Interconnexions submarines que respecten la mar que les acull

PalmaAvui, les Illes Balears estan connectades entre si i amb la Península per interconnexions elèctriques submarines, un fet que ha suposat un bot gegant en la garantia i seguretat del subministrament elèctric a les nostres Illes i que, a la vegada, esdevé clau en la transició energètica perquè els enllaços ens fan arribar energia que és majoritàriament d’origen renovable.

Aquest és el present: les actuals interconnexions en servei (els enllaços Península-Mallorca, Mallorca-Menorca, Mallorca-Eivissa i Eivissa-Formentera), juntament amb la producció renovable local, ens permeten avançar cap a un model que, progressivament, va deixant les energies fòssils.

El futur, a curt termini, consolidarà aquest camí emprès amb un segon enllaç amb la Península –ja en tramitació– i una nova interconnexió entre Mallorca i Menorca, dos nous enllaços que reforçaran –juntament amb altres elements de la xarxa de transport d’energia com les bateries en construcció a Menorca i Eivissa– els beneficis de seguretat i d’estalvi econòmic i d’emissió de CO2 (fins a 950 kt/any).

Però anem una mica més enrere. Uns quants anys abans del present de les interconnexions actuals i d’aquest futur en el qual ja fa temps que s’hi treballa. Red Eléctrica, l’empresa de Redeia responsable de l’operació i transport del sistema elèctric espanyol, és qui projecta aquestes infraestructures, qui en dirigeix la construcció i qui les posa en servei, opera i mantén.

Molt abans de la redacció del projecte de cada interconnexió submarina –i evidentment, de l’inici de la tramitació–, Red Elèctrica estudia pam a pam l’àmbit –tant a terra com a la mar– en el qual s’haurà d’instal·lar aquesta infraestructura.

L’objectiu és clar: un coneixement detallat que permeti emparar el projecte més respectuós amb l’entorn i que, a la vegada, garanteixi la integritat i seguretat –la viabilitat tècnica–, d’una infraestructura tan important i complexa com és una interconnexió que recorre quilòmetres de mar transportant energia. El plantejament és rotund: la millor alternativa serà sempre aquella en què l’impacte sigui el menor possible i que permeti corregir o compensar el mínim que es pugui produir amb l’adopció de totes les mesures pertinents en l’execució de l’obra.

Els projectes de les interconnexions elèctriques submarines necessiten sempre, per arrancar, disposar dels resultats d’estudis a l’àmbit terrestre i marí. La informació que donin aquests estudis és la que fonamenta les distintes alternatives que es plantejaran per acabar concretant –en un procés en el qual també esdevé essencial el diàleg amb les institucions i els ciutadans de la zona on es desenvoluparà la infraestructura– la millor alternativa des de tots els caires: mediambiental, tècnic, social i normatiu.

En l’àmbit terrestre, es fa una diagnosi territorial i es duen a terme feines de camp per tal de completar l’inventari ambiental en el qual es fonamentarà l’Estudi d’Impacte Ambiental que acompanyarà el projecte. Aquesta fase prèvia en la part terrestre tal vegada no difereix gaire de la d’altres tipus de projecte, tot i que la transició de mar a terra de l’enllaç exigeix atendre qüestions específiques de gran complexitat tècnica.

És, sense dubte, en la part marina on aquests estudis previs (que també són clau per a l’EIA) tenen un abast més gran i són molt específics per a aquest tipus d’infraestructures.

Es duen a terme dos tipus d’estudis. En primer lloc, una campanya marina ambiental que es desenvolupa en les aigües menys profundes. I, posteriorment, es realitza el mostreig de detall, que incorpora tot l’àmbit del projecte, incloses les aigües més profundes.

Per al futur segon enllaç entre la Península i les Illes Balears –projecte que ja disposa d’un traçat terrestre de consens concretat el mes de juliol passat i que té entrada a terra des de la mar per la zona de la Ferradura, a Alcúdia–, en els anys 2019-2020 ja es va posar en marxa la maquinària d’estudis previs, de tot l’àmbit marí des de la sortida de la interconnexió de Castelló fins al seu aterratge a Mallorca, en què es van arribar a estudiar –en funció de les dades obtingudes– fins a 13 alternatives d’arribada de la interconnexió.

Cal dir també que respecte del futur segon enllaç entre Mallorca i Menorca, Red Elèctrica en va iniciar els estudis el desembre de 2021 (en la part terrestre) i a la mar, el març de 2022, i avui ja estan completats, de manera que es podrà accelerar el projecte quan sigui inclòs en la planificació energètica per part del govern de l’estat espanyol.

I què és el que s’analitza en cada un d’aquests estudis previs?

La campanya ambiental marina inclou estudis del fons marí (topo-batimetria, morfologia, pendents.); metoceànics (anàlisi de corrents, règim d’onatge, dinàmica litoral) i de qualitat de l’aigua, com també de caracterització granulomètrica i química dels sediments marins.

També es du a terme un ampli estudi de biocenosi, pel qual s’identifiquen i localitzen les diferents comunitats biològiques marines existents en l’àmbit d’estudi (Posidònia oceànica, Cimodocea, esculls de coral, cetacis, tortugues marines, entre d’altres). S’analitza igualment, l’existència de caladors de pesca (tipus d’embarcacions que hi pesquen, freqüència de feina, arts que empren) i s’identifiquen els punts de fondeig.

Es fa igualment un estudi sobre patrimoni arqueològic submarí, mitjançant l’anàlisi prèvia de les cartes arqueològiques marines, com també a través d’immersions i prospeccions durant el procés d’estudi.

Les dades llançades per tots aquests estudis són processades i serveixen de referència per abordar la segona part de la fase d’anàlisi i caracterització ambiental marina.

La campanya de detall tècnic que segueix repeteix alguns dels estudis ja realitzats en la fase anterior, però en aquest cas s’escometen en la zona més profunda (per exemple, campanya geofísica/geotècnica, estudi dels corrents, onatge i dels sediments, entre d’altres). A més, aquesta segona campanya incorpora noves anàlisis i estudis com ara la detecció d’artefactes explosius i l’avaluació en detall de característiques físiques del fons, condicions i riscs per al soterrament del cable (profunditat, tipus de protecció òptima, existència de corrents marins, entre altres aspectes). També es duen a terme estudis sobre altres infraestructures existents en tot el recorregut, com ara altres enllaços, per exemple de telecomunicacions i canalitzacions de gas.