Les Illes perden 67 milions de litres d’aigua per la xarxa cada dia
Es redueix un 1% el percentatge de fugues, però els increments de consum (un 4,8% més en un any) fan estèril l’esforç, i la sagnia del recurs continua. La sequera i el creixement urbanístic disparen les alertes dels experts
PalmaLes Balears consumiren el 2024 un total de 111,3 hectòmetres cúbics d’aigua, és a dir, 111.300 milions de litres, el que suposa d’entrada un increment descomunal, de més del 4,8% en un sol exercici, respecte del 2023. Però el més preocupant és que una cinquena part de l’aigua que es va introduir dins la xarxa, 24,4 hectòmetres cúbics, no va arribar a la seva destinació, perquè es va perdre per les innumerables esquerdes i fuites que pateix el sistema de distribució. Les dades acaben de ser publicades per l’Agència Balear de l’Aigua i transmeten bàsicament dues idees:millora lleugerament la situació amb una reducció molt petita de les fuites, però el gran increment de consum any rere any fa que això no es noti i que, per tant, l’esforç hídric continuï sent molt superior als recursos disponibles.
Les Illes perden 67 milions de litres d’aigua diaris per les canonades. “És una tragèdia, perquè hem de pensar que ara mateix per cada 100 litres que ficam dins la xarxa, més de 20 es tuden. Com podem demanar-li compromís als ciutadans a l’hora de gestionar un bé tan escàs si som incapaços de tenir unes infraestructures en condicions que evitin aquesta situació?”, es demana el director de l’Aliança per l’Aigua, Juan Calvo, que coneix bé la realitat i la dificultat de millorar aquesta situació perquè va ser gerent d’Abaqua durant la darrera etapa del Pacte:“No en podem fer demagògia, no és fàcil revertir la situació, però hi ha un element fonamental que és el compromís municipal a anar arreglant la xarxa. I això es fa molt per sota del que tocaria”, assegura.
Els motius són molt fàcils d’explicar, assegura Neus Prats, del GEN-GOB Eivissa, qui considera que “els ajuntaments no es volen gastar els recursos públics a protegir l’aigua. I un exemple és la manca d’inversió en la reparació i manteniment de la xarxa. Són obres que no es veuen i, per tant, no donen vots. A més, quan veus els planejaments urbanístics, com el de Sant Josep, que planteja un creixement a un terme que ha esgotat l’aigua, t’adones que no els importa el futur. És desolador”, lamenta.
Segons les dades del Portal de l’Aigua, dels 24,4 hectòmetres cúbics que es perderen dins les canonades el 2024, Mallorca va ser l’illa que més hi va contribuir, amb 18,4 hm3. La que menys, Formentera, tot i que en va perdre més el 2024 que el 2023, com també li va passar a Eivissa, perquè l’increment de consum va anul·lar completament les petites millores en les xarxes. I el cas és que les Illes passaren de consumir 106,2 hectòmetres cúbics el 2023 als 111,3 de l’any següent. Formentera va ser la que va créixer més en percentatge, amb un augment d’un 14,3% en aigua subministrada en un sol any, i Mallorca la que més ho va fer en termes absoluts: la major de les Balears va consumir 4.400 milions de litres més entre 2023 i 2024.
Petites millores per illes
“És una llàstima que l’increment de consums tapi una mica els bons resultats de la reducció de les fuites”, vol destacar el director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat, qui insisteix que “després d’uns anys en els quals semblava que res no millorava, totes les Illes amb l’excepció d’Eivissa milloren en conjunt. I no és fàcil, són inversions molt costoses per als ajuntaments, i per aquest motiu el Govern s’hi està implicant, perquè ens hi jugam el futur. Ho tenim clar i no aturarem de fer feina fins que aquestes xifres millorin. És evident que no podem perdre aquesta milionada de litres perquè no ens sobra l’aigua, i posar-la dins la xarxa és un esforç cada vegada més important”, opina Calafat.
Municipis que en perden més del 40%
Encara que les mitjanes per illes se situen entre el 14,5% de Formentera i el 24,7% que assoleix Eivissa, la realitat d’alguns municipis és realment molt exagerada. Els que pitjors resultats donen, amb diferència, són Campos, que tuda fins a un 67,1% de tota l’aigua que introdueix a les canonades, i Esporles, que ja va pel 58%. El més significatiu és que tant un municipi com l’altre han empitjorat els seus registres i, per tant, no només consumeixen molta més aigua que fa 25 anys (vegeu gràfic adjunt), sinó que, a més, el percentatge d’aigua que es perd pel camí és encara major.
Tampoc presenten una situació gaire millor Sineu, que perd avui el 41,8% d’aigua, quan fa 25 anys només en perdia el 16,5%; Selva, que ha passat del 31,1% al 50,3%; i Campanet, que ja va pel 43% d’aigua tudada, quan l’any 2000 aquest concepte només arribava al 24,7%. Sant Antoni de Portmany és el cas més negatiu d’Eivissa, ja que ha passat de perdre un 17,6% a un 24,6%, mentre que, a Menorca, Ciutadella no aconsegueix millorar el seu 25% de pèrdues. Això sí, amb l’increment de consum pel creixement urbanístic, l’aigua subministrada s’ha hagut d’augmentar i, per tant, també el total de l’aigua perduda.
“I és que si un municipi redueix un 5% les seves pèrdues, però el creixement poblacional i turístic augmenta un 20% en una o dues dècades, el que està passant és que tuda molta més aigua. Perquè el volum total del recurs que has de ficar dins les canonades és molt més elevat, i ho és també el nombre de litres que es perden”, explica Juan Calvo, de l’Aliança per l’Aigua.
En aquest sentit, assegura que li sembla “molt preocupant que els poders públics no apostin d’una manera decidida per reduir aquest augment constant de la capacitat turística i residencial, perquè lamentablement ja no hi ha més aigua. Els aqüífers estan sobreexplotats, i les dessaladores estan funcionant a tota a l’estiu”. “No tindrem cap nova dessaladora a curt termini i, per tant, és hora d’aplicar altres polítiques, que bàsicament són contenció urbanística i millora en la gestió, incloent-hi una forta inversió a detectar i arreglar fuites”, conclou.
Fins i tot Menorca, tradicionalment presentada com l’illa de l’equilibri i la moderació en matèria de creixement urbanístic, ha experimentat els darrers temps un augment considerable del consum d’aigua. En un sol any ha passat dels 9,6 hm3 consumits el 2023 als 10,1 el 2024, el que suposa un increment de més del 5%. L’Institut Menorquí d’Estudis i el GOBMenorca han advertit aquest estiu sobre la greu situació hídrica que viu l’illa. Segons ha dit el geòleg Agustí Rodríguez (IME) en diferents ocasions, “els aqüífers menorquins es troben en nivells molt baixos, comparables als anys més crítics, com el 2000”, i en algunes zones han patit descensos de fins a 28 metres des dels anys vuitanta.
Això està provocant que tot i els episodis de pluja, “els aqüífers no es recuperen perquè la demanda d’aigua supera de llarg la capacitat de recàrrega natural”, ha dit també Miquel Camps, del GOB. Actualment, hi ha més de 2.500 pous registrats a Menorca, però només una petita part està realment controlada, cosa que fa molt difícil conèixer-ne i gestionar-ne el consum real. Els ecologistes i els tècnics de l’IME consideren que hi ha usos que són clarament insostenibles, com el reg de jardins o el fet d’omplir piscines en un context de sequera.
Per revertir aquesta situació, les propostes de les entitats menorquines bàsicament s’orienten a reduir la demanda d’aigua limitant-ne usos no essencials, millorar les infraestructures per evitar fugues, implementar comptadors intel·ligents i aplicar tarifes que en penalitzin els consums excessius. Menorca ja està en situació de prealerta per sequera i “pot arribar a un escenari catastròfic si no es prenen decisions valentes”, assegura el GOB Menorca.
Restriccions
Com que la realitat és que no s’aconsegueix frenar el creixement urbanístic ni turístic, i a la vegada les canonades perden 67 milions de litres diaris, els municipis veuen com de cada vegada és més complicat passar l’estiu. Enguany, les Illes han entrat en una fase crítica pel que fa a la gestió de l’aigua. “La sequera acumulada, la temperatura alta i l’elevat consum estiuenc ens han duit a una situació complicada, que a més hem d’analitzar en el context d’un cicle molt sec”, recorda el director general de recursos hídrics, Joan Calafat, qui considera que “per molta sensibilització que s’hagi fet en el passat, no basta. L’aigua és un dels grans reptes que tenen les Balears per al segle XXI”.
Aquest panorama d’elevat consum, sequera i augment residencial i turístic obliga molts municipis a imposar restriccions per intentar garantir l’abastiment mínim i protegir els recursos hídrics. A mesura que les reserves subterrànies minven, es multipliquen els bans municipals, els límits al consum i les crides a la responsabilitat ciutadana.
A Mallorca, diversos municipis han pres mesures dràstiques. A Estellencs, des de la primavera, es limita el consum a 120 litres per persona i dia, i es prohibeix regar, omplir piscines i fer net cotxes. A Esporles, les restriccions inclouen la prohibició del reg de jardins amb aigua potable, neteja d’exteriors i usos recreatius. Banyalbufar aplica talls nocturns d’aigua, actualment els divendres i dissabtes. També hi ha pressió al Pla de Mallorca, on municipis com Porreres, Montuïri i Algaida han hagut de ser abastits amb camions cisterna puntualment, i s’estudien restriccions addicionals. A Sóller, les recents restriccions ja han aconseguit reduir-ne un 11% el consum.
A Menorca, la situació és especialment delicada a Maó, on l’Ajuntament ha imposat restriccions estrictes: ha prohibit fer servir l’aigua de la xarxa per a usos no essencials com regar, omplir piscines, rentar vehicles i dutxes a platges. Tot i que la resta de municipis menorquins no han decretat restriccions formals, molts han activat campanyes informatives.
A Eivissa, el municipi de Santa Eulària ha decretat limitacions de cabal als grans consumidors des de l’1 de juny fins al 30 de setembre, amb l’objectiu d’estalviar més de 67.000 tones d’aigua. A Vila (Eivissa ciutat), l’Ajuntament ha tallat l’aigua de les fonts públiques municipals com a mesura simbòlica i pràctica per fomentar l’estalvi. La situació a l’illa és preocupant, especialment en àrees turístiques amb alta demanda estacional. Neus Prats, del GEN-GOB, també lamenta que “ni l’aigua depurada es pot fer servir per a l’agricultura, perquè té massa sal. És hora de prendre’ns seriosament el tema entre tots o les conseqüències seran irreversibles”, assegura l’ecologista.
No hi ha una xifra disponible sobre el que inverteixen els ajuntaments de les Balears en millora de les canonades, però l’Aliança per l’Aigua té molt clar que és “absolutament insuficient”. “Són actuacions costoses perquè inclouen la detecció, la reparació i el manteniment”, explica el director, Juan Calvo. Aquest especialista recorda que a més, “avui dia hi ha prou tecnologia per digitalitzar el seguiment dels consums, per trams i, per tant, això t’ajuda molt a trobar on perds l’aigua i minimitzar el cost de l’actuació, però clar, primer cal apostar per invertir-hi, i en general no es fa”, lamenta. La bona notícia és que en 20 anys hi ha ajuntaments que han reduït a la meitat les seves fuites.