Salut

Què he de fer si la meva filla té un trastorn de la conducta alimentària?

Els experts donen tot un seguit de consells als pares

3 min
La Marta, una jove que ha patit un trastorn de la conducta alimentària.
Dossier Trastorns de la conducta alimentària Desplega
1.
Més casos, més greus i més joves: l'auge dels trastorns alimentaris
2.
L'última tendència: grups de WhatsApp que fomenten l'anorèxia i la bulímia
3.
"Quan vaig vomitar, em vaig sentir com si m'haguessin fotut un xut d'heroïna"
4.
Què he de fer si la meva filla té un trastorn de la conducta alimentària?

BarcelonaCom podem saber si una filla pateix un trastorn de la conducta alimentària o si el seu comportament només és degut a l'adolescència? Què cal fer en cas que tingui anorèxia o bulímia? I on es pot buscar ajuda? Els professionals donen els consells següents als pares:

  1. El risc de fer dieta. “Si el teu fill consumeix drogues de tant en tant, s'hi pot arribar a enganxar. Doncs si la teva filla intenta baixar de pes sense un control professional, també s'hi pot arribar a enganxar”, afirma la presidenta de l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB), la psicòloga Sara Bujalance, que destaca que és precisament una de les portes d’entrada dels trastorns de la conducta alimentària (TCA). Moltes nenes i noies comencen així, simplement fent dieta. Per tant, segons Bujalance, el primer consell és recórrer sempre a un professional per reduir pes.
  2. Vigilar les paraules. “De què es parla constantment a casa i amb quin llenguatge? Què menja la família?”, es pregunta la psicòloga clínica Montse Sánchez, fundadora i directora d'Eàtica, un dels centres privats especialitzats en trastorns de la conducta alimentària. Sánchez considera que, sens dubte, els comentaris en l'entorn familiar sobre l'aspecte físic poden influir en conductes que portin a l'anorèxia i la bulímia. Sovint són comentaris aparentment inofensius o en teoria fets amb bona fe. Per tant, és important vigilar les paraules.
  3. Senyals d'alarma. Hi ha uns quants aspectes que poden servir d’alarma per detectar un possible trastorn de la conducta alimentària. "Si comencen a menjar menys o a restringir certs aliments, si tallen el menjar a trossos molt petits, si sempre intenten consumir productes light, si diuen que no els agrada el seu cos o si fan exercici físic de manera desproporcionada", enumera Laura Casals, psicòloga d’un dels centres especialitzats d’Ita. També que vagin al lavabo després dels àpats, perquè poden intentar vomitar. O que sovint posin excuses per no menjar, com que els fa mal la panxa o que ja han menjat amb les amigues fora de casa.
  4. Canvis físics. Els canvis bruscos de pes, la caiguda dels cabells, que els creixi pèl a tot el cos, que sempre tinguin fred o deixin de tenir la menstruació són senyals físics d'un possible trastorn de la conducta alimentària. Les que en pateixen solen canviar la manera de vestir i fan servir roba ampla, precisament, per camuflar aquesta metamorfosi física.
  5. Irritabilitat i aïllament social. Baixar de pes no és l’únic indicador de patir un trastorn de la conducta alimentària. De fet, una noia pot tenir un pes normal, però fer afartaments i després vomitar o prendre laxants. I això també és un TCA. Sí que tenen en comú totes les persones amb aquest trastorn és que es mostren irritables, poc motivades i comunicatives, s'aïllen socialment o redueixen el rendiment escolar.
  6. Escolta activa. Les persones amb un trastorn de la conducta alimentària no solen ser conscients de la malaltia i sovint menteixen o intenten manipular. “Recomano als pares parlar amb la filla de manera calmada, amb una escolta activa i sense focalitzar la conversa en el menjar, sinó en com la poden ajudar”, afirma Montse Sánchez, d'Eàtica.
  7. Tractament especialitzat. "El primer pas per demanar ajuda és anar a la xarxa pública de salut", destaca Bárbara Alcaide, responsable d'atenció a les famílies i les persones afectades amb TCA de l'ACAB. És a dir, anar al pediatre o al metge de capçalera perquè consti a l'historial de la pacient. L'ACAB també recomana buscar ajuda professional especialitzada en trastorns de la conducta alimentària. És a dir, no anar a qualsevol psicòleg o psiquiatre. I, lògicament, contactar amb l'associació per obtenir assessorament.
  8. Sense miralls ni bàscules. Un cop diagnosticat un TCA, els protocols que cal seguir no estan consensuats i d’això es queixa precisament l'ACAB. Per exemple, alguns experts recomanen a la família que elimini les bàscules i els miralls de casa. En canvi, uns altres no. La darrera paraula, en tot cas, la tenen els professionals.
Dossier Trastorns de la conducta alimentària
Vés a l’ÍNDEX
stats