeixen molts fraus en aquest sentit”. O il·legítims, com la cancel·lació anticipada de contractes per rendibilitzar l’habitatge amb el lloguer turístic o no retornar la fiança sense motius justificats.