L’Audiència Nacional tanca la porta a l’explotació privada del pàrquing de la platja de Son Bou

CiutadellaLa Secció Primera de la Sala del Contenciós de l’Audiència Nacional ha desestimat el recurs de la promotora Edivissa perquè es reconegui el seu dret a aconseguir una concessió de Costes per tal d’explotar la parcel·la de 9.215 metres quadrats que des de fa dècades s’empra com a aparcament dins el domini públic i damunt la zona humida protegida propera a la platja de Son Bou (Alaior), al sud de Menorca.

Els magistrats rebutgen la pretensió d’Edivissa de recuperar els usos i aprofitaments que tenia reconeguts abans de l’entrada en vigor el 1988 de l’actual Llei de costes, quan sí que cobrava als vehicles per aparcar, i donen per bona la decisió presa el febrer del 2022 pel Ministeri de Medi Ambient en el sentit de denegar-li la concessió per a l’ocupació del domini públic.

El fet que l’aparcament no fos autoritzat abans de la delimitació de Costes, com ho ha acreditat l’Ajuntament d’Alaior, és essencial per a la Sala, que conclou que “una activitat sense llicència no consolida el dret a continuar-la quan es perpetua en el temps. Que els usos hagin estat tolerats tots aquests anys no implica una autorització tàcita”.

Amb aquest argument, l’Audiència invalida l’argument d’Edivissa, que al·legava que la parcel·la s'utilitza com a aparcament de la platja des del 1973 i que la Llei de costes permet mantenir-ne els usos existents amb anterioritat a la delimitació del 1988, tot i que no estiguin legalitzats. La promotora entén que “existia una autorització tàcita, ja que l’explotació de l’aparcament era coneguda i, fins i tot, promoguda per l’Ajuntament d’Alaior, que ha duit a terme feines de condicionament de l’esplanada”. Fins i tot recorda que la Conselleria de Medi Ambient ha avalat l’interès públic del pàrquing, que Edivissa creu “compatible” amb els valors ambientals de l’espai protegit on s’ubica.

De fet, l’aparcament es troba en continuïtat a la platja, envaint la zona dunar i en un espai afectat per nombroses figures de protecció ambiental, un limbe alegal que totes les administracions permeten des de fa dècades per tal de poder donar resposta a la gran afluència d’usuaris que registra la platja, una de les més grans de Menorca.

La propietat es va plantejar aquests darrers anys tancar el pàrquing com a mesura de pressió, però accedí finalment a permetre'n l’ús públic per tal de no perjudicar la urbanització. Ara bé, l’Ajuntament ha d’acreditar cada estiu l’interès públic de l’aparcament. El pàrquing, el més gran de tot Son Bou, arriba a estar tan saturat en plena temporada que concentra prop d’un miler de cotxes diaris.

Llei de costes

La sentència sí que reconeix a Edivissa l’opció de demanar permís per a un nou ús, ja que, en haver acreditat la titularitat privada del sòl amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei de costes, disposa d’un dret preferent sobre els terrenys per un període de 60 anys.

En qualsevol cas, la sentència no és ferma i ja ha estat recorreguda en cassació per la promotora. En paral·lel, Edivissa ha iniciat els tràmits per demanar a Costes que li permeti explotar el pàrquing a canvi del pagament d’un cànon.