L'escola, sense mascaretes: "Fer servir l’expressió de la cara és un alliberament"

Ha sonat la música que dona el tret de sortida a la jornada escolar i les mestres de la comunitat de petits de l'escola Verge de Lluc, a Palma, han rebut els infants amb grans rialles, sense cap mascareta que les tapi. "M'he alliberat, necessitava que els nins em veiessin la cara", diu Flora, una de les mestres. I no només és el rostre, sinó la veu: "Avui no hem tingut cap moment que els infants en demanassin: "Què dius? Què?". Aquestes frases han desaparegut i jo també tenc més control de la meva veu", afegeix.

I és que avui és un dia important: l'escola viu la tornada a la normalitat després de dos anys en què les normes sanitàries han condicionat les dinàmiques a l'aula. Després d'eliminar-se els grups de convivència i les mascaretes a l'exterior, aquest dilluns els centres s'han alliberat de la darrera gran restricció: la mascareta als interiors. Un fet que tota la comunitat educativa ha coincidit a celebrar.

Com Flora, l'especialista de música del CEIP i ESO Pintor Joan Miró, Pere Dàvila, també qualifica "d'alliberament" el fet de poder mostrar la cara, "fer servir les expressions, el llenguatge no verbal i projectar millor la veu". "La valoració és molt positiva, estam molt contents. Benvinguda la normalitat", afegeix.

Maria José Rivero, directora del CEIP Miquel Duran i Saurina d'Inca, comenta que al centre una cinquantena dels alumnes (d'un total de 327) la duen posada i que la majoria són "d'algun grup vulnerable o tenen algú a la família que ho és. "Els infants van fora corda, i veure les cares de felicitat i quan els dius "quina rialla més preciosa" no té preu", celebra. Per als mestres, continua, "la satisfacció de no haver de dur-la també ha estat general, no només per la molèstia, sinó per les dificultats que suposava que els alumnes ens entenguessin o sentissin bé".

En el mateix sentit s'expressa Miquel Àngel Pons, director del CEIP Vialfàs de sa Pobla: "Ha tingut molt bona acollida tant per als nins com les famílies i els mestres. A nosaltres ens permet fer moltes coses més quant a agrupaments, patis, i grups per fer treballs". Al seu centre, la gran majoria dels alumnes no la duen, malgrat que alguns han arribat dubtant si l'havien de dur o no.

A la Secundària la situació és més dispar. Per exemple, el director de l'IES Porreres i president de l'associació de Directors i Directores de Secundària, Joan Ramon Xamena, assegura que "el 95% dels alumnes se l'han llevada". Però a l'etapa de l'ESO del Joan Miró, Dàvila conta que "molts es mostren reticents a llevar-se les mascaretes per no mostrar la cara i les seves emocions". N'hi ha d'altres que la duen a estones, com na Maria, alumna del IES Damià Huguet de Campos: "Jo me la llev a moments, però hi ha molta gent que ja no la du". Pel que fa al canvi, diu: "És una mica diferent, com quan et canvies les esportives a les xancletes quan arriba l'estiu".