Aquesta setmana ha fet 50 anys del primer recompte de voltors a la serra de Tramuntana. Així ens ho fa saber Joan Mayol (Palma, 1954), biòleg; ecologista; fundador del GOB; autor d’un bon nombre d’assaigs sobre fauna, medi ambient, paisatge i conreu a les Balears, i conseller d’Agricultura i Pesca en el primer Pacte de Progrés. Ara jubilat com a tècnic facultatiu de Medi Ambient, no atura d’estudiar, ni d’escriure, ni molt menys en la seva implicació en la defensa del medi. Enguany ha publicat Miramar, el primer parc natural d’Europa. Una història de protecció de la Tramuntana (Lleonard Muntaner Editor), la serra on fa mig segle comptava els voltors.
A la Tramuntana li deis Miramar al títol del nou llibre. És un homenatge a l’Arxiduc?
— Sí, és un homenatge a l’Arxiduc i al nom de Miramar que donava al conjunt de finques que havia comprat. És un reconeixement perquè hi va establir una protecció equivalent a la que després han tingut els parcs nacionals. Va obrir finques al públic i a científics, i va fer inversions enormes en camins, miradors i altres, cosa que donà feina a la gent dels pobles. A l’Arxiduc li devem la conservació general de la Tramuntana.
Analitzau la història de la protecció de la Serra. Com ha estat aquesta història?
— El camí de protecció ha estat costa amunt. No tothom ho ha entès. És normal, la gent que viu al territori i del territori és reticent a la imposició que, a més, sol arribar de fora. Ara bé, ja hauríem de saber que les mesures de protecció tenen repercussions molt positives sobre el lloc. Tant de bo les dunes de l’Arenal haguessin tingut la protecció de la Serra.
Què és, què representa la Tramuntana per a l’illa?
— La Serra és omnipresent a Mallorca, quasi tothom la veu en un moment o l’altre del dia. Però no només és important visualment, és una contrada plena de valors naturals, culturals, humans i espirituals. Des del punt de vista social, durant segles eren milers les dones de Mallorca que es desplaçaven a la Serra a agafar olives, una a una, de terra. Es contractava les dones perquè cobraven menys, un fet clarament discriminatori però que, així i tot, els donava una certa autonomia. Al marge d’això, la Tramuntana és la comarca natural de més extensió, la menys transformada i on la flora i la fauna han sobreviscut més que a la resta de l’illa.
Quin diagnòstic feis de la biodiversitat de la Serra?
— La biodiversitat de la Serra no passa per mal moment; en canvi, hi ha una crisi molt forta dels usos tradicionals. Fa 50 anys férem el primer recompte de voltors entre Formentor i el Galatzó. Idò se n’han anat primer els pagesos que els voltors. L’abandonament agrícola de la Serra és greu i es veu que s’incrementarà.
I l’excursionisme massiu no us preocupa?
— Està concentrat en espais molt concrets, que s’han de regular. Mirau, com més som –i no només a la Serra– més falta fan les normes que regulin l’ús. Es va posar l’Impost del Turisme Sostenible, però no queda a la Serra perquè tothom la visita però són poquíssims els que hi pernocten. Així que s’han de cercar fórmules perquè els visitants facin un retorn econòmic, com ha establert Deià a Son Moragues.
El gran problema és que som massa?
— Per primera vegada aquesta legislatura he sentit els responsables polítics admetre que som massa.
I què han fet per solucionar-ho?
— [Nega amb el cap] Les inèrcies són males de canviar.
Haver estat conseller dona una altra perspectiva?
— Tornar vell et dona una altra perspectiva. Tenim elements per ser optimistes. Recordau quan cada dia que anàvem a la platja tornàvem amb vernis als peus? Si vàrem posar fi a aquella animalada, podem arreglar molts altres temes. Hem de potenciar els processos positius. I és positiu reconèixer que som massa.
Al llibre deis que ara cal fer una protecció activa.
— En la segona meitat del segle XX s’han apagat focs, amb normatives restrictives. I tot i que s’han fet passes gegants en la protecció, ara és l’hora de gestionar la reducció de l’impacte del creixement de la població.
Com valorau que la Serra sigui Patrimoni Mundial?
— És important per als mallorquins mateixos si reconeixem que la Serra està al nivell del millor patrimoni mundial. El seu abandonament rural és el principal motor de degradació. Hem d’estar disposats a trobar les eines per finançar-hi l’agricultura. I, com insisteix Tramuntana XXI, la gestió de la Serra ha de pivotar en els ajuntaments, amb un paper més actiu.
Les carreres de motos hi amenacen la biodiversitat?
— Les carreres de motos destrossen el paisatge sonor de la Serra i el benestar de molta gent. Hi ha responsables perquè és evident que es toleren. És una barbaritat que les administracions tenen el deure d’eliminar.
