“L’aire condicionat és un luxe que no ens podem permetre”

PalmaLa família d’Eva va fer números i va decidir instal·lar aparells d’aire condicionat amb bombes de calor a la casa de Santa Margalida on viuen ella, els fills, les nores i els nets. “És antiga i tarda molt a escalfar-se i refredar-se”, assegura. El confort els va durar fins que va arribar la primera factura: 384 euros. “Ens va baixar la tensió. L’impacte va ser molt fort. Ens va costar més maldecaps que alegria. Els instal·làrem nosaltres i ens n’havien regalat un”, confessa, per justificar-ne la inversió.

Eva controla les despeses perquè els seus fills treballen només durant la temporada a hostaleria. Uns sous precaris, un lloguer elevat i l’alt cost de la vida forcen l’enginyeria econòmica. Per abonar la factura, varen donar de baixa una línia telefònica, varen demanar un préstec de doblers a uns amics i varen recórrer a Càritas, que els va ajudar a omplir la gelera. “Vàrem posar l’aire pels bebès. A l’hivern es constipaven molt i a l’estiu tenen granellades i pateixen la calor”, prossegueix. Els aparells són ara en un racó. Els varen desinstal·lar i ells ara fan front a l’alta temperatura amb un parell de ventiladors i ventalls. “La realitat ens ha parlat alt i clar: no podem fer servir aire condicionat perquè no el podem pagar”, sentencia.

El fred d’Irlanda

La situació que descriu Eva té un nom: pobresa energètica. El concepte va néixer a Irlanda circumscrit al fred, però una vegada la temperatura extrema ha arribat als països centreeuropeus, els estudis s’han estès a la calor. “Fins que alguna cosa no s’anomena, no existeix. Pateixen pobresa energètica els qui no poden satisfer les seves necessitats bàsiques, bé per ingressos o per mala eficiència de les cases; i s’hi considera, algú o una família vulnerable, quan ha de dedicar-ne el 10% o més del salari per satisfer les necessitats energètiques”, aclareix María Prado, responsable de campanyes de l’Àrea de Clima, Energia i Mobilitat de Greenpeace Espanya. Un estudi publicat per l’entitat ecologista, en col·laboració amb la Fundació Ecologia i Desenvolupament Ecodes, conclou que a Espanya la pobresa energètica a l’estiu duplica la d’hivern –un 33,6% de ciutadans, enfront d’un 16%– i la pateixen una de cada dues famílies vulnerables, amb un percentatge del 53,3%. A les Balears, el 28,3% –33,6% a Espanya– de la població no pot mantenir una temperatura adequada en el seu habitatge a l’estiu per l’alt cost de l’electricitat i l’aïllament deficient de les llars. Les Illes són la vuitena comunitat autònoma amb més població vulnerable: un 55,7%, 2,4 punts per sobre de la mitjana estatal.

La calor afecta més els habitatges pitjor aïllats, així com la salut, l’economia i el benestar de les famílies. “Els nostres habitatges, que haurien de ser el nostre primer i més important refugi en un clima cada vegada més càlid, es converteixen en radiadors permanents a l’estiu, a causa del pèssim aïllament del 95% de les cases. Això ens obliga a triar entre fer front a elevades factures elèctriques per intentar refredar-les, amb les consegüents emissions associades per al planeta, o a patir dia i nit la insuportable calor de cases convertides en forns”, prossegueix Prado.

Associacions i experts reclamen al govern espanyol que inclogui la variable de la calor en les enquestes de l’Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica. Greenpeace insisteixen que ha de tractar-se com un problema de salut pública prioritari. “L’Estat ha de destinar-hi recursos. El 2024, va concedir 23.000 milions d’euros a subvencions tòxiques mentre es desatén aquest problema. Es necessiten recursos perquè la ciutadania, començant pels més vulnerables, pugui dur a terme reformes a les cases. El govern d’Espanya ha de liderar la transformació del parc d’habitatges i obligar a fer que cada casa que es llogui o vengui compleixi el mínim de dignitat energètica”, reclama Prado.

L’estudi de Greenpeace ha documentat marcs de finestres que marquen 48 graus a les ciutats més afectades per la calor. La temperatura es combat, sobretot, amb energia procedent de combustibles fòssils o del gas. Per això, reclamen “la transformació en energia renovable de tots els usos energètics de la casa” i fer servir alternatives que no generin carboni, com les plaques solars, l’aerotèrmia o la geotèrmia.

Segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic de 2021, un 21,8% de les llars de les Balears (cinc punts més que la mitjana espanyola) té una despesa en energia més alta de l’assumible en funció dels seus ingressos. D’altra banda, un 6,1% (Espanya un 11,8%) entra en el grup de pobresa energètica amagada: els qui redueixen al màxim el consum (menys de la meitat que la mitjana) i s’exposen a la calor extrema. Finalment, un 11% (a Espanya és el 9,5%) es retarda en el pagament de les factures.

Dutxa d’aigua freda

Jimena té aire condicionat, però l’encén “a penes mitja hora al dia”. “Tenc por de la factura que pugui arribar i només el pos si la calor ens resulta insuportable amb el ventilador”, confessa. D’igual manera, Loli encaixa en les últimes dades ressenyades: “Aire condicionat? És un luxe que no ens podem permetre! Qui té per pagar tant de llum? Jo no puc fer miracles per donar menjar a tota la família. Nosaltres som d’una olla que ens alimenti dos o tres dies i de dutxa ràpida amb aigua freda”.

Per a Rosa, un aparell per refredar el seu pis vell –“un forn de fer pa”– és inassolible. El seu sou com a netejadora del torn de nit en l’estació Intermodal de Palma dona per al lloguer, el menjar i factures “molt controlades”. “Guany per viure al dia. A la meva feina no hi ha climatització. Surt a l’alba amb l’uniforme xop i, en arribar a casa, no puc dormir. Em dutx i faig voltes al llit. Voltes i més voltes”. A més d’insomni, la calor genera baixades de tensió, digestions pesades i irritacions cutànies, entre altres. “Es produeix un efecte acumulatiu. No descanses bé, sotmets el cos a un estrès que influeix en l’estat d’ànim, en el cansament. I es pot patir un cop de calor, que arriba quan el cos és incapaç de bombar tota la sang necessària per refrigerar-se”, adverteix el metge Miquel Estelrich, que recomana beure aigua, així com evitar menjar processats, l’excés de sal i l’alcohol per mantenir-se hidratat.

Càritas Mallorca paga amb fons propis ajudes per a les factures dels que no poden afrontar-les. Actuen com a mur de contenció fins que el Govern publiqui els ajuts per pal·liar la pobresa energètica, que el 2024 varen beneficiar 129 llars amb 23.242 euros. A l’entitat hi arriben, sobretot, famílies amb infants. “No és que no vulguin usar aparells, és que ni els tenen, i enguany està fent més calor”, afirma Puri López, responsable d’Acció Social de Territori a la Part Forana de Càritas. Els donen pautes i estratègies per estalviar electricitat i evitar “cronificar la situació”, assegura, abans d’incidir en una altra derivada de l’emergència residencial: “Atenem famílies que viuen en habitacions llogades. De vegades no tenen ventilador ni en els espais compartits. O no els encenen. Són persones que viuen amuntegades per a les quals alleujar la calor és un cost que no poden assumir”.