Integració i drets per a tothom

SENSE POSAR gens en dubte el darrer treball de la Fundació Gadeso, l’enquesta sobre com veim els immigrants a les Illes Balears dóna uns resultats increïbles o que, almenys, una no voldria creure. Voldria pensar que no és possible que fins a un 91% dels ciutadans d’aquestes illes neguin que els immigrants tinguin dret a un lloc de feina en igualtat de condicions que la resta, i que només els han volgut quan els han necessitat per fer les feines que ells no volien fer. Voldria pensar que no és possible que més del 60% opini que no tenen dret a accedir a tots els serveis públics i que ja va bé que es negui l’accés a la sanitat si no es tenen els papers en regla . Voldria pensar que hi ha qualque error en l’enquesta (que, per cert, té una taxa de fiabilitat del 95,5%), o que justament han topat amb les persones que són menys persones. Ho voldria pensar així perquè sempre he cregut que no és intel·ligent qui discrimina, ni tampoc qui es creu amb més drets que un altre. L’empatia o allò de no vulguis per a un altre el que no mai no voldries per a tu dóna molt bons resultats, encara que li puguem veure fins i tot un costat egoista. Per força ens ha d’anar millor. He vist i conec molta gent que fa feina per la integració de les persones que arriben de fora. He conegut escoles amb bona part de l’alumnat immigrant que obtenen excel·lents resultats educatius perquè, a més de la resta dels continguts, s’hi aprèn a conviure en la diversitat i a propiciar un canal d’integració en la cultura i els costums del nostre país. És la gent que m’agrada i és l’actitud més intel·ligent, més cívica, més humana i també la més convenient. La resta fa por, molta por.