Salut

Hipra preveu sumar-se a l'octubre a la quarta ronda de vacunació contra el covid

La companyia espera rebre l'aval de l'Agència Europea del Medicament després de l'estiu

3 min
Un investigador a l'interior de la farmacèutica Hipra, en una imatge d'arxiu

GironaEl mes d'octubre. És la nova data prevista per la gironina Hipra per aconseguir l'autorització de la seva vacuna contra el covid-19. La directora d'I+D de la companyia, Èlia Torroella, ha exposat que esperaven rebre l'aval de l'Agència Europea de Medicaments entre aquest juny i el juliol, però els han sol·licitat més dades. "La situació ha anat canviant i a cada moment s'han requerit exigències diferents, i en el nostre cas ens han demanat aportar més informació. Sabem el que volen, els ho aportarem, i estem convençuts que la vacuna formarà part dels plans de vacunació a la tardor", ha destacat la directiva, en referència als plans del ministeri de Sanitat de començar a posar la quarta dosi als majors de 60 anys i al personal sanitari passat l'estiu.

La responsable d'Hipra ha afegit que, fins ara, les dades recollides demostren que el nou preparat presenta una protecció "superior" amb totes les variants de coronavirus i que té "menys efectes secundaris" que les altres solucions existents. "Hem d'esperar que passin més mesos, però hem confirmat que té una duració més llarga i que, com a mínim al cap de sis mesos, té uns nivells clarament més alts de protecció", ha recalcat.

La vacuna d'Hipra està basada en dues proteïnes recombinants, una que prové de la variant alfa i una altra de la variant beta, que s'uneixen en una sola estructura que permet generar una resposta immunitària contra la proteïna Spike del covid.

Paral·lelament a l'avenç dels estudis clínics, Hipra també manté converses amb la Unió Europea per tancar el contracte de compra. Torroella ha indicat que estan en una "fase avançada" de les negociacions, però que no pot revelar ni el nombre de dosis ni el preu que es pagarà per la confidencialitat dels contractes. De fet, tot i que les vacunes s'han adquirit amb diners públics, les autoritats europees no han revelat quants diners s'han pagat per cada injecció. "Només puc dir que serà molt més econòmica que les de RNA", ha indicat la directiva en referència a les de Pfizer i Moderna.

Un cop l'Agència Europea de Medicaments doni llum verda a la vacuna catalana, l'empresa podrà vendre el preparat a altres parts del món. "Estem en converses amb països de Llatinoamèrica, d'Orient Mitjà, d'Àsia… Hi ha molt d'interès pels avantatges que presenta", ha assegurat la responsable d'I+D. 

De fet, per garantir que quan rebin l'aval de les autoritats tinguin dosis suficients per a tots els demandants, Torroella ha assenyalat que des del mes de gener tenen les màquines de producció engegades i que ja tenen comprats també tots els components per fabricar-la, així com els envasos i vials. "Ara tenim produïdes una mica més de 100 milions de dosis de la substància activa. La nostra capacitat de producció és enorme, no tindrem problemes", ha reiterat la directiva, que també ha dit que estan treballant per oferir monodosis del preparat a partir del 2023.

Una vacuna esterilitzant, el repte pendent

Durant l'esmorzar informatiu, també han participat en la trobada altres experts que han ressaltat els avantatges de la vacuna d'Hipra respecte a les altres que ja existeixen. La secretària de la Societat Espanyola d'Immunologia, Carmen Cámara, ha valorat que la solució catalana està feta amb proteïnes recombinants –i no amb RNA com Pfizer o Moderna– i que això permetrà estimular de manera diferent el sistema immunitari.

"Si només fem servir vacunes de RNA estem cridant sempre els mateixos soldats del sistema immunitari i no la resta. La primera i la segona vegada aquests soldats funcionen molt bé, però la tercera no tant perquè estan cansats. I a la quarta no entenen per què no criden la resta de soldats, i no hi van", ha exposat Cámara recorrent a una metàfora per defensar que els resultats milloren si s'apliquen diferents tipus de vacunes. "Els models vacunals diferents no són nous, amb l'Ebola ja es va fer i va donar uns resultats fantàstics. I amb el covid es va veure amb un estudi que combinar AstraZeneca i Pfizer donava un estímul més potent tant d'anticossos com d'immunitat cel·lular", ha subratllat. 

A més a més, el catedràtic de medicina preventiva i salut pública Ángel Gil de Miguel ha recordat que ja hi ha al mercat altres vacunes com la del papil·loma o l'hepatitis B que estan fetes de proteïnes recombinants –com la d'Hipra– i que, per tant, "són més segures i tenen menys efectes secundaris". Així mateix, el fet que es pugui conservar entre 2 i 8 °C facilitarà molt la logística de distribució i l'administració. 

Per contra, el principal desavantatge d'Hipra és que tampoc és esterilitzant, és a dir, que les persones vacunades amb aquest preparat es poden contagiar igualment. Ara bé, segons Torroella, els casos positius són tots asimptomàtics o lleus i, per tant, també protegeix contra la malaltia greu i la mortalitat.

stats