Guillem Riera: “L’autèntica tensió a Son Gotleu és no saber com arribar a final de mes”

PalmaFamílies desesperades sense cap ingrés enfonsades entre la depressió i la desmotivació que fa que arribin a plorar davant dels treballadors socials, cremats davant la cronificació. Psicòlegs desbordats. Tensió acumulada que pot ser brou de conflicte. Tot i així, Son Gotleu de dia respira tranquil. És de nit quan el tràfic de drogues produeix enfrontaments.

El deteriorament de la població de la barriada és constant. El problema de fons no és un altre que la pobresa, que s’agreuja dia a dia amb la crisi. “Hem de trobar una sortida per a aquesta gent -diu Guillem Riera-, que creu que l’única resposta és la creació de llocs de feina”.

Quanta població de Son Gotleu ateneu?

Unes 1.700 famílies. Una xifra que és el resultat d’un augment important de demanda. Els darrers cinc anys ha crescut un 6%, un creixement que no s’han produït en altres zones de Palma.

Quin és el motiu del creixement de la demanda?

Actualment és un barri receptor de migració interna urbana. Ve molta gent que estava en altres barriades. És població amb perfil de demandant de serveis socials.

Perquè el preu de lloguer de cases és més barat?

Sí, però també cal assenyalar que l’evolució natural d’aquest tipus de població és acabar vivint en habitacions, perquè tots aquells que abans treballaven en la construcció han quedat sense res, sense cap prestació ni cap ajuda familiar. A això s’hi afegeix la pobresa energètica, perquè la factura del llum s’ha encarit un 60% en els darrers anys. I així hi ha famílies que no és que no puguin pagar el lloguer, és que no en tenen per al rebut del llum.

I a tot això s’hi sumen les despeses escolars?

Ara que comença el nou curs tenim un flux de demanda molt important de famílies que no poden pagar els llibres ni l’equipament escolar perquè no tenen cap ingrés.

La situació va a pitjor?

Els problemes de l’economia domèstica, del que anomenam microeconomia s’estan disparant. Aquesta és l’autèntica tensió dins de les llars de Son Gotleu, on viuen moltes famílies que s’aixequen cada dia sense saber com arribaran a final de mes; aquest estrès és un brou que genera molta tensió.

I poques alternatives…

Cada pic hi ha més gent que cerca doblers en l’economia submergida, cosa que vol dir que cada vegada hi ha més competitivitat en aquest àmbit. Per exemple, si abans n’hi havia un parell que recollien ferralla, harà n’hi ha molts més.

Com és en aquest context la vostra feina?

No ens dedicam a fer treball social, sinó contenció de necessitats bàsiques d’alimentació i lloguer. No podem fer processos de millora de famílies o de persones, que és el que dóna sentit a la nostra feina. La situació és pagar un rebut d’aigua o un lloguer. És aquest el camí?

I quin seria?

El millor indicador de benestar social és feina. La desocupació produeix processos de desocupació familiar i destrueix l’autoconcepte que es té d’un mateix. El fet d’haver de sobreviure, l’estrès que genera, acaba en depressió, en quadres de salut mental, i això també provoca molta violència intrafamiliar. L’esforç no hauria de ser tant dotar amb un bon catàleg de prestacions com crear llocs de feina. Amb 400 euros d’ajuda, la persona no se sent reconeguda. Es deteriora l’autoconcepte que es té d’un mateix: com et presentes davant dels teus fills com una persona vàlida?

Detectau cada vegada més desesperança?

Els nostres psicòlegs estan desbordats. La gent no ve a demanar ajuda, vol una feina. I com que no n’hi ha, es troben amb aquesta muralla que els produeix una implosió personal. Després d’una estona parlant, diuen: “Em sent malament”. La població espanyola pateix el mateix, però com que tenen més xarxa familiar, tarden més a caure en això. A més, com som un servei personal que donam la cara, la gent és atesa, rebuda i ens hi implicam. Hi ha gent que torna a venir només per parlar. Ens diu coses com “ets l’únic que m’escolta”. S’han pogut descarregar i et donen les gràcies. I és que la fredor administrativa és total, et tracten com un número i nosaltres com a mínim posam l’orella. La gent agraeix poder plorar, en sentit literal.

Però, hi ha qui troba feina?

Sí, molt de tant en tant i quan passa, els treballadors del centre ho celebram com si fos una festa. Algú diu: “A Ibrahim l’han contractat dos mesos a la cuina d’un restaurant”. I tots feim: “Ueeeee” -diu amb un ampli somriure, mentre aixeca les mans i les mou-. O: “na Fàtima farà feina dues setmanetes de cambrera de pisos”. I tothom supercontent aplaudint.

I què es respira al carrer?

Nosaltres ens dedicam al barri al matí i a l’horabaixa. És un barri alegre i, malgrat les mancances, la gent comparteix el pa i viu amb tranquil·litat i molta humilitat. Els professionals que diàriament visiten les cases de les famílies no tenen sensació d’inseguretat i es repecta moltíssim la nostra feina i mai ningú no ha tingut por. Això sí, al vespre surten els altres personatges que es dediquen a activitats delictives. I molt dels problemes de bregues i agressions estan vinculats directament a això.

Hi ha enfrontaments entre gitanos i nigerians?

Això és una generalització poc encertada. Els enfrontaments han estat entre determinats gitanos i determinats nigerians. Si es rebosteja un poc, es veu que això té una vinculació directa amb el tràfic de drogues. Aquí nosaltres no podem fer feina, hi han d’intervenir els cossos de seguretat. Són els que han de revertir aquesta situació, no som nosaltres.

Què necessita Son Gotleu?

Fa anys que és una barriada prioritària a escala municipal i de Regidoria de Serveis Socials, gràcies a un acord de ple de la legislatura passada. Això és real. No és només que hi ha més atenció social, també s’hi fan més hores de neteja i hi ha més policia. El que necessita un barri com Son Gotleu, que es caracteritza per la interculturalitat, són mediadors. El batle Mateu Isern parlava de la necessitat d’educar, però jo crec que no només s’ha d’educar la població infantil, també cal fer-ho a l’adulta, perquè els paradigmes socioculturals són molt diferents. Així, el mediador és una figura clau. Necessitam dos mediadors a temps complet. Els darrers mesos no n’hem tingut i ara en tenim a temps parcial. Són necessaris dos mediadors amb dedicació exclusiva. Fan una feina preventiva molt important. I quan n’hem tingut, els resultats han estat molt bons. S’ha mitjançat en conflictes que gràcies a ells no han arribat a més.

Com us afecta la imatge de Son Gotleu que surt als mitjans?

Jo represent més de vint treballadors del centre de serveis socials i és una llosa que fa que ens demanem per què feim feina. Cada dia, més de cent persones a Son Gotleu treballam per tal de millorar la situació. Encara és pitjor quan ho reprodueixen els polítics. Nosaltres hem fet feina per als diferents partits i sempre hem duit la camiseta de l’Ajuntament de Palma, però de vegades tenim la sensació que els polítics no la duen, sinó que duen la seva.

Com valorau les declaracions del batle Isern en què digué que és un barri conflictiu?

Jo era allà i les paraules es varen treure de context. Isern va parlar de la complexitat de Son Gotleu i va dir que la conflictivitat era inevitable, però de la mateixa manera que en altres barriades. Vull dir que aquest batle ha vingut més a Son Gotleu que la suma de tots els altres batles. I això ens ha donat l’oportunitat de poder demanar el que necessitam. Jo, per exemple, li vaig dir que feien falta mediadors, i li ho vaig dir a la cara, no amb un escrit. Una altra cosa és que et facin cas.

Què es pot fer per acabar amb l’estigma?

Dia 20 de setembre preparam una fira de productes, de menjar i d’artesania. No és tant per donar a conèixer els comerços de Son Gotleu, que també, sinó que sobretot és perquè la gent es llevi la por de venir a Son Gotleu.