“La història i la memòria democràtica hi són, cap derogació d’una llei les esborrarà”

Palma“Fa 25 anys que treballam la memòria democràtica, i continuarà existint per honorar i reparar les víctimes, amb llei o sense”, ha dit aquest dimecres la professora de Dret Internacional de la UIB Margalida Capellà en el transcurs de la jornada “Memòria democràtica i discriminacions: Les Balears i Espanya en transparència” organitzada per l’ARA Balears. La imminent derogació de la norma que es va aprovar el 2017 i que promou, precisament, la recuperació de testimonis, la recerca i l’impuls de reconeixements als familiars i les víctimes ha centrat part de la trobada, en la qual també ha participat l’artista Mar Grimalt, i que ha moderat la directora del setmanari de l'ARA Balears, Cristina Ros.

L’acte s’ha encetat amb una impressionant adaptació de Mar Grimalt d’un poema de Damià Huguet. La creadora ha explicat que “molts joves de la meva generació, que encara no tenim els 30 anys, hem vist com a Batxillerat la Guerra Civil i el franquisme es passen molt per damunt, un dèficit formatiu que evidentment no ajuda a fer que n'entenguem la importància”. Un dels punts de la conversa ha estat, precisament, la creixent onada de joves que repeteixen proclames de la ultradreta, com que “amb Franco es vivia millor” o amb afirmacions clarament racistes. En aquest sentit, Grimalt ha dit que “s’ha d’intentar entendre que som una generació plena d’incerteses".

"Els nostres pares ens educaren dient que si et formaves molt, tindries feina i estabilitat assegurada, i hem descobert que no hi ha res segur ni estable en aquests moments. Davant això, els missatges de la ultradreta són d’una certesa fèrria, i molts joves s'hi aferren. No perquè hi estiguin d’acord o no, sinó perquè són plantejats amb molta contundència i claredat. Cercam certeses”, ha reiterat.

Per a Grimalt, “la història hi és, i cap derogació d’una llei o d’una norma acabarà amb ella, ni l’esborrarà”.

Per la seva banda, Margalida Capellà ha volgut llançar un missatge d’optimisme respecte de la situació política i social en matèria de memòria democràtica: “Crec que podem estar ben segurs que som al costat correcte de la història. I duim molts anys fent feina, amb normatives i sense. I, per tant, la tasca continua, i passa perquè cadascun de nosaltres hi contribuïm amb la recerca, l’educació, el periodisme de qualitat, cadascú des del seu àmbit. Ja ho hem fet i vàrem aconseguir una llei”, ha afirmat.

Segons la seva opinió, els motius que duen el PP i Vox a eliminar la Llei de memòria democràtica (que ja es troba en fase de derogació al Parlament de les Illes) és “perquè hi ha una llei, una norma amb aquest elevat rang, que condemna el franquisme. I això no ho toleren”. Capellà ha destacat el rigor de la norma i ha afirmat que “no hem d’oblidar que, per sort, hi ha una llei estatal, que actuarà i cobrirà aquells aspectes que no hi quedin per la norma autonòmica una vegada sigui derogada. A més, hi ha la Llei de fosses, que no desapareix”, ha reivindicat.

Les dues ponents han coincidit en la necessitat dels demòcrates de “fer pinya” i continuar reclamant el reconeixement d’uns fets que “són prou contrastats pels historiadors, i que mai no s'han de repetir”. La taula rodona d’aquest dimecres ha omplert de públic la biblioteca de l’Estudi General Lul·lià. L’acte també ha tingut el suport del Ministeri de Planificació del Desenvolupament.