INFORMÀTICA

“M’han arribat a dir que som massa guapa per ser informàtica”

Les dones no arriben al 8,5% del total de matriculats a Enginyeria Informàtica a la Universitat de les Illes Balears

Diu l’estereotip que a les dones no els agraden les carreres tècniques. I en el món dels programadors, l’estereotip es tradueix en xifres. María Calzada i Clara Bonnín, enginyeres informàtiques i programadores d’Habitíssimo, ho varen comprovar el primer dia de classe. “Al primer curs, érem almenys 120 alumnes i només quatre dones”, recorda Calzada. La masculinització del món informàtic les desconcerta, perquè a totes dues els encanta l’ofici. “Té un vessant creatiu molt estimulant”, diu Bonnín encongint les espatlles. Tot i això, els clixés hi són i les persegueixen. “M’han arribat a dir que som massa guapa per ser informàtica -lamenta Calzada-, i fins i tot massa normal”. A Bonnín també l’han tractada d’estranya, i al masclisme hi afegeix “el mite de l’informàtic ‘freaky’, sense aptituds socials, quan és tot el contrari”.

Allò cert és que el grau d’Enginyeria Informàtica de la Universitat de les Illes Balears (UIB) és ben lluny de la igualtat. Si enguany hi ha 519 alumnes matriculats, només 44 són dones. O sigui, que el gènere femení només representa un 8,47% dels estudiants. Tampoc no hi ha equilibri a la resta de graus de l’Escola Politècnica -on s’imparteix Matemàtiques i els diferents tipus d’Enginyeria-, amb només un 18,6% de matriculades. Un percentatge que s’allunya molt de la proporció global de la UIB, on enguany reben classe 6.957 dones de 11.642 alumnes, és a dir, un 59%.

Al món laboral les estadístiques no són gaire diferents. Fonts de l’Associació Balear del Software, Internet i Noves Tecnologies (GsBit) calculen que les dones representen entre un 15% i un 18% dels perfils tècnics de les empreses tecnològiques de les Illes, i només tres d’aquestes companyies les dirigeixen dones. L’escenari és semblant a l’estat espanyol, on, segons el Llibre Blanc de les dones en l’àmbit tecnològic (2019), elles són el 18,6% dels graduats en estudis tecnològics, i només el 15,6% dels treballadors amb perfil tècnic del sector digital.

Pressió social

“Encara hi ha certa pressió social a l’hora d’escollir una carrera”, sosté María José Bestard, professora de Tecnologia de l’IES Binissalem. “Quan l’assignatura deixa de ser obligatòria, a quart d’ESO, és com si a elles els deixàs d’atreure”, comenta. Clara Sastre, alumna de segon d’ESO, atribueix aquesta tendència, sobretot, a les juguetes estereotipades, però també en culpa els comentaris d’alguns companys: “A mi m’agraden molt els videojocs, sempre hi he jugat i som bona, però sovint m’ho posen en dubte”. “Es pensen que ho dic per fer-me la interessant i que serà molt fàcil guanyar-m’hi”, lamenta.

La professora Aina Llabrés, del mateix centre, parla d’una altra al·lota de tercer d’ESO que vol ser informàtica: “La qüestionen sovint, i és per això que les dones han de demostrar que en saben més que els homes”. Però l’institut no ha volgut quedar-se de braços plegats davant de fets com aquests. Enguany ha programat un seguit d’activitats per treballar el paper de la dona en la història, la ciència i els drets i les llibertats que es desenvoluparan fins dia 8 de març, el Dia internacional de la dona.

Però a les dones programadores no sempre les han qüestionat. Entre el 1970 i el 1983 varen passar a ser d’un 13% a quasi el 40% dels matriculats a Ciències de la Computació als Estats Units, tal com reflecteix un informe del National Center for Education Statistics, la principal entitat federal d’estadístiques relacionades amb l’educació. “Com que no era una feina considerada important, estava més feminitzada... fins que es va descobrir que era bàsica i es va invertir la tendència”, explica Antònia Tugores, enginyera de dades de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC).

Manquen referents

L’Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) atribueix la manca de vocació femenina a l’àmbit STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques, per les sigles en anglès) als tòpics que transmet la indústria audiovisual, i esmenta un estudi que xifra en un 12% les dones que hi apareixen amb feines d’aquests sectors. De fet, totes les entrevistades en el marc d’aquest reportatge hi coincideixen: manquen referents femenins STEM als llibres de text, a les pel·lícules, als anuncis i als mitjans de comunicació.

Fer entrar les dones als sectors clau d’una societat en plena digitalització és l’objectiu de la Plataforma 11F, constituïda per dones de diferents entitats dels sectors STEM, que ha preparat un seguit d’activitats amb vista al Dia internacional de la dona i la nina en la ciència, el pròxim 11 de febrer. Entre altres actes, han organitzat un taller de programació gratuït per a dones, cites ràpides amb científiques, xerrades d’investigadores per a alumnes de Primària i Secundària, i fins i tot una gimcana al Parc Bit sobre les dones que donen nom alguns dels seus carrers, com Laura Basi, Ada Lovelace i Antonia Maury.

Però l’acció de plataforma no es limita a un sol dia de l’any. “En l’àmbit de la investigació, moltes dones pateixen discriminació i una competència salvatge entre companys”, explica Marina Sanz-Martín, que investiga al Centre Oceanogràfic i és portaveu del col·lectiu. Per això, han impulsat plans d’igualtat i riscos psicosocials als centres de recerca. També s’han reunit amb el rector per abordar aquestes situacions, “quasi totes desconegudes i no reconegudes per la direcció de la universitat”, comenta. Amb tot, es mostra optimista: “Els hem demanat que donin suport a les víctimes i en facin un seguiment”.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF