Immaculada Duran: “Que els joves tinguin una hipoteca per viure aquí és invertir en el territori”

PalmaAmb més de 25 anys d’experiència en el sector financer, aquesta informàtica de professió és la cap de negoci de Colonya Caixa Pollença i una de les responsables del programa Hipoteca Jove dins l’entitat. Veu a diari la desesperació dels ciutadans per accedir a un habitatge.

Com ha funcionat Hipoteca Jove en el cas de Colonya?

— És un programa fantàstic, perquè resol un problema concret, la manca d’estalvis que, malauradament, tenen molts ciutadans, i que els impedeix accedir a un crèdit hipotecari. Gràcies als avals que ens ofereix el Govern, la nostra entitat pot oferir, a més del 80% que permet la normativa, un finançament extraordinari que per a molts suposa la diferència entre tenir una casa o quedar fora de qualsevol opció de compra. Ja duim més de 260 operacions aprovades gràcies a aquest programa.

Sense estalvis no es pot comprar un pis. I com es pot estalviar amb el que costa la vida a les Balears?

— Aquesta és la gran contradicció. Amb el preu del lloguer, els joves no poden estalviar. Bé, dic els joves i rectific, les famílies no poden estalviar. Això provoca que, quan arriba el moment d’adquirir un habitatge, la gent es troba que no té els doblers necessaris. La banca té limitacions per llei, cosa que té tot el sentit, però, a la vegada, hi ha una realitat que com a societat hem d’afrontar: moltes persones estan quedant sense opcions de comprar cap propietat, per petita que sigui, pel desajustament entre els preus que hi ha a les Illes i la seva capacitat econòmica. Per això, cal que cadascú faci un esforç per oferir solucions.

Podeu posar un exemple concret del canvi que suposa aquest programa?

— Per descomptat. Una parella que vol comprar un pis a Manacor per 220.000 euros, es troba que, si no té l’aval de l’Ibavi, ha d’aportar 44.000 euros, perquè nosalres només n’hi podem finançar 176.000. Quantes parelles joves tenen 44.000 euros estalviats? Gràcies al programa, en podem finançar el 100%. Crec que ara mateix, aquest programa no només s’ha de mantenir, sinó que s’ha d’eixamplar. Ens trobam en un moment d’emergència d’habitatge i tenc clar que aconseguir que els joves tinguin una hipoteca per comprar i viure aquí és invertir en el futur del territori.

Des de la vostra posició deveu veure històries de patiment.

— Els darrers anys, després de la pandèmia, s’ha agreujat molt la situació. I, sincerament, crec que una entitat petita com la nostra, acompanya els seus clients sempre. I no diguem en el moment de la compra. Jo m’assec a escoltar com els clients veuen la vida, com se la plantegen, i ajudar-los és un dels plaers més grans que tenc a la vida. Ara bé, no sempre és possible, és clar, també vivim moments durs. Ara mateix, el fet de tenir una hipoteca per un pis és la frontera entre la il·lusió per viure o la sensació de fracàs. Tot plegat provoca un efecte psicològic sobre tota una generació. Veig una societat desil·lusionada i els poders públics, els sectors financers i els empresaris, tots hem de posar de la nostra part per fer front a aquest problema, perquè és realment molt greu.

N’hi ha que desisteixen abans de demanar perquè pensen que les condicions són només per a rendes molt baixes?

— Una de les característiques d’Hipoteca Jove és que la renda dels beneficiaris pot ser de 60.666 euros en el cas d’un titular i de 68.250 en el cas de dos, cosa que demostra que és una iniciativa que obre la porta a bona part de la societat. També es demana no ser propietari d’un altre habitatge, tret de casos justificats com separacions o herències parcials. Crec que s’ha fet un esforç per donar resposta i l’exemple més clar és que nosaltres no aturam de firmar operacions. Quan hi hagué el canvi de Govern vàrem tenir unes setmanes d’incertesa, i hauria estat una llàstima que no continuàs, però el nou Executiu va tenir clar que no ho podia aturar.

Parlau amb passió de Colonya. Sou dels pocs privilegiats a tot l’Estat que poden dir que fan feina a una caixa.

— Així és. Jo ja no conec tota la plantilla, cosa que és una bona notícia, perquè vol dir que el projecte creix, que es fa gran, i això ens umpl d’alegria. Fer feina a Colonya és formar part d’una família que entén els serveis financers com alguna cosa més que un negoci. Per començar, com sabeu, reinvertim com a caixa els nostres beneficis en obra social i, per tant, ens implicam, i molt, en les necessitats de la societat. No és un tòpic, sinó que emana de la normativa de les caixes i de la nostra convicció. Iés clar, això et fa arribar a la feina amb moltes ganes, cada dia, de fer possibles els somnis de milers de persones des del rigor i l’atenció personalitzada.

De fet, deveu ser de les poques entitats que no has de demanar hora a una aplicació per ser atès.

— Estam entorn dels 50.000 clients, que confien en una banca de proximitat i arrelada al territori. Quan deim de proximitat, no és un lema publicitari, sinó una realitat diària. Els nostres clients venen a les oficines, o ens telefonen, i els donam el millor servei. Respectam tots els models, però tenim clar que el nostre no és tractar els usuaris com un simple número. Qualsevol operació és important per nosaltres i no tenim cap restricció d’atenció horària ni per disposició d’efectiu ni per res. Quan venen, els atenem en tot el que requereixin. Per descomptat, si es tracta d’un préstec hipotecari, la decisió més important que prenen les persones a la vida, ens asseiem i ens ho miram amb molta cura.