Guillem López Casasnovas: “Tractar igual els desiguals és injust i imprudent; no canviarà les realitats”

BarcelonaEl representant de les Balears a la comissió d’experts que havia de donar el sus a la reforma del model de finançament ha constatat, finalment, els mals auguris que ja va anticipar en ser nomenat pel Govern. Si el mes de febrer ja temia que tot acabaria sent una “martingala”, el catedràtic Guillem López Casasnovas (Ciutadella, 1955) va desqualificar aquesta setmana el document de conclusions presentat recentment. “Les coses que neixen tortes són males de redreçar”, va assegurar en una roda de premsa conjunta amb la consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, qui va coincidir a qualificar el document d’“oportunitat perduda”. El menorquí fa un balanç cru de la proposta que han acabat presentant els experts.

Diríeu que ha estat un fracàs la comissió d’experts per reformar el finançament?

No s’ha confrontat com un problema d’Estat, sinó com un poc més del mateix: les comunitats, cadascuna defensant els seus interessos, i l’Estat, dirimint disputes a la batalla dels doblers a repartir. Amb aquest plantejament, només es podia anar a pitjor.

La proposta final perpetua un sistema que s’ha demostrat que no satisfà gairebé ningú.

El manteniment d’una compensació transitòria, que ja veurem quant durarà, afavoreix l’statu quo de les comunitats sobrefinançades. L’anivellament, que ara podrà ser total i per a tots els serveis, va bé a les comunitats que sense vocació d’autogovern no volen saber res de responsabilitat fiscal. I l’absència de compromís per millorar la suficiència financera del sistema satisfà l’Estat, que és qui continua amb la clau de la caixa. L’invent de l’IVA col·legiat no és factible pel consens que exigeix i és absurd, ja que la recaptació que suposaria es mutualitza entre tots, en lloc de revertir a cada comunitat segons les seves bases; això afavoreix els recentralitzadors. Aquests poden dir així que, si les comunitats volen més diners, que apugin totes alhora els copagaments i els impostos indirectes i d’aquesta manera assumeixin la mala premsa d’una cosa que hauria de fer l’Estat, que s’ho estalvia. I no comprometre’s a quitances permetrà que l’Estat, quan el ministre les doni, es vegi com una mostra de magnanimitat i supediti encara més l’autonomia dels afectats. Tot això, amb una geometria variable en què de vegades depèn del partit que comanda i, moltes altres, de la necessitat dels governs d’arribar a final de mes. Molts experts, d’una manera molt poc sàvia, al meu parer, s’han prestat a aquest joc.

Abans que acabi l’any, s’ha de redactar la proposta amb mesures econòmiques específiques que es negociaran durant el 2018. Veis l’oportunitat (en el vostre vot particular, per exemple) d’introduir millores que suposin un benefici per a les Balears?

Sí, ja sigui cercant compensacions efectives per la via del règim especial (REIB) respecte d’allò que és impossible resoldre al galliner de les reivindicacions conjuntes (i al voltant del qual hi hauria d’haver consens a les Illes, ja que va ser una proposta iniciada pel PP), o ja sigui a través de la via de la capacitat fiscal, si algun dia hi ha seny i aquesta s’obre, i la nostra Comunitat, llavors, s’hi suma mostrant inequívocament vocació d’autogovern.

Amb aquesta proposta, el principi d’ordinalitat queda dinamitat?

El que es perd per sempre és la referència d’ordre de les diferents capacitats tributàries de cada comunitat i que permetia ordenar les contribucions ranquejades contra les transferències rebudes, a manera de balança fiscal del component autonòmic, entre el que una comunitat aporta i el que finalment rep. Això es deu al fet que ara els impostos indirectes participats no s’imputaran com a capacitat fiscal pròpia de cada comunitat amb els coeficients de consum relatiu que donava l’Institut Nacional d’Estadística (INE), sinó que es distribuiran per població corregida. Això és un disbarat. I, en tot cas, l’ordinalitat restant que doni la recaptació per renda esper que es respecti, malgrat que suma vots particulars d’Andalusia i Extremadura molt bel·ligerants que argumenten que el principi no té empara constitucional... En fi!

El sistema perpetua i fins i tot agreuja la dualitat entre les comunitats del règim comú i dues comunitats forals.

Sí. Pel forat d’encaix martellejat que deixa ara la reforma a les comunitats de “règim comu”, és impossible reencaixar les comunitats ara desencaixades (les forals) o les que ho pretenen. S’ha perdut una oportunitat de mostrar amb fets i no amb paraules que es vol afrontar la plurinacionalitat i que es camina cap a un estat federal de veritat.

Com s’hauria d’abordar una reforma integral? Quins elements hauria d’incorporar?

Reconeixent la realitat de la diversitat d’Espanya. Ni Catalunya és Extremadura ni les Illes, la Rioja. Voluntat d autogovern, llengua i cultura i aspiració nacional difereixen notòriament. El que la mateixa Constitució reconeixia com a comunitats de via ràpida i via lenta, “nacionalidades y regiones”, etc., hauria de traduir se en el finançament amb comunitats que accepten la via de la capacitat fiscal, a la basca, però amb solidaritat, i les que ja els va bé la via de les transferències sobre la base de les necessitats fiscals estimades per l’Estat. Tractar igual els desiguals és injust i imprudent, a més d’erroni, ja que no podrà mai canviar les realitats.

Fins on ha d’arribar la solidaritat de les comunitats més riques? Hi ha d’haver anivellament total o només dels serveis fonamentals de l’estat del benestar?

Està clar que si l’anivellament és total i per a tots els serveis, ens podem demanar quins incentius hi haurà per exercir la responsabilitat fiscal. No veig jo més solidaritat que la personal, que és la que s’expressa sobre el territori amb la diferència entre el pes del PIB de cada comunitat i la seva recaptació fiscal. Fora de la progressivitat fiscal per ajudar a finançar serveis bàsics, les polítiques de desenvolupament regional són qüestió més de política econòmica que de finançament autonòmic de serveis públics.

És bo un sistema basat en una participació en una cistella d’impostos? S’hauria de tenir més en compte l’esforç fiscal de cada comunitat o de cada ciutadà?

Per descomptat, i és l’IRPF el que millor l’identifica. Dels indirectes, excepte per la fase minorista, n’és lògica l’harmonització, i l’impost de societats algun dia hauria de ser europeu més que estatal o autonòmic.

S’hi haurien d’introduir factors correctors, com el cost de la vida, els preus i la inflació, o fins i tot els serveis rebuts en cada comunitat?

Certament. És una evidència que un euro no permet accedir a una mateixa cistella de serveis sobre el territori. La meva insistència ha fet que el tema arribi als llimbs d’una comissió futura que ho estudiï.

És vàlid un sistema basat en unes bestretes en funció d’unes previsions d’ingressos i una liquidació real dos anys i mig després o es podria corregir i agilitar el sistema?

No. Hi ha problemes certament a cercar alternatives, especialment si es manté l’exclusivitat recaptatòria de l’agència estatal tributària.

En les negociacions, com es poden veure afectades les Illes pel fet que moltes de les comunitats també governades pel PSOE tinguin interessos contraris als balears?

No ho sé.El PSOE s’ha d aclarir sobre què vol dir quan ralla d’un estat plurinacional; i el PP s’ha de treure la mascareta que l’Espanya uniforme no és la del títol vuitè de la Constitució.

La ‘doble via’ és l’única solució pel que fa a la corresponsabilitat fiscal o es podrien trobar solucions com incorporar noves comunitats al règim foral? Les Illes Balears hauria de ser una d’elles?

Sí i sí! No puc ser més clar.

Criticau que alguns dels experts varen votar idees contràries a les que havien defensat en un principi. Sentiu que s’ha traït l’esperit del comitè?

Alguns han estat ‘experts’ a fer canvis d’argumentacions al servei dels polítics que servien. En el meu cas, representant les Illes gratis et amore he preservat la meva total independència acadèmica amb zero interferència política per part de la Conselleria, la qual cosa agraesc, tot i que els qui em coneixen ja sabien que no podia ser d’altra manera.

Una d’aquestes ‘traïcions’ s’ha produït amb la clàusula de l’ statu quo. Eliminar-la és imprescindible per repensar el model de finançament autonòmic?

Efectivament. Aqui, el País Valencià i l’Andalusia socialista se separaren amb els seus vots particulars dels socialistes extremenys i aragonesos. Els primers, infrafinançats, com els balears, tenen difícil millorar si els segons no reajusten les seves participacions enfront d’una administració central que clama contra els malgastadors autonòmics per així preservar la seva pròpia consolidació fiscal.