Bona anyada del vi de Formentera
La producció de raïm ha pujat un 26% per les bones condicions climàtiques
El vi a Formentera manté posicions i enguany ha incrementat la producció. Segons l’IQUA, l’any 2020 a Formentera s’han veremat 14 hectàrees, una mica més que l’anyada anterior. La producció de raïm ha pujat un 26%, gràcies, sobretot, a les bones condicions climàtiques: amb una primavera amb pluges suficients (84 litres) i un estiu sec i assolellat que han fet possible un increment d’un 19% de la producció de raïm per hectàrea (2.450 kg/ha) i l’obtenció d’uns vins d’excel·lent qualitat. Els dos cellers de la Indicació Geogràfica Protegida han elaborat 195 hectolitres de vi (un 25% més que el 2019): 94 hectolitres de vi blanc (un 31% més), 82 hectolitres de vi negre (un 35% més) i 19 hectolitres de vi rosat (un 22% més).
Oli d’Eivissa
La Indicació Geogràfica Protegida inclou 365 olivicultors i ocupa 177 ha d’olivar
L’Agrupació de Defensa Vegetal i Sanitària de l’Olivar d’Eivissa està fent una gran feina. Ofereix un servei d’assessorament integral a les plantacions d’olivar que controla esporgada, adobament, reg, tractaments fitosanitaris i recol·lecció dels olivars dels socis inscrits a l’Agrupació. La tasca de l’Agrupació està vinculada a la constitució, fa poc aconseguida, de la Indicació Geogràfica Protegida Oli d’Eivissa, que ja inclou 365 olivicultors i ocupa 177 hectàrees d’olivar, ocupades per les varietats picual, arbequina i koroneiki, amb una producció emparada de 26.000 litres en la campanya 2019-2020. Hi ha quatre tafones en producció i enguany s’han embotellat els primers olis sota l’etiqueta de la producció integrada, que garanteix l’ús de recursos i mecanismes de producció naturals que asseguren a llarg termini una agricultura sostenible.
Joves a l’activitat agrària
La concessió de les ajudes beneficiarà 75 joves agricultors de totes les Illes
La incorporació de joves a l’activitat agrària rep un fort impuls gràcies a les ajudes del Pla de desenvolupament rural, que fan possible que aquests joves rebin un suport econòmic adequat per posar en marxa les seves empreses. La concessió de les ajudes corresponent a l’any 2019 beneficiarà 75 joves agricultors i agricultores de totes les illes: 51 de Mallorca, 11 de Menorca, 12 d’Eivissa i 1 de Formentera. Cal destacar que entre ells hi ha 22 joves agricultors, la qual cosa representa un 28,5% del total. L’import total de l’ajuda és de 2.950.000 euros, amb un import mitjà per beneficiari de 38.311 euros. Començar l’activitat exigeix una inversió i aquesta és una ajuda útil per fer-la possible. Però no basta començar, la continuïtat depèn sobretot de la rendibilitat, que no és fàcil d’obtenir en l’agricultura balear.
El model balear
Sorprèn que l’energia eòlica o la biomassa no hagin agafat carrera
Sorprèn que l’energia eòlica o la biomassa no hagin agafat carreraHi ha a les Balears, sobretot a Mallorca i a Eivissa, una manera de fer les coses que ens ha caracteritzat i que sembla que no volem abandonar: el consum de territori agrari sense tenir-ne en compte les conseqüències. Implantacions massives en el medi rural i forestal com el tractament de residus de Son Reus, la UIB, el Parc Bit, les pedreres i les urbanitzacions sense control, entre moltes altres, acaben generant una completa desestructuració de l’espai. No hauríem d’anar pel mateix camí en el cas de la implantació de les energies alternatives. És clar que les instal·lacions de plaques solars necessiten espais adequats, però no és tan clar que això hagi de ser a costa dels millors sòls agraris, ni a través de la fórmula dels grans parcs solars que ocupen desenes o centenars d’hectàrees, seguint el model clàssic de l’especulació territorial. En canvi, sorprèn que l’energia eòlica o la biomassa no hagin agafat carrera.
Tot esperant la diversificació
L’impuls a les produccions locals és una de les claus per al model de sostenibilitat
Hi ha paraules que de tant repetir-se arriben a perdre tot sentit. Fa quaranta anys que intentam canviar, o com a mínim corregir, els efectes desestructuradors del model balear de turisme de masses, la famosa ‘balearització’, que s’havia d’aconseguir amb el turisme de qualitat, la desestacionalització i la diversificació, i no arribam a fer-li ni osques. Cada represa ens sorprèn per la seva insistència en els aspectes més negatius i més destructius del model, que solen ser els que donen més rendiments econòmics a curt termini. La represa del futur no hauria de seguir els mateixos patrons. L’impuls a les produccions locals i al consum de proximitat, sobre la base d’un teixit d’empreses diversificades i sostenibles, és una de les claus per a qualsevol model de sostenibilitat.
