Impetigen, la malaltia de la pell que s’ha disparat entre els infants de les Balears
Habitual a l’estiu, és oportunista: la provoquen els bacteris de la dermis, que aprofiten les ferides per penetrar a l’epidermis i accedir a la sang
PalmaÉs un dia d’estiu, fa humitat i l’aire està carregat de mosquits. Piquen a un infant de tres anys a la galta i ell es comença a rascar amb força fins al punt que s’enceta la pell. Se’l cura i se li posa una tireta i, en principi, tot queda resolt. Però l’endemà li comença a sortir una vermellor i se li forma progressivament una crosta de color mel. Per als pediatres, el diagnòstic és clar. Té impetigen, una malaltia de la pell habitual a l’estiu i que la provoquen els mateixos bacteris de la dermis. Normalment, estan a la barrera dèrmica, però si hi ha una ferida o una picada poden penetrar i provocar una infecció. Pot ser localitzada o escampar-se per la pell, sigui perquè l’infant s’ha gratat a altres zones amb les mans brutes i infectades, o perquè els gèrmens han entrat al torrent sanguini i van sembrant lesions arreu del cos.
Segons les dades d’IB-Salut, l’evolució dels casos mostra una tendència ascendent des del 2021, quan es varen registrar 5.619 diagnòstics, dels quals 4.279 varen ser en menors de 14 anys. L’any següent en varen ser 8.606 i 6.827, respectivament; el 2023, varen ascendir a 12.738 i 10.027. L’any passat varen ser 12.391 i 9.627. Enguany ja se n’han comptabilitzat 5.173 casos, dels quals 3.919 en infants.
El perfil habitual de pacient, explica la pediatra al centre de salut Es Blanquer d’Inca, Nerea Gallego, és el d’infants d’entre 2 i 5 anys. “Són els que més contacte tenen entre ells, es rasquen amb les ungles brutes, es fan ferida, es tornen a rascar, cauen en terra, duen les mans encara més brutes, i això facilita la propagació del germen”, explica. Generalment, les lesions comencen per la zona del nas i de la boca, en ser parts del cos que els infants es toquen més. A partir d’aquí, si s’agafa a temps i es visita el metge, es pot frenar el progrés. Si no, s’entra en un cercle viciós de propagació allà on l’infant es torni a gratar. “La major part de les vegades els infants no noten pràcticament res, més enllà d’una lleugera picor. Es veuen la crosta i se l’arranquen”, diu Gallego.
L’impetigen pot generar dos tipus de lesions en funció de quin dels dos bacteris la produeixi. Hi ha les que formen una crosta de color mel, més habituals a la zona nasal o de la boca, i les que tenen l’aspecte d’una cremada de cigarret amb ampolla, més freqüent a les cames i els glutis, explica la pediatra al centre de salut de Santa Ponça, Rocío Casado, que també és vicepresidenta de l’Associació de Pediatres d’Atenció Primària de Mallorca.
Expansió postpandèmia
Per què és més habitual en els infants? “El seu sistema immunitari és molt més immadur, es fan ferides de manera més freqüent i els mosquits s’acarnissen amb ells. A tot plegat s’hi suma que la seva pell és molt més fina i és més fàcil que es trenqui”, explica la doctora, que també analitza les xifres de casos. “Abans de la pandèmia també teníem molts casos, però amb el confinament vàrem tancar els infants dins una bombolla i quan n’hem sortit, els casos s’han disparat”, diu Casado. A aquest increment hi ha contribuït que ara hi ha més mosquits que abans, molts dels quals són de tipus tigre.
El període d’incubació d’ençà que es produeix la infecció és mal d’estimar, però és d’entre un i tres dies. Ara bé, en 24 hores ja es pot notar la primera lesió i ja és possible que s’hagi propagat pel cos a través de la sang. Segons l’experiència de Casado, el 60% dels casos d’impetigen són de lesions localitzades i la resta, repartides per tot el cos. El tractament habitual és amb una crema antibiòtica. “Amb la pomada tradicional el germen típic ha generat resistència, però va sortir un nou producte el 2018 que és efectiu. Si la lesió és localitzada, amb la crema basta. Ara bé, si ja és a la sang i corre per tot, pot fer falta antibiòtic oral per atacar la malaltia des de dins el cos”, exposa Casado.
Més enllà que genera unes lesions vistoses i que poden alarmar els pares, és una patologia que els pediatres ja tenen dominada, perquè a l’estiu en veuen casos cada dia. Els infants van a la piscina, a la platja, als campaments i van amb la pell més exposada. S’abracen, es peguen i comparteixen tovalloles. Si hi ha qualsevol ferida, ja hi ha risc. “És una malaltia típica, no té efectes secundaris i és innòcua. És un poc incòmoda per a l’infant, perquè li pot picar, però res més. Sempre hi ha hagut impetigen i no s’ha de crear alarma”, explica Edelmiro Vergés, pediatre a Atenció Primària, que també està preocupat per l’increment de les resistències dels gèrmens als antibiòtics tradicionals.
En cas que un progenitor vegi una lesió estranya en l’infant, prop de la boca o del nas, no cal que vagi a Urgències. “La majoria dels centres de salut podem donar cita ràpida. Mentrestant, s’ha d’intentar evitar el contacte amb altres infants, almenys fins un dia després d’haver començat el tractament”, adverteix Gallego. Com en totes les malalties infeccioses, la prevenció és clau. Cal dur les ungles curtes, les dents netes i si hi ha una ferida o crosta, netejar-la amb aigua i sabó. Si es veu que la ferida torna vermella, que comença a supurar o que grogueja, toca visitar el metge, que iniciarà un tractament.