Milers de barques fermades a morts il·legals perjudiquen el fons marí

PalmaEntre 8.000 i 12.000 morts o fondejos permanents il·legals per amarrar embarcacions ocupen el litoral de les Balears des de fa dècades, conseqüència d’una inacció històrica de l’Administració. Aquestes instal·lacions causen un important impacte ambiental, al qual cal afegir l’abandonament de centenars d’embarcacions que hi estan amarrades i queentren en fase de degradació “abocant a la mar combustible, olis, restes de plàstic i materials químics diversos”, explica la biòloga i responsable de l’informe Mar Balear, Raquel Vaquer. A més, “aquests fondejos solen estar a zones que no tenen el mateix grau de protecció que un port, perquè s’han ocupat irregularment, cosa que fa que el mal temps afecti molt més les embarcacions i, per tant, el procés de degradació s’accelera”, conclou.

Les xifres de morts irregulars al litoral illenc no són bones d’aconseguir, perquè no n’hi ha cap estudi: “Això ja demostra la falta d’interès de les administracions”, lamenta Josep Vives, especialista de l’entitat Arrels Marines, que fa anys que denuncia el caos a la badia de Pollença, una de les pitjors àrees de totes les Balears. Segons els seus càlculs, entre els que estan en actiu, que són 500 a l’estiu, i els que ja estan abandonats, hi pot arribar a haver més de 1.500 morts. “El problema és que durant anys s’ha consentit l’ocupació de la mar amb aquestes estructures, i els usuaris consideren que és un dret. Cap administració no s’hi ha ficat seriosament. Però ara ja hem arribat al límit”, sentencia. Al cas de Pollença s’hi afegeixen el Port de Sóller, Portocolom, la Colònia de Sant Jordi, Talamanca (Eivissa) i en menor mesura desenes de punts del litoral on s’han anat tirant a la mar “rodes de cotxe o de camió plenes de ciment, i una cadena. Una vergonya. N’hi ha almenys 8.000”, confirma una font de l’administració estatal que demana no ser identificat.

Precisament aquesta manca de seguiment fa que hi hagi moltes discrepàncies entre les xifres que tenen les entitats conservacionistes i les de l’Administració. El director general de Ports i Transport Marítim, Antoni Mercant, considera que parlar de 10.000 morts és “una exageració”, si bé reconeix que no n’hi ha cap dada oficial. En tot cas, no és la Comunitat Autònoma sinó l’Estat qui hauria de disposar de les xifres, ja que té la competència dels usos que es fan al domini públic. Per molt que el 2022 va traspassar-ne parcialment la gestió, qui autoritza el que es pot fer a la costa és el Ministeri de Transició Ecològica.

No serà fàcil canviar-ne el rumb

El màxim responsable de Costes a l’àmbit autonòmic assegura que “cal desplegar una sèrie d’actuacions”. I afegeix: “Jo vull ser clar, no serà senzill. Hi ha centenars de petits propietaris que ho han fet tota la vida, i és cert que s’hi ha d’actuar, però no serà fàcil. De moment, el que sí que vull reivindicar és que nosaltres hi col·laboram quan se’ns demana, i sobretot si el competent, que és l’Estat, incoa un procediment”.

En aquest sentit, el director general de Costes vol destacar que una alternativa, “encara que amb capacitat limitada”, són els coneguts com a camps de boies. Es tracta d’instal·lacions fetes legalment, amb una anàlisi ambiental prèvia i complint amb les normatives. I també, per descomptat, amb l’autorització pertinent de l’Administració:“Actualment gestionam vuit camps de boies i n’hi ha cinc més en construcció. Amés, hi hem d’afegir els que fa el Ministeri de Transició. En total, calcul que el 2026, si es compleixen els plans, podrem tenir entre 900 i 1.000 boies autoritzades disponibles”, assegura.

Aquestes estructures són “ben rebudes”, afirma Steffy Pozo, regidora de Medi Ambient de Pollença, que lidera actualment la iniciativa municipal d’intentar posar ordre a aquest caos, però “és evident que no arreglarà tot el problema, perquè aquestes boies són per estar-hi unes hores, o un dia, i està molt bé, però els qui consideren que tenen un dret adquirit amb un tros de ciment i una cadena no seran tan bons de convèncer de desmantellar. I sobretot si veuen que l’Estat no hi fa res”, sentencia. “Històricament l’Estat ha consentit una clara ocupació irregular que afecta el fons marí, ja que s’han anat ubicant sense cap tipus de control. Ara, amb el traspàs parcial al Govern autonòmic, estam millorant un poc, però no gaire. Continuen passant-se la pilota”, afirma Steffy Pozo.

La regidora de Medi Ambient de Pollença ha encetat una important batalla contra la proliferació de morts il·legals. Aquesta mateixa setmana, l’Ajuntament, en col·laboració amb diferents entitats, ha tret restes d’embarcacions i fins i tot un veler abandonat. “És un veritable caos perquè no pots tocar una embarcació sense avisar-ne el propietari, o demostrar que l’has intentat avisar i no l’has localitzat. I trobes embarcacions abandonades fa anys, que es van enfonsant i provocant un impacte ambiental espantós. És una lluita contra la mateixa Administració i la seva desídia”, sentencia.

De fet, el GOB Mallorca ha denunciat enguany la “terrible” situació de la badia de Pollença, amb milers de punts de fondeig irregulars, i va descriure com aquesta pràctica està posant fi progressivament a la biodiversitat marina. La resposta de la Demarcació de Costes de l’Estat, signada per Jorge Miguel Ortega, s’atreveix a afirmar que, per poder iniciar expedients sancionadors, el GOB ha de demostrar que “l’ocupació del mort amb l’embarcació es du a terme per un termini superior a un dia, especificant-ne les dates exactes”. Amb aquest argument, Costes de l’Estat va dir al GOB que no pot iniciar cap expedient. “Fa empegueir. Saben perfectament que els morts i les embarcacions que s’hi amarren fa anys i anys que hi són”, afirmen els voluntaris del GOBPollença que varen dur a terme l’actuació davant l’Administració.

N’hi ha que hi fan negoci

Per si no n’hi hagués prou, hi ha almenys dos casos detectats de persones que es dediquen a llogar aquests fondejos il·legals a tercers. A la badia de Talamanca, a Eivissa, el protagonista és Evaristo Soler, un vell conegut per antics conflictes a Porroig, que ara torna a l’escena oferint amarraments il·legals i lloguers encoberts en plena zona protegida de posidònia. Soler hauria instal·lat i gestionat morts de fondeig sense permís i, segons denuncien veïns i entitats, cobra per utilitzar-los. Aquesta pràctica suposa una ocupació il·legal del domini públic maritimoterrestre, amb greus conseqüències ambientals i legals. Els residents el defineixen com un “personatge lamentable”, que “fa negoci del que és de tots” mentre destrossa el fons marí.

La badia pateix una forta pressió nàutica i els fondejos irregulars ja han provocat danys a les praderies de posidònia. El Govern i l’Ajuntament d’Eivissa han desplegat el major operatiu de vigilància fins ara, retirant embarcacions i prop de quatre tones de residus i estructures de fondeig. El Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona) investiga el cas i vigila possibles nous moviments a la zona.

Entitats com Arrels Marines i el GOB Eivissa alerten que Talamanca s’està convertint en “un aparcament pirata de luxe”. Reclamen sancions exemplars i la retirada immediata de totes les instal·lacions il·legals. Neus Prats, portaveu del GEN-GOB Eivissa, diu:“Hem de tenir en compte que això de posar un mort s’havia fet tota la vida. I hi havia una certa condescendència perquè eren quatre embarcacions petites. Els darrers anys, com amb tot, s’ha produït una eclosió d’usos il·legals, gent que hi fondeja embarcacions més grosses, sense mirar si hi ha posidònia. Ja no pot ser. I quan, a més, et poses a llogar il·legalment, llavors ja és una vergonya que no podem consentir. No oblidem que afecta zones protegides, algunes d’interès comunitari”, adverteix.