La Justícia obliga el Govern a tramitar la petició per declarar la Casa del Poble espai de memòria

PalmaUn jutjat contenciós administratiu ha estimat el recurs presentat per Amics de la Casa del Poble contra la decisió del Govern d'inadmetre la sol·licitud perquè l'antiga Casa del Poble de Palma fos inscrita com a espai de memòria d'acord amb la Llei de memòria democràtica de les Illes Balears de 2018.

Segons ha informat l'entitat en un comunicat, la sentència anul·la la resolució administrativa que va rebutjar la petició i ordena a l'Executiu autonòmic iniciar el procediment corresponent, tramitar-lo i dictar una resolució sobre el fons de la qüestió.

La sol·licitud havia estat presentada el novembre de 2021 amb l'objectiu de recuperar per al patrimoni col·lectiu l'espai que va ocupar la Casa del Poble, situada a la confluència dels carrers Reina Maria Cristina i Manel Sanchis Guarner de Palma. Els impulsors de la iniciativa defensaven que aquest indret havia de servir per construir un equipament públic al servei de les classes treballadores, en coherència amb els valors de solidaritat i universalitat associats històricament al moviment obrer.

L'associació destaca que la resolució judicial arriba només dos mesos després que el Parlament derogàs la Llei de memòria democràtica en què es fonamentava la seva petició. Per aquest motiu, consideren que el debat actual no se centra tant en si la Casa del Poble acabarà sent inscrita o no al catàleg d'espais de memòria, sinó en els motius pels quals la sol·licitud no va ser tramitada quan el mateix Govern havia reconegut l'any 2023 que havia de seguir el procediment previst per la normativa.

"Per què ha estat necessari esperar una sentència dictada tres anys després de l'inici del litigi?", es demanen des de l'entitat. Amics de la Casa del Poble també recorda que l'anunci del Govern espanyol de presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la derogació de la llei podria comportar la recuperació de la norma, però adverteix que això no garantiria automàticament la inscripció de l'antic edifici en el Catàleg d'Espais de Memòria. En aquest sentit, remarquen que figures com la permuta o l'expropiació continuen estant a disposició de les institucions autonòmiques.

L'associació ha aprofitat la sentència per reclamar una "reflexió" als responsables polítics que, al seu parer, varen bloquejar la protecció del solar. Consideren que la construcció d'una societat més justa requereix "pràctiques restauratives" i una assumpció de responsabilitats per les decisions adoptades.

En aquest marc, insten l'exvicepresident del Govern durant la passada legislatura, Juan Pedro Yllanes, signant de la resolució d'inadmissió, a assumir voluntàriament les costes processals derivades del procediment judicial. Si rebutja aquesta possibilitat, estenen la petició als qui formaven part del seu equip, Jesús Jurado i Marc Herrera, i, en darrer terme, a l'expresidenta Francina Armengol, com a màxima responsable de l'Executiu que va adoptar aquella decisió. "Externalitzar els errors sobre la societat civil contribueix a augmentar la desafecció política i a erosionar la democràcia", conclou l'entitat.