Infraestructures essencials en risc: totes les escoles, centres de salut i residències a zones inundables

PalmaEl 36,5% de la població de Campos resideix en àrees inundables, el percentatge més alt de totes les Illes Balears, segons les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic. També Marratxí, amb un 33%, i Palma, amb un 18,9%, superen de llarg la mitjana autonòmica, situada en el 9,5%. A Sóller, el risc també és destacat: un 15,1% dels habitants viu en zones susceptibles de patir inundacions.

En canvi, a Sant Llorenç des Cardassar —on el 2018 es va produir la tràgica torrentada amb 13 víctimes morals— només un 3,6% dels veïns resideix en àrees inundables, mentre que a Eivissa, on la DANA del mes d’octubre va negar àmplies zones i va obligar a tancar centres educatius, la proporció baixa fins al 6,1%. Les xifres evidencien que el risc d’inundacions es concentra sobretot a Mallorca, especialment a la conurbació de Palma, a la zona del Llevant, on l’expansió urbana i la proximitat als torrents augmenten la vulnerabilitat.

La major part de les construccions públiques i privades, no totes, que s'ubiquen damunt zones de risc d'inundació ho fan des d'abans que es conegués en detall el perill que avui dia diferents estudis i informes han acreditat. Per aquest motiu, els experts demanen, d'una banda, no autoritzar noves construccions a les àrees identificades (a les de risc d'inundació en sòl rústic no s'hi pot construir) i, d'altra banda, protegir tant com es pugui la població que hi viu i les infraestructures existents.

A continuació, es detallen la majoria d’infraestructures essencials situades en zones de risc d'inundació alt o molt alt en un període de retorn de 500 anys. Inclouen escoles, centres de salut, residències i equipaments públics repartits per diferents municipis. La major part es concentren a Palma i Marratxí, municipis amb un creixement urbà ràpid, una alta densitat d’infraestructures públiques i una densitat de població en constant augment.

PALMA

Centres educatius

• Risc alt: CEI Es Molinar, CEIP Es Molinar, CEIP Es Vivero, CEIP Verge de Lluc, IES Son Rullan, CEIP Son Rullan, Escola Nau, Escola Toth Educatiu, CEIP Son Oliva, CIFP Juníper Serra, CEI Lluna de Paper, Escola d’Educació Infantil Maria Mut i Mandilengo, CEIP Camilo José Cela, Escola d’Educació Infantil Paula Torres, CIFP Francesc de Borja Moll, CEI Petit Angelet, CEI Estrelletes, IES Nou Llevant.
• Risc molt alt: IES Son Pacs, Koala Polígon, CEPA Amanecer, Escola Universitària d’Odontologia ADEMA, CEI Àngel de la Guarda, CEIP Rafal Nou, CC Sant Pere, Equip de Suport a la Diversitat i Interculturalitat, CEIP Son Canals, CEIP Joan Capó, CC Sant Josep Obrer I i II, CC La Milagrosa, CEPA Son Canals, CEIP Rafal Vell, CC Pedro Poveda, CEIP La Soledat, Centre Autoritzat de Música Sant Josep Obrer, CC Juan de la Cierva, CEI Son Fuster Nou, IES Antoni Maura, CEP Palma, Equip d’Orientació Educativa Palma-2, CC Sant Vicenç de Paül, Equip d’Alteracions del Comportament de Mallorca, Servei d’Atenció Educativa Domiciliària.

Residències de majors

• Risc alt: Centre Polivalent II d’Amadiba.
• Risc molt alt: Residència Bulnes, Residència Son Güells.

Centres penitenciaris

• Risc alt: Centre Penitenciari de Mallorca.
• Risc molt alt: Centre d’Inserció Social Joaquín Ruiz Giménez Cortés.

Centres sanitaris

• Risc alt: Centre de Salut Son Rullan.
• Risc molt alt: Centre de Salut Arquitecte Bennàssar, Centre de Salut Rafal Nou, Unitat Bàsica de Salut Es Molinar, Hospital Verge de la Salut.

El futur IES Son Ferriol, una reivindicació històrica dels veïns del poble, tampoc estarà exempt de risc, pel fet que s'ubicarà a la frontera d'una zona inundable, com es pot observar en les dues fotos que continuen. A la mateixa parcel·la s'hi instal·larà el futur recinte firal, que tindrà una superfície d'entre 18.000 i 20.000 metres quadrats, quedarà prou més lluny del risc i que, segons han denunciat tant el PSIB com MÉS, arraconarà l'IES al límit de l'autovia de Manacor. En cas de ploguda intensa, seria molt possible que l'institut es veiés afectat. El CEIP Nou de Campos, que va començar a funcionar el curs 2024-2025, és de ple a una zona inundable.

MARRATXÍ

Centres educatius

• Risc alt: La Salle Pont d’Inca, CC Es Liceu, IES Can Balo, Centre Educatiu 101 Dàlmates, IES Marratxí, Escola d’Educació Infantil Pont d’Inca Nou, CEI Santa Catalina Thomàs, CC Santa Teresa.
• Risc molt alt: Centre Socioeducatiu Es Pinaret, CEIP Ses Cases Noves, CEIP Blanquerna, Centre Autoritzat de Música Obrador Músics Marratxí.

Residències de majors

• Risc molt alt: Centre de Dia Municipal Brot de Gínjol i Residència SAR Quavitae Can Carbonell.

Centres sanitaris

• Risc alt: Centre de Salut Es Pont d’Inca.
• Risc molt alt: Centre de Salut Muntanya.

SÓLLER

Centres educatius

• Risc alt: Escola Infantil Montaura.
• Risc molt alt: CEIP Es Fossaret, Escoleta Lluna.

Residències de majors

• Risc molt alt: Residència Fontsana.

Centres sanitaris

• Risc molt alt: Centre Metge Quironsalud.

CAMPOS

Centres educatius

• Risc alt: Escola d’Educació Infantil Els Taperons, CEIP Nou de Campos, Escola d’Educació Infantil D’Arrel, Escola d’Educació Infantil Plou i Fa Sol.
• Risc molt alt: CC Frai Joan Ballester, EOEP General Campos.

CALVIÀ

Centres educatius

• Risc molt alt: CEIP Ses Rotes Velles i l’Escola d’Educació Infantil Santa Ponça.

Centres sanitaris

• Risc molt alt: Centre de Salut de Santa Ponça.

SANT LLORENÇ DES CARDASSAR

Centres educatius

• Risc molt alt: Escola d’Educació Infantil Card.

EIVISSA

Centres sanitaris

• Risc alt: Centre de Salut de Vila.

Palma concentra la major part de les infraestructures en risc, amb més de 40 centres educatius afectats, a més de dues residències, dos centres penitenciaris i cinc sanitaris. Marratxí és el segon municipi més exposat, amb una desena de centres educatius i diverses residències i equipaments sanitaris. A Sóller i Campos, el risc és també elevat, sobretot per a escoles i centres d’infantil situats prop de torrents. Calvià i Sant Llorenç des Cardassar tenen punts concrets amb risc molt alt, especialment a les escoles d’infantil i als centres de salut propers a zones baixes.

A Eivissa, només figura un centre sanitari —el de Talamanca— amb risc alt d’inundació. La informació revela una vulnerabilitat significativa de les infraestructures educatives i socials de Mallorca, especialment a Palma i Marratxí, on el risc d’inundacions és alt o molt alt en més de mig centenar d’equipaments públics i privats.

Com s'ha arribat a aquesta situació?

La superfície edificada en zones inundables de Palma s’ha multiplicat per 35 en poc més de mig segle. Si l’any 1956 només hi havia set hectàrees ocupades, el 2018 ja se superaven les 251, segons un estudi del geògraf i actual director de RiscBal, Joan Estrany. “La major part d’aquesta urbanització s’ha produït arran del boom turístic, amb l’arribada massiva de nova població que calia ubicar. No es va tenir en compte en cap cas que moltes d’aquestes cases s’aixecaven damunt zones inundables”, lamenta l’investigador en declaracions a l’ARA Balears.

Aquesta construcció descontrolada i l’especulació urbanística han deixat una empremta profunda al territori: avui dia almenys 150.000 persones viuen dins àrees amb risc d’inundació a les Illes Balears, segons Estrany. “Només a Palma i Marratxí ja en són 123.000”, precisa.

Malgrat que l’Estat té perfectament identificades les zones inundables, la concessió de llicències urbanístiques “s’ha mantingut de manera constant, sense importar la condició del sòl”, denuncia un expert en urbanisme que prefereix mantenir-se en l’anonimat. Segons explica, s’han aprovat plans parcials i projectes urbanístics en sòl rústic i urbà sense respectar aquests mapes de risc, tant a Palma com a la resta de municipis de les Illes.